L’intèrpret i autor sabadellenc, deixeble de José Sanchis Sinisterra i amb més de quatre dècades de trajectòria, ha mort als 73 anys
Manel Dueso, actor, director, dramaturg i poeta, ha mort aquest dimarts a la tarda als 73 anys a l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. Nascut a Sabadell el 1953, Dueso va desenvolupar durant més de quatre dècades una trajectòria especialment vinculada al teatre contemporani català, tant des de la interpretació com des de l’escriptura i la direcció.
Format en interpretació a l’Institut del Teatre, va ser deixeble de José Sanchis Sinisterra i va formar part de l’entorn d’El Teatro Fronterizo que acabaria impulsant la Sala Beckett, de la qual va ser cofundador. Una de les fites d’aquells primers anys va ser Ñaque o de piojos y actores, de Sanchis Sinisterra, que Dueso va protagonitzar al costat de Luis Miguel Climent. Estrenat a començaments dels vuitanta, el muntatge va recórrer escenaris d’arreu i es va convertir en un dels títols emblemàtics de l’univers del dramaturg valencià. Dueso i Climent encara el recuperarien dècades després a la Beckett.
Com a actor i director va participar en més d’un centenar de muntatges i va treballar sobre textos de Shakespeare, Molière, Txékhov, Beckett, Genet, Fassbinder o Tennessee Williams, entre molts altres. També va mantenir una estreta relació amb l’obra del dramaturg britànic Edward Bond, de qui va dirigir, entre altres peces, Estiu al Teatre Nacional de Catalunya l’any 2001, amb Mercedes Sampietro i Julieta Serrano. Paral·lelament va construir una obra pròpia marcada per l’humor negre, l’absurd i una escriptura de forta càrrega poètica. Entre els seus textos hi ha Per a no res, Travis, Purses i Lílit, Sara i Simón, Melinda on the rocks, Matem els homes, Fortuna accidental, Quan l’home de dins va obrir la porta a l’home de fora, Plató ha mort o Pensem. (Pausa). A la merda!. Sara i Simón i Platón ha muerto van ser reconegudes amb premis de la crítica teatral barcelonina durant els anys noranta.
La seva última gran estrena havia arribat precisament la temporada passada al Teatre Nacional de Catalunya amb Jambo Bwana, escrita i dirigida per ell. Interpretada per Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez i Usu Tambadou, la peça era una comèdia negra sobre tres amigues, la violència contra les dones i la necessitat de refer-se en un món deshumanitzat. Dueso també va treballar habitualment en cinema i televisió, tant com a actor com en tasques de guió i direcció d’intèrprets. A la petita pantalla havia participat en produccions com La Riera —on interpretava mossèn Esteve— o la sèrie Isabel, en què va donar vida a Torquemada. També va exercir la docència d’interpretació, dramatúrgia i direcció d’actors en centres com l’Institut del Teatre, Eòlia, el Col·legi del Teatre i l’ESCAC.
La poesia, l’altra vida de Dueso
Poeta des de l’adolescència, els últims anys havia fet més visible una escriptura que sempre havia conviscut amb la seva obra teatral. El 2023 va guanyar el Premi Eduard Escalante de Teatre dels Premis Ciutat de València amb L’encant de les nenes. Aquest mateix 2026 havia publicat el poemari Som cavalls d’escuma en camps de menta, un bestiari personal travessat per imatges fantàstiques, l’humor i la proximitat de la mort. El llibre havia arribat també als escenaris en forma de recital amb el mateix Dueso, Montse Germán, Francesc Orella i la pianista Bárbara Granados, entre altres espais a la Sala La Planeta de Girona.
Més que la quantitat de feines, el que defineix Dueso és el lloc una mica lateral que va ocupar sempre dins l’escena: actor, autor i director alhora, molt vinculat a la generació que va convertir la dramatúrgia contemporània en un dels eixos del teatre català dels vuitanta i noranta, però sempre des d’un itinerari personal i independent.
