Un recorregut pels espectacles que han sacsejat els escenaris: imatges, preguntes i sensacions per deixar anotades Auca#204
Un altre rànquing
Com passa pels volts de Cap d’Any, l’agost també és la temporada alta dels balanços i els rànquings. Aprofitem les vacances (dels altres) per posar-nos amb la llista d’espectacles que recordarem del curs que acabem de tancar. Per descomptat que no he vist tot el que s’havia de veure, perquè les cartelleres són cada cop més inabastables. Totes les tries són parcials, peccata minuta, i, com sempre, no hi són tots els que són, però els que hi figuren s’ho han guanyat.
Llegendaris
L’amor venia amb taxi — Teatre Romea
L’espectacle total, la cubanada de la dècada. Jordi Milán i companyia van transformar una comèdia menor de 1959 en història viva del teatre català. Telons pintats i lluentons per celebrar el teatre d’aficionats que va mantenir encesa la flama en els anys més foscos.
Pirandello muntanyenc
El camino de la sal — Sala Beckett
Una parella busca un cap de setmana tranquil i troba un terratrèmol existencial. Paco Zarzoso aireja el seu univers de crisis afectives amb ironia, girs pirandellians i dos intèrprets (Lara Salvador i Sergi Torrecilla) que atrapen el repte amb nota.
Harakiri matiner
Seppuku. El funeral de Mishima o el plaer de morir — Teatre de Salt (Temporada Alta)
La papessa del teatre contemporani, Angélica Liddell, ens va fer matinar per convertir-nos en conillets d’Índies del seu suïcidi escènic. Sang, encens, Mishima i punk japonès en un retaule sacrificial de primera magnitud, brillant tancament d’una trilogia funerària que ens deixa plens de vida.
Metatxékhov
Лeший (Leshi) — La Brossa
Amb cap obra com Leshi vam riure tant la temporada passada: gràcies, Albert Pérez Hidalgo. Els Atresbandes van rescatar el primer i fracassat Oncle Vània per entaforar-lo en una galàxia pròpia. Quatre actes, quatre llenguatges i un Monty Python metateatral disposat a rebentar les costures de Txékhov. Un encert d’encàrrec del Festival IF.
Bateria baixa
Ai! La misèria ens farà feliços — Teatre de Salt (Temporada Alta)
Els robots han jubilat els intèrprets, però Calderón (Gabriel, no el de la Barca) encara confia en el joc. Arquillué, Brown, Carreras i Conejero corren, cauen i deliren en una distopia frenètica en defensa de la imperfecció humana.
L’art de discutir
Honestedat — Teatre de Salt (Temporada Alta) i Teatre Akadèmia
Una actriu veterana es nega a despullar-se i deixa el director del film nu de coartades. Francesc Cuéllar passa de pantalla com a dramaturg i obri una esquerda en l’amistat, el consentiment i el poder. Míriam Iscla i Dafnis Balduz ens van clavar a la butaca.
Abraçades marcianes
La Distance — Teatre Lliure
Una filla se’n va a Mart i el seu pare queda atrapat a la Terra. Tiago Rodrigues posa l’univers a girar per mesurar allò que cap tecnologia resol: la distància que fabriquem amb qui més estimem.
Collita violenta
El barquer — Teatre Lliure
En una granja irlandesa es prepara una festa mentre l’IRA truca a la porta. Julio Manrique juga a l’engròs i aixeca un brillant muntatge amb dinou intèrprets que marquen el compàs de tres hores de teatre d’altíssima qualitat. Un viatge en vaixell de primera classe.
Paradís perdut
Un cotxe — La Brossa
Un Renault 21 transporta Pau Masaló al paradís perdut de la infància. Memòria familiar regirada en una insubmissió senzilla i tendra contra el mantra thatcherià: “No hi ha alternativa”?
Cos en flama
Calentamiento — Teatre Lliure
Una altra de les grans fites de la temporada. Amb l’ajuda de Pablo Messiez i el Niño de Elche, Rocío Molina allarga l’escalfament físic fins a convertir-lo en cerimònia. Dues hores de suor, taconeig i obstinació que comencen en la soledat i acaben en una festa flamenca passada de voltes.
Sota zero
Permagel — Espai Texas
Maria Rodríguez Soto posa carn al desglaç literari d’Eva Baltasar: aspresa, fragilitat i humor esperpèntic en una adaptació de Pijuan i Szpunberg que perd fondària, però guanya emoció i troba una nova temperatura 100% teatral.
Òpera inflamable
Els estunmen — Teatre Lliure
Ho han tornat a fer, més gran i millor. Nao Albet i Marcel Borràs van rebentar les formes de l’òpera amb especialistes de risc, àries i mastegots. Huracà de cultura popular i culta, gamberrisme i rigor. Chapeau!
Hamlet precari
Dinamarca — Sala Beckett
Jubilem l’èpica: Hamlet ja no es pregunta allò de “ser o no ser”, pateix per si la seva mare anciana ha sopat. Albert Arribas vandalitza els silencis del teatre de Lluïsa Cunillé. Repartiment memorable: Imma Colomer i Pere Arquillué converteixen la podridura de Dinamarca en una al·lucinació.
Mirall trencat
El retrat de Dorian Gray — Teatre Romea (Festival Grec)
Una de les sorpreses del Grec 50. Marc Rosich dispara el clàssic de Wilde dins d’una peça de cambra musical i juganera. Àngels Gonyalons s’apodera del Romea amb un recital interpretatiu convertit en un dels èxits de l’estiu i de la temporada vinent.
Amor lisèrgic
FACTORY (Somni d’una nit d’estiu) — Heartbreak Hotel (Festival Grec)
Àlex Rigola va transformar la Factory de Warhol en el bosc encantat de Shakespeare. Entre psicodèlia pop, quatre amants escapats del geriàtric demostren que el desig pot envellir sense tornar-se dòcil.
Oceà insubmís
Ophelia’s Got Talent — Teatre Lliure (Festival Grec)
Florentina Holzinger llança la pàmfila Ofèlia de cap a una piscina de cossos insubmisos, màquines i varietés televisives. El debut barceloní que esperàvem: una descàrrega d’excés, humor i risc sense flotador.
Assaig familiar
Mi madre y el dinero — Espai Lliure (Festival Grec)
Anacarsis Ramos converteix la biografia laboral de sa mare en un assaig polític d’alta volada: quaranta oficis serveixen per posar a dialogar pobresa i violència sense renunciar al joc ni a la ironia. Les dues funcions es van quedar curtes: programadores, feu que hi torni!
