Amb la porta oberta a Europa, Llatinoamèrica en òrbita i la creació pròpia a la cuina, el festival fa balanç sense canviar de rumb. Auca#206
Fórmula
Passa cada any: l’últim dijous d’agost es presenta Temporada Alta i a molts els enxampa encara amb un peu a la platja. És el primer tret de sortida de la temporada, el que dispara el FOMO teatral cap a la tardor: pensar en l’abric mentre encara portem xancletes. A grans trets, la roda de premsa ha servit per celebrar l’arribada del festival a la trenta-cinquena edició. El director, Narcís Puig, ha tret pit d’un llegat de més de 2.250 espectacles i 500 coproduccions. “No som un festival que ens agradi fer festes d’aniversari”, ha apuntat, “però l’esdeveniment serveix per fer una ullada al darrere i per anar endavant”. Encara “una mica nerviós” en la seva segona presentació al capdavant de Temporada Alta, Puig ha presentat els 91 espectacles i les 21 coproduccions que aixecaran el teló entre el 3 d’octubre i el 8 de desembre a Girona, Salt i altres municipis de la demarcació. Una edició rodona, sense grans sotracs ni revolucions, que manté els eixos habituals : grans noms internacionals, un focus important en Llatinoamèrica, coproduccions i un altaveu per a la creació catalana. La fórmula funciona i la idea sembla clara: no remenar-la gaire.
La porta d’Europa
Els grans noms internacionals tornen a ser el plat fort d’un festival que ha fet de la connexió amb Europa el seu principal reclam. El coreògraf belga Sidi Larbi Cherkaoui i Martin Zimmermann, mestre suís del circ i el teatre físic, donaran el tret de sortida del festival amb HAS BEEN, una tragicomèdia sobre la por de quedar desfasats i passar de moda. Guy Cassiers i Valérie Dréville adapten a Thésée, sa vie nouvelle la premiada novel·la de Camille de Toledo, en què un dol familiar reflecteix els traumes d’un continent desorientat. Per la seva banda, Romeo Castellucci busca en Faust. Fet, no dit l’enigma que precedeix el pacte amb el diable que Goethe va fer universal. Completen l’assalt Peeping Tom, que recupera una peça mítica de la seva trajectòria, Le Salon, i Needcompany, que fa visible el relleu creatiu dins la companyia amb Everything Must Change. Si Europa encara té alguna cosa a dir, aquesta tardor tornarà a parlar des de Girona.
La cuina del festival
Temporada Alta no només programa: les 21 coproduccions li permeten intervenir en els espectacles des de la cuina. La gran operació d’enguany és Júlia – 15 anys més tard, en què la brasilera Christiane Jatahy revisita una de les seves peces més icòniques, però ara trasllada Strindberg a la Catalunya actual amb un nou equip de casa nostra. És una fórmula habitual del festival: convidar una mirada internacional a treballar amb el talent d’aquí. També porten segell TA els artistes gironins presents a l’edició: Grans bardisses, de Llàtzer Garcia; Un mal normal, de Maria Jover i Gerard Franch, i La solitud dels cossos celestes, de Ferran Joanmiquel (recent Premi Born al millor text). A més, es podran veure dos laboratoris en format work in progress: LAB: A la recerca de «Qui soc?», de Baro d’evel, i LAB: La mà i els temps, de Mal Pelo. El festival no només serveix els plats: també deixa veure com es couen.
Projectes diferents
Entre els projectes més curiosos de l’edició, el programa del festival porta la signatura de Pablo Messiez en diversos espectacles. En destaca La forma humana, peça que fa dialogar Francis Bacon amb la novel·la El cordero carnívoro. Molt esperat és també el retorn d’Agnès Mateus i Quim Tarrida a Massacre, disposats a convertir la religió i els mercaders de la fe en dinamita escènica. Els objectes i el teatre visual tindran un pes especial amb EPITAP, poema escènic de Xavier Bobés sobre la mort i la memòria, i Museo de los relámpagos, en què Oligor y Microscopía construeixen sentit i poesia amb objectes trobats a magatzems de diversos museus. Quatre projectes diferents per ampliar també les formes de mirar l’escena.
Llatinoamèrica en òrbita
A l’altra banda de l’Atlàntic, Temporada Alta manté oberta la seva Connexió Iberoamèrica. Les argentines Piel de Lava tornen després de Petróleo amb la nova Parlamento, una sàtira política que envia quatre diputades a un satèl·lit mentre la Terra crema. Des de Xile, Bonobo recupera el seu humor negre i la mirada corrosiva sobre les fractures socials a la comèdia coral Estampida humana. Per la seva banda, els Hermanos Ibarra Roa exploren l’absència i l’autoritat paternes entre la faula i el deliri a La muerte del padre. Tres maneres de mirar un món en descomposició sense perdre l’humor pel camí.
Explosió controlada
”Una programació compactada en quatre dies perquè programadors internacionals vinguin a Girona de cara a la possible internacionalització de les companyies d’aquí”. Així resumeix Narcís Puig l’objectiu del Big Bang, que del 19 al 22 de novembre concentrarà en una mena de festival dins del festival deu propostes de creació contemporània i bona part de l’activitat professional de Temporada Alta. Quatre estrenes absolutes conviuran amb els treballs de La Veronal, cabosanroque, Aurora Bauzà i Pere Jou, Àngel Duran i Aina Roca Mora, la debutant del programa. Una explosió ben calculada perquè les propostes més arriscades no s’apaguin a casa i circulin.
Catàleg d’èxits
Entre els espectacles provinents de l’Estat, el gran reclam és Calentamiento, una de les sensacions de la temporada, que reuneix la bailaora Rocío Molina amb Pablo Messiez i Niño de Elche en una festa flamenca portada fins a l’esgotament. De l’abundant collita catalana sobresurten Permagel, adaptació de la novel·la d’Eva Baltasar dirigida per Victoria Szpunberg i protagonitzada per Maria Rodríguez Soto; Compto cada passa meva sobre la terra, nova confluència entre Lluïsa Cunillé, Xavier Albertí i l’actor Oriol Genís; i Sum Vermis, en què Ferran Dordal i Albert Prat fugen de l’estampa folklòrica per acostar-se al Verdaguer més rebel, desencantat i intempestiu. Temporada Alta també serveix per això: recuperar algunes de les peces importants que ha deixat la temporada i donar una segona oportunitat a qui se les va perdre.
Estabilitat
Per construir tota aquesta programació, el pressupost de Temporada Alta es manté, un any més, al voltant dels tres milions d’euros. Sense capficar-se en el creixement, el festival no s’ha vist beneficiat per l’esperada ampliació pressupostària que prepara el Departament de Cultura en el camí cap al 2%, tot i que Narcís Puig espera que alguna cosa acabi arribant: “Intentarem que les coses bones ens afectin també”, ha dit. Amb gestió privada i un pressupost modest per a les seves dimensions i projecció, Temporada Alta ha consolidat un dels grans festivals del sud d’Europa. Sense inflar la maquinària ni forçar cap gir de timó amb el recent canvi de direcció, la clau del futur serà no sacsejar una fórmula que funciona, però també evitar que s’estanqui.
