Del 3 al 23 d’agost, la cartellera sobreviu a la canícula amb comèdies, improvisació, conflictes familiars i fins i tot un llac ple de cignes Auca#203
Resistència estival
Quin juliol, quin fart d’espectacles ens ens hem fet! Amb el Grec finiquitat i les valoracions repartides, arriba el temut desert de l’agost cultural. Els grans equipaments públics pengen el cartell de vacances, les sales de proximitat agafen aire i el públic es dispersa entre platges, pobles i muntanyes. Però alguns teatres resisteixen la canícula com els gals d’Astèrix contra els romans. La cartellera és menys diversa i arriscada, quin remei, amb la comèdia i les seves patums com a far. Però encara podem repassar un grapat de sales amb les portes obertes i, sobretot, l’aire condicionat encès.
Truita familiar
Sens dubte, la millor opció per rescatar entre les restes del Grec que encara belluguen. El Teatre Poliorama allarga durant la primera setmana d’agost La truita, una comèdia de Baptiste Amann dirigida per Ferran Utzet. Repartiment de luxe per a les hores més baixes de la cartellera: Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas encapçalen una família convocada al voltant d’un dinar d’aniversari que havia de ser plàcid fins que una de les filles substitueix el fricandó i per una truita de riu. És com La casa en flames amb una bona dosi de poesia injectada i una magnífica adaptació al context català, amb traducció de Carles Batlle. El tema teatral dels dinars familiars sembla inesgotable i escau bastant a l’estiu de retrobaments.
Bufetada final
El Teatre Goya allarga fins al 9 d’agost Una bufetada a temps, la comèdia escrita i dirigida per Marta Buchaca. Després que un avi pegui el net durant una rebequeria, l’escola estudia denunciar-lo. Ramon Madaula, Montse Guallar, Marc Rius, Eudald Font i Clara de Ramon donen veu a un debat incòmode: com eduquem i fins on arriba l’autoritat dels adults? La rialla està servida i el veredicte queda en mans del públic.
Carib alternatiu
Fidel a la tradició, el Teatre Gaudí Barcelona torna a exercir de sala de guàrdia, enguany amb Cancun, de Jordi Galceran. Dues parelles amigues viatgen al Carib i acaben preguntant-se què hauria passat si s’haguessin emparellat d’una altra manera. Gemma Deusedas, Cristina Brondo, David Olivares i Màrius Hernández, dirigits per Susanna Garachana, posen en dubte vint anys de decisions. I si haguéssim triat una altra vida? Fins al 16 d’agost.
Precarietat estival
Un altre emblema de la resistència estival és la Sala Versus Glòries, que recupera un dels seus grans èxits. Angle mort, de Roc Esquius i Sergi Belbel, torna el 5 d’agost després de superar el centenar de funcions. El propietari d’una empresa ha d’acomiadar un dels seus tres treballadors, mentre a la sala d’espera passa tot allò que ell no veu. La precarietat tampoc fa vacances, que li diguin sobretot als que no poden marxar i s’han de quedar a Barcelona.
Comèdiaddictes
L’Eixample Teatre manté una cartellera generosa i abocada a l’humor. Burundanga, també de Jordi Galceran —el dramaturg de moda de l’agost barceloní—, combina amor, terrorisme i una droga que obliga a dir la veritat. Completen l’oferta Open, sobre una parella que decideix obrir la relació, i la comèdia musical Como sobrevivir a mis ex. Un servei de guàrdia per a parelles, exparelles i naufragis sentimentals.
La Muntaner improvisa
El recuperat Teatre Muntaner afronta el seu primer agost complet amb Corta el cable rojo, espectacle d’improvisació que torna a Barcelona amb l’embranzida de la seva popularitat a Madrid. Les propostes del públic es converteixen en personatges, cançons i situacions diferents cada nit. Sense text ni xarxa, els intèrprets han de sortir de tots els embolics on els fiqui la platea. I si alguna cosa no quadra, sempre es pot atribuir al calor de la canícula.
Gràcia resisteix
El Teatreneu i les seves dues sales mantenen en marxa una cartellera de teatre, improvisació, màgia, monòlegs i espectacles familiars. Improshow, Última planta, Inexplicable o La llibreria màgica permeten triar entre una comèdia, una sessió de màgia o un joc sense guió. Oferta escènica combinable amb les Festes de Gràcia i la visita dels carrers guarnits, tot i que amb menys guiris.
Llac estival
A partir del 18 d’agost, el Ballet de Kíiv torna per cinquè any consecutiu al Teatre Tívoli amb El llac dels cignes. Entre tutús, encanteris i salts impossibles, el clàssic de Txaikovski és l’excepció de gran format en una cartellera dominada per la comèdia. Mentre a fora, l’asfalt es desfà, a dins del teatre es converteix en un llac glaçat.
Prop de Barcelona
Fora de la capital, l’agost també es mou de poble en poble. Del 6 al 9, Cunit celebra el FesHumor, amb monòlegs i altres formats còmics. Del 7 al 9, Les Piles acull el Danseu, amb disset espectacles de dansa i arts del moviment. Creixell es converteix en capital de l’il·lusionisme del 14 al 16 amb el Creixell Màgic, mentre Sant Pere Pescador programa els recorreguts de microteatre de Passejades els dies 3, 10 i 17. Finalment, del 17 al 23, Les Preses torna a ballar amb l’Ésdansa, gran aparador de les danses d’arrel. Si Barcelona s’atura, carretera i manta. Bé, la manta millor no. Bon agost!
