Una frenètica comèdia dirigida per Carlos Briones, on tothom acaba essent igual de maco.
El passat dilluns 18 de desembre va finalitzar el V Cicle de Lectures Dramatitzades que organitza l’AADPC conjuntament amb la Fundación Aisge i la Fundació Romea. El Lleig dirigida per Carlos Briones va ser l’obra escollida per a posar el punt final al cicle a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, amb un repartiment format per l’actriu Betsy Túrnez i els actors Joan Massotkleiner, Pep Planas i Xavier Pàmies.
A través dels seus personatges, l’equip d’El lleig va plantejar als espectadors un tema tan actual com la submissió de la societat al món de la imatge i els seus cànons de bellesa, amplificat per les xarxes socials. Tots tenim una necessitat imperiosa d’acceptació per part de l’altre, mesurat pel nombre de likes obtinguts en l’exposició de la nostra imatge.
L’argument ens explica com la “desastrosa” cara del protagonista es converteix, després d’una operació al més pur estil “el jove Frankenstein”, en el rostre d’un irresistible galant, amb l’únic objectiu aparent de vendre un producte tan absurd com un endoll elèctric. Aquest rostre s’acaba transformant en un valor de mercat més, comercialitzat pel seu autor, un cirurgià absolutament tocat del bolet, que acaba operant-se a ell mateix.
Els actors anaven apareixent a escena amb una màscara de la cara duplicada del protagonista. Aquest ball impossible de persones idèntiques físicament feia presagiar que el final de l’obra de Marius von Mayenburg seria dramàtic.
El Lleig va acabar amb els quatre actors saludant al públic amb les màscares posades, com no podia haver estat d’una altra manera, segons el que van comentar l’equip artístic durant el col·loqui que es va fer a la finalització de la lectura, moderat per la directora de l’Entreacte, Carme Tierz. El director va admetre a la conversa amb el públic, que com a bon cinèfil, les indicacions que havia donat als actors per construir els personatges havien estat plenes de referents cinematogràfics.
