El grup celebra quatre dècades com una de les grans estructures del teatre privat català i presenta 64 espectacles, més inversió i el projecte Gènesis Auca#207
Professionalització
2026, any d’aniversaris. De l’esclat del teatre independent i amateur dels últims anys de la dictadura i els primers de la democràcia, pocs grups van sobreviure i encara menys projectes van travessar la frontera de la professionalització. Focus no només ho va aconseguir. Nascut d’aquell Grup Gènesis del Turó de la Peira, quatre dècades després s’ha convertit en una de les principals estructures del teatre privat català. Avui gestiona quatre sales a Barcelona, té presència a Madrid i ocupa 400 professionals. El Teatre Goya ha acollit divendres al migdia una presentació de temporada que ha volgut mirar enrere sense quedar-se en la nostàlgia. Fundadors, responsables actuals i directors artístics de les sales han reconstruït una trajectòria coral sota tres paraules —“despertar, celebració i somni”— que han servit per ordenar l’acte i projectar-se cap a un nou capítol del grup.
Planificació
Ja voldrien altres escenes comptar amb el grau de professionalització que Focus ha injectat a casa nostra. Una presentació de temporada de quatre teatres, amb parlaments i celebració inclosa, en menys d’una hora? Sí, és possible. César Martínez de Obregón, director general d’Art i Continguts de Focus, va obrir l’acte reivindicant les persones que es van embarcar en aquella aventura quan la professionalització encara semblava una utopia. Tot seguit, Jordi González, vicepresident i un dels fundadors, va recordar amb humor els inicis “sense plans estratègics, sense punt d’equilibri i sense intel·ligència artificial”. Isabel Vidal, CEO del Grup Focus, va anunciar més inversió, producció pròpia i assumpció de riscos per aprofitar el bon moment del sector. Vidal va assenyalar Gènesis com el projecte de referència: el nou teatre i centre superior de formació presentat a començament d’any. Daniel Martínez de Obregón, president del Grup Focus, va tancar l’acte amb un record a Ángel Alonso i, visiblement emocionat, va reivindicar “l’emoció d’aixecar el teló cada dia”.
Repertori
Dels 64 espectacles anunciats, la programació manté una fórmula coneguda: grans noms, textos canònics i propostes de vocació majoritària. Sense comptar les nombroses reposicions, que contribueixen a sostenir econòmicament la cartellera, al Goya destaquen Lluís Homar a El gran inquisidor, Sílvia Munt al capdavant de Panorama des del pont, amb David Selvas com a protagonista; Leonardo Sbaraglia a Los días perfectos i Les filles, dirigida per Jordi Casanovas. Pel que fa al Romea, el seu director artístic, Josep Maria Pou, va recordar que Focus en va assumir la gestió fa 27 anys i va tenir paraules per al desaparegut Francesc Garrido, el seu Edmund en l’històric Rei Lear de Calixto Bieito. La nova temporada de la sala del Raval manté el teatre de text com a eix amb José Sacristán a El hijo de la cómica, Josep Maria Flotats a La promesa de l’alba, Juan Mayorga amb Palabra de perro i Pere Arquillué a El botí.
Diversificació
Al Condal, Daniel Anglès, director artístic de la sala, va defensar una línia centrada en la comèdia i el musical, amb 53 domingos, de Cesc Gay, i Bons i dolents, escrita i protagonitzada per Joel Joan, com a principals novetats. A La Villarroel, la seva directora artística, Tania Brenlle, va recordar que Focus hi va estrenar el seu primer espectacle i va reafirmar el compromís de l’espai amb l’autoria catalana i la dramatúrgia contemporània. Ho exemplifiquen Primera llei de Newton, d’Eu Manzanares; Morning Sun, dirigida per Pau Roca, i Un lloc comú, de Joan Yago, a més de L’OffLaVillarroel, que amplia els formats i les generacions representades. Quatre teatres, quatre perfils i una mateixa estratègia: diferenciar l’oferta per arribar a públics diversos i alimentar una estructura de producció cada vegada més gran. El somni amateur queda lluny; quaranta anys després, Focus té un pes determinant en les xifres del teatre barceloní. Dilluns sabrem si el conjunt de la cartellera manté la tendència.
