Les sales barcelonines van reunir 3.176.328 espectadors la temporada 2025-2026, amb El Mago Pop, El fantasma de la ópera, Improshow i L’amor venia amb taxi com a espectacles amb millor entrada.
El teatre continua guanyant espectadors a Barcelona. Les dades de la temporada 2025-2026, presentades per ADETCA, situen el públic de les sales de la ciutat en 3.176.328 espectadors, una xifra que estableix un nou màxim històric i que supera, per tercer any consecutiu, el llistó dels tres milions d’entrades. Són 39.842 espectadors més que el curs anterior, un increment de l’1,3%.
El rècord de públic va acompanyat d’un nou màxim de recaptació, que ha arribat als 103.093.801 euros, un 9,5% més que la temporada 2024-2025. També creix de manera significativa l’ocupació mitjana, que passa del 63,94% al 67,19%, malgrat que el nombre de funcions es manté pràcticament estable: se n’han programat 13.196, davant de les 13.227 de l’exercici anterior. Sí que ha augmentat el número d’espectacles: 1.289 en total, 46 més que el curs passat.
Els teatres que han registrat més espectadors són el Teatre Tívoli, el Teatre Coliseum, el Teatre Victòria, el Gran Teatre del Liceu i el Teatre Goya. Entre les sales de fins a 200 localitats, destaquen el Teatre Muntaner, el Teatre Texas, la Sala Ars Teatre BCN, la Sala Beckett – Sala de Baix i el Teatreneu – Sala Cafè Teatre.
En quant als muntatges més vistos, l’il·lusionisme d’El Mago Pop encapçala el rànquing amb 192.683 espectadors de pagament, seguit d’El fantasma de la ópera (133.906) i Improshow (79.536). Completen els cinc primers llocs l’espectacle de La Cubana L’amor venia amb taxi i el Hamlet de Peyu i Albert Pla. Entre les sales de fins a 200 localitats, la proposta més seguida és Corta el cable rojo, amb 52.040 espectadors de pagament.
Precisament les sales petites són les que aquesta temporada han tingut uns resultats especialment positius. Han reunit 421.865 espectadors, un 12,7% més que l’any anterior, i han incrementat la recaptació un 20%, fins als 6.677.829 euros.
Pel que fa als idiomes dels espectacles, el català continua sent la llengua més present en termes de públic: el 49% dels espectadors han assistit a espectacles en català, davant del 35% que ho han fet en castellà. Pel que fa a l’oferta, el 41% dels espectacles s’han representat en català, el 32% en castellà i el 27% en altres llengües. A més, el 58% de les produccions exhibides són catalanes i el 49% són d’autoria catalana. Quatre musicals en català s’han situat entre els deu espectacles més vistos de la temporada: el ja esmentat L’amor venia amb taxi, Ànima, El petit príncep i Germans de sang.
El gener va ser el mes de més afluència, amb 430.957 espectadors i un 79% d’ocupació. També va destacar el març, quan l’ocupació va arribar al 71,4% coincidint amb la celebració de la iniciativa Cap Butaca Buida.
Una radiografia de tot el país
Una de les principals novetats de les dades presentades és que, per primera vegada, permeten disposar d’una radiografia del conjunt de l’activitat escènica de Catalunya. La informació del Departament de Cultura, recollida en el marc del desplegament del Pla PESCAT, s’ha agregat a les dades dels teatres de Barcelona amb les corresponents a les programacions estables municipals del 82% dels municipis amb equipaments integrats al Sistema Públic d’Equipaments Escènics i Musicals (SPEEM), així com a les sales privades de fora de la capital.
El resultat és una fotografia global de 4.081.780 espectadors, 115,6 milions d’euros de recaptació, una ocupació del 66,97%, 2.829 espectacles i 16.988 funcions. La dada permet dimensionar per primera vegada l’activitat teatral catalana més enllà de Barcelona i donar una perspectiva conjunta de la realitat escènica del país.
El sector celebra les xifres i reclama reforços estructurals
La presidenta d’ADETCA, Isabel Vidal, ha valorat les dades com la confirmació d’una tendència sostinguda. Segons Vidal, haver superat els tres milions d’espectadors per tercer curs consecutiu demostra que no es tracta d’un resultat excepcional, sinó d’una evolució consolidada del públic teatral. Alhora, ha remarcat la importància de disposar per primera vegada de dades compartides del conjunt de Catalunya, que han de permetre detectar necessitats i prendre decisions amb una perspectiva territorial.
La presidenta d’ADETCA ha advertit, però, que les bones xifres no han de fer perdre de vista els reptes estructurals del sector. Entre les demandes hi ha assolir el 2% del pressupost de la Generalitat destinat a cultura, reduir la burocràcia i continuar reforçant els circuits, els creadors, els artistes i les empreses, tant les grans com les de proximitat.
25 anys aixecant el teló
La temporada 2025-2026 ja és història, i ara toca encarar la 2026-2027. Avui, 7 de setembre, el Gran Teatre del Liceu acollirà la 25a edició de Catalunya Aixeca el Teló, la gala que donarà oficialment el tret de sortida al nou curs. Organitzada per ADETCA i els Teatres Públics de Barcelona, l’edició porta per lema “25 anys al teu costat (passi el que passi…!)” i estarà dirigida artísticament per Joan Maria Segura, amb direcció musical i arranjaments de Xavier Mestres, guió original de Sergi Belbel i adaptació d’Edu Pericas. Concebuda com una obra de teatre musical amb plantejament, nus i desenllaç, integrarà en un mateix relat projeccions, coreografies i música en directe.
La gala tindrà com a fil conductor la història d’una família encarnada per Marta Ribera, que evolucionarà des de la seva condició d’espectadora fins a convertir-se en actriu professional. El muntatge recordarà alguns dels principals esdeveniments socials de l’últim quart de segle i els posarà en diàleg amb espectacles i moments de la història recent del teatre català. Hi participaran vint intèrprets, un cor i una banda de músics en directe. Serà retransmesa per Televisió de Catalunya després del Telenotícies Vespre.
La vetllada inclourà el lliurament de la Menció Honorífica del Premi Catalunya de Teatre – ADETCA 2026 a Daniel Martínez de Obregón, president i fundador del Grup Focus, en reconeixement a la seva trajectòria i a la seva contribució al desenvolupament i la consolidació del sector.
