Close Menu
Entreacte
    Facebook X (Twitter) Instagram
    • Nosaltres
    • Edició Paper
    • Publicitat
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Entreacte
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    Entreacte
    Estàs a:Inici»Blog»Què està passant a la cartellera teatral de Barcelona?
    Blog

    Què està passant a la cartellera teatral de Barcelona?

    Aída PallarèsPer Aída Pallarès7 de gener de 2019Actualitzat:9 de gener de 20191 comentari4 Minuts de lectura
    I Am Bruce Lee de Junyi Sun a la Sala Hiroshima
    Una petita reflexió sobre la cartellera teatral i unes quantes recomanacions que – qui sap – potser poden apropar nous espectadors al teatre

    Començaré amb una anècdota: Vaig començar l’any 2019 envoltada de gent que no té cap relació amb el món del teatre o el cinema. Gent que va al teatre molt de tant en tant. Potser un parell o tres de cops l’any. Entre tota aquesta gent, l’Angie, una extremenya afincada des de fa anys a Barcelona, em va fer una confessió: “quan vivia a Madrid anava molt més al teatre”. La raó no té res a veure amb la llengua sinó amb la cartellera. Va viure a Madrid durant el boom (provocat per la crisi) de les sales petites i les companyies més independents, del naixement del Microteatro por dinero i espais com La Casa de la Portera i la Pensión de las Pulgas.

    A l’arribar a Barcelona, l’Angie s’ha trobat amb una cartellera que, siguem sincers sisplau, ha anat perdent pistonada. Una cartellera on, evidentment, s’hi estrenen joies i bons espectacles però que principalment viu gràcies a reposicions i muntatges que no es diferencien massa de moltes tv movies. On són les mal anomenades noves tendències? On és l’experimentació? On són els espectacles que et demostren que el teatre pot ser molt més que un entreteniment, que un producte? I que ningú s’equivoqui: soc una gran defensora d’espectacles comercials ben fets com Fun Home, La jaula de las locas o La importància de ser Frank. Tres muntatges fantàstics que m’he fet farts de recomanar.

    El problema, crec, és que, pel camí ens estem oblidant que el públic teatral és, hauria de ser i pot ser divers. Que no tots els espectacles han d’agradar a tot tipus de públic ni han de tenir (en un teatre públic) un 99% d’ocupació. Que hi ha d’haver obres comercials, sí, que hi ha d’haver grans musicals, també. Però no oblidem que, per exemple, servidora va començar a aficionar-se de debò al teatre quan va veure ‘Juli Cèsar’ d’Àlex Rigola al Teatre Lliure. Potser amb més espectacles així, l’Angie aniria molt més al teatre? Potser necessitem que Los bancos regalan sandwicheras y chorizos vagi a un gran teatre – en número de localitats – per arribar a més públic i demostrar-los que tenim un teatre divers, modern, transgressor? En aquest sentit, programar Rebota, rebota y en tu cara explota al Teatre Lliure o Falsestuff al Teatre Nacional va ser una gran iniciativa, un gran pas cap a la normalitat.  Cap a una cartellera sense etiquetes.

    Aüc de Les Impuxibles © Alfred Mauve
    Aüc de Les Impuxibles © Alfred Mauve

    En tot cas, si el que busqueu són espectacles que us facin trontollar els fonaments teatrals, apunteu-vos les següents cites:

    Aüc al Teatre Lliure, de Les Impuxibles i Carla Rovira (per la barreja de llenguatges i el necessari feminisme), Kingdom d’Agrupación Señor Serrano (perquè són una de les millors companyies del panorama actual), Am I Bruce Lee de Junyi Sun  (perquè barreja la dansa contemporània amb les arts marcials i – incís necessari – es representa en una de les sales més importants i especials de Barcelona, la mai prou reivindicada Sala Hiroshima), This is real love del Col·lectiu VVAA a la Sala Beckett (perquè són una de les companyies que cal seguir i no oblidar), Les dones sàvies al Maldà (perquè riureu pels descossits i al·lucinareu amb Enric Cambray i Ricard Farré), etc… I no us oblideu, tampoc, de donar un cop d’ull a la cartellera de la Sala Atrium (on acaben de representar muntatges que haurien de tornar com My low cost revolution o La mujer más fea del mundo), l’Antic Teatre o el Tantarantana, on hi podrem veure Armas de construcción masiva de José y sus Hermanas, per exemple. O podeu descobrir el meravellós món de la dansa contemporània al Mercat de les Flors.

    Publicitat
    Advertisement
    Sala Atrium Sala Beckett Sala Hiroshima Teatre Lliure
    Comparteix. Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp Email
    Article anteriorBoom del teatre documental?
    Següent Article Mor l’actor i dramaturg Manuel Veiga
    Aída Pallarès
    • Facebook
    • X (Twitter)

    Cultura o barbàrie. Coautora d'El carrer és nostre, entre d'altres.

    Articles Relacionats

    Carolina Bianchi i l’art dels criminals

    3 de juliol de 2025

    El llibre ‘Entreacte(s)’, protagonista a l’Obrador d’Estiu i Terrats en Cultura

    1 de juliol de 2025

    L’Obrador d’Estiu, el laboratori que va reinventar la Beckett, fa 20 anys

    1 de juliol de 2025

    1 comentari

    1. LA CRÍTICA - lacritica.xyz - 8 de gener de 2019 12:37

      Totalmente de acuerdo. Entre las recomendaciones yo añadiría el teatro documental de pequeño formato (Màtria, Mili KK, Els diners), que también es una bocanada de aire fresco, aunque en Madrid también nos lleven la delantera en esto ahora mismo…

      Reply
    Deixa un comentari Cancel Reply

    Publicitat
    Advertisement
    No et perdis
    Actualitat 11 de juliol de 2025

    Mor Toni Cruz, productor televisiu i membre de La Trinca

    Impulsor de formats com Operación Triunfo i Crónicas Marcianas, va deixar empremta en la televisió…

    Grans idees, pressupostos petits

    El FITT 2025 obre la temporada amb 18 espectacles que celebren la diversitat escènica

    David Pintó, celebrar l’escena

    Segueix-nos a les xarxes
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    On aconseguir Entreacte?
    Edició paper
    Núm 229 • Estiu 2025
    Publicitat
    Advertisement

    L’única capçalera en català especialitzada en arts escèniques i audiovisuals. Entrevistes, reportatges, notícies, agenda... Tota la informació del sector del teatre, el cinema, les sèries i el doblatge a Catalunya.

    Editat per:
    AADPC
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Últims Articles

    Mor Toni Cruz, productor televisiu i membre de La Trinca

    Grans idees, pressupostos petits

    El FITT 2025 obre la temporada amb 18 espectacles que celebren la diversitat escènica

    CONTINGUT
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    • Ajuntament de Barcelona
    • Generalitat de Catalunya
    • Cobierno de España
    • +34 93 231 14 84
    • entreacte@aadpc.cat
    • publicitat@entreacte.cat
    • © 2025 Entreacte
    • Nosaltres
    • Edició Paper
    • Publicitat

    Escriviu a sobre i premeu Intro per cercar. Premeu Esc per cancel·lar.