En un art efímer com el teatre, la memòria dels nostres actors i actrius és una aportació fonamental. Les seves vivències formen un mosaic del temps que els ha tocat viure i els seus records professionals s’inscriuen en la història teatral que dia rere dia escrivim entre tots.
La Fundació AISGE, entitat que gestiona els drets de propietat intel·lectual del sector audiovisual, es va adonar que els socis de més edat podien explicar la seva trajectòria vital i artística amb l’objectiu de crear una col·lecció de llibres, que van anomenar Memoria de la escena española.
A Madrid es va posar en marxa l’any 2007, amb un primer taller conduït per Juan Jesús Valverde. La tasca no era senzilla. Es tractava d’acompanyar intèrprets que havien desenvolupat el seu art als escenaris, als platós de cinema i/o a les sales de doblatge per escriure la seva biografia. L’antic pànic escènic esdevenia el vertigen davant el foli en blanc. La il·lusió hi era, calia que el tutor ajudés a fer la travessia per arribar a bon port.
Aquí s’escau comentar el que en certa manera podria ser un precedent. El novembre de 2001, quan Hermann Bonnín presidia l’AADPC, va proposar, en col·laboració amb l’Institut del Teatre, d’editar biografies d’actors catalans amb trajectòries rellevants. El Departament de Publicacions, que durant molts anys va portar l’estimat Enric Cervera, a més de la revista Entreacte, editava la “Col·lecció de textos teatrals” i una incipient de traduccions. La nova col·lecció s’havia de dir “Actors-Entreacte”, però ja fos per problemes de finançament o per altres causes que desconec se’n va publicar un sol número: la biografia de Ramon Teixidor (1945-1999). Ja se sap que una flor no fa estiu.
El 2009, set anys i escaig després d’aquest malaguanyat intent i dos anys més tard de l’arrencada a Madrid, Sergi Mateu, un home carismàtic que des de fa temps porta la delegació d’AISGE a Catalunya amb la seva proverbial simpatia, savoir faire i guant de seda quan es tracta de negociar amb la direcció de Madrid, ho va implementar a Catalunya.
Participants
En la primera edició (2009), conduïda per Frank Capdet, es van publicar les biografies de Paco Alonso, Enric Casamitjana, Ventura Oller, Santi Sans, Jordi Serrat i Glòria Martí. Tots traspassats, llevat de Glòria Martí. En la segona (2011), a càrrec d’Enric Majó, les de Carme Contreras, Maria Dolors Gispert, Josefina Güell, Marta Padovan (ja en el record) i Teresa Gimpera, traspassada fa poques setmanes. En la tercera (2013), també amb Enric Majó, van escriure els seus llibres Josep Maria Domènech i Joan Roca (que ja no hi són), Manolo García, Carles Maicas, Godoy i Esperanza Navarro. De les dues edicions següents se’n va ocupar l’enyorada Montse Miralles, que ens ha deixat recentment. La Montse també confeccionava vídeos que es passaven a les respectives gales de presentació al Teatre Romea. La trobem a faltar.
El 2015 hi van participar Jesusa Andany, José Maria Blanco, Carme Capdet, Montse G. Sagués, Gal Soler i Joaquín Díaz, que va morir abans de veure el llibre publicat. El 2018 van escriure les seves memòries Enric Cervera, Maria Cinta Compta, Alicia Orozco, Xavier Serrat i, a títol pòstum, la biografia del ballarí Antonio Monllor.
Nova etapa
El 2019, Sergi Mateu em proposa d’ocupar-me del VI Taller de la Memòria, un repte que accepto de grat per l’atracció que sento pel paisatge humà. I una comesa que no hauria estat possible sense la participació impagable de Gabriela Lucena, la dona forta de la delegació d’AISGE que s’ocupa del departament assistencial amb suma cura, eficàcia i paciència.
Vam aplegar un equip amb intèrprets provinents de diferents camps de les arts escèniques: Maribel Altés, Carles Arquimbau, Lita Claver la Maña, Joan Faneca, Toni Sevilla i Teresa Urroz. D’entrada hi va haver alguna reticència, fos per pudor o per una certa modèstia, en considerar que la mateixa història no tenia un interès especial. Potser també per mandra de sacsejar neurones, remenar emocions, buscar retalls de diari, retrobar velles fotografies… aneu a saber. Però quan vam entrar de ple en l’objectiu principal, que és el de contribuir amb la nostra petita història a escriure la història de les arts escèniques del nostre país, tothom es va convèncer que la seva aportació era més necessària del que d’entrada havia suposat. Calia insuflar confiança i administrar dosis vitamíniques adequades a la personalitat de cada intèrpret convertit en escriptor.
Ens reuníem cada setmana per compartir els exercicis, intercanviar punts de vista sobre fragments redactats, suggerir propostes i aportar matisos. En van resultar sis relats magnífics, amb el material gràfic corresponent, als quals vam incorporar per primera vegada en la història dels tallers el format en àudio, per tal que la veu de cada autor quedés gravada en la memòria col·lectiva. En el procés de treball ens vam divertir i patir, emocionar i sobretot reforçar lligams de camaraderia i amistat. I el 12 de juliol de 2021, després de l’inefable parèntesi pandèmic, els presentàvem al Teatre Romea en una gala memorable.
Aquest darrer 2023-2024 hem endegat el VII Taller amb Pepa Arenós, Jordi Banacolocha, Jordi Bulbena, Montse Colomé, Ima Ranedo i Quico Romeu. Per a mi ha estat una experiència del tot gratificant que m’ha apropat a l’ànima d’amics amb qui havia treballat i d’altres que només coneixia de dalt dels escenaris. Encara hi estem treballant, amb l’horitzó posat en la primavera de 2025, quan els presentarem al Teatre Romea en una gala que serà tant o més memorable que la del 2021.
Us recomano la lectura de totes aquestes biografies, autèntiques peces literàries, que afegeixen pàgines imprescindibles a l’imponent llibre de les nostres arts escèniques.
