De la memòria corporal a les identitats digitals, quatre mirades s’associen a la Casa de la Dansa per pensar el present.
En col·laboració amb el Mercat de les Flors
Un univers artístic no està format només pels espectacles d’un creador, hi ha molt per compartir en el camí. Amb la nova direcció de María José Cifuentes, el Mercat de les Flors proposa que l’espai dels artistes associats sigui un lloc polièdric, tant per als quatre artistes com per al públic. Inka Romaní, Guillem Jiménez, Candela Capitán i Lorena Nogal formaran part de la vida del Mercat fins al 2029, un període marcat pel tancament de les dues sales d’exhibició i en què, per tant, les persones i els vincles seran encara més clau.
Coreògrafs ‘millennial’ i Z indagaran en la memòria i l’impacte d’internet
El programa, que si bé no és del tot nou, aprofundeix ara en un acompanyament més holístic –en els àmbits tècnic, artístic o estratègic per als artistes–, i també obre aquest vincle amb el públic. El Mercat ha apostat per dues artistes de la generació millennial, que indaguen en la memòria i l’arxiu personal, col·lectiu i històric, i dos artistes de la generació Z, amb unes mirades que disseccionen el món d’internet i l’impacte que té en la societat i en les persones, a través, és clar, del cos.
Inka Romaní
Formada al Conservatori de Dansa de València i al Centre Chorégraphique de Toulouse, Romaní ha recorregut escenaris d’Europa i l’Amèrica Llatina. Com a artista, l’Inka Romaní ha interpretat diferents rols en l’àmbit de la dansa: el de ballarina, el de coreògrafa i també el de mediadora. Potser aquest últim li ha proporcionat una intuïció afinadíssima a l’hora d’explorar i desvelar les troballes de la seva recerca al públic. I és que a Romaní li interessa la memòria corporal, perquè “el cos també guarda records que el fan moure de maneres estranyes”. A més, és tota una cuinera intrèpida a l’hora de maridar estils d’èpoques i tècniques diverses, així com delectar l’espectador amb un format auster, mordaç i sensible. Ho ha demostrat en treballs com Fandango Reloaded (2024), Volvamos al baile (2025) i El demonio del cuerpo (2026), en la qual revisa l’arxiu de la Sección Femenina de la Dictadura Franquista per parlar dels “murs d’adoctrinament” sobre els cossos de les dones.
El demonio del cuerpo, del 10 al 18 de desembre.
Guillem Jiménez
“El món digital ha construït els seus propis murs –invisibles però efectius– a través del control, l’accés desigual i una uniformització tova, que s’infiltra pertot”, diu en Guillem Jiménez, una de les veus més destacades de la generació Z en l’àmbit de la dansa a casa nostra i format al Conservatori Superior de l’Institut del Teatre. El 2019 va fundar laSADCUM, la companyia amb la qual ha estrenat The Uncanny Valley (2019), Acucalls (2022), Navaja (2024) i l’últim, estrenat al Grec, Everafter (2026). A més, Jiménez ha treballat de director de moviment en altres camps com el de la moda o en performance en galeries i museus. Mitjançant el seu treball com a coreògraf indaga en un món i una societat supeditats per internet. L’estil de laSADCUM es basa en una dramatúrgia molt rumiada per trobar la manera de retratar i buscar les esquerdes del món postdigital, el capitalisme del segle xxi i sobretot explorar una generació enganxada a les pantalles des d’un sentit coreogràfic.
Everafter, del 25 al 28 de febrer.
Candela Capitán
Formada en dansa clàssica al Conservatori Professional de Cadis i graduada en coreografia per l’Institut del Teatre, Candela Capitán es va donar a conèixer enfundada en unes malles roses i en unes botes blanques de punxa. Una altra representant de la generació Z, Capitán posa el focus sobretot en el comportament a les xarxes i al carrer, però amb el desig de no perdre “la natura, els temps lents i tot allò petit”. Capitán explora com les noves tecnologies distorsionen el cos i el comportament de les dones a través d’un estil performàtic tenyit d’una estètica pop, com és el cas de Solas (2023), peça en la qual presenta un grup de noies captives de l’autoexplotació en línia en una plataforma de contingut eròtic. En el seu últim treball, Granjas Humanas, posa en relació l’explotació de les granges de vaques amb les granges d’influencers.
Solas, del 18 al 20 de desembre.
Lorena Nogal
És una de les ballarines més conegudes de l’escena catalana i també de la internacional gràcies al seu treball amb Marcos Morau des del 2008. Lorena Nogal és una intèrpret magnètica que amb la seva imaginació corporal ha aportat riquesa de llenguatge a l’univers de La Veronal. Premi Nacional de Dansa 2024 en la categoria d’interpretació del Ministeri de Cultura, fa uns anys que Nogal va començar a indagar en la seva pròpia veu coreogràfica amb L’elogi de la fissura (2021) i PICASSa (2025). Aquest estiu ha estrenat La Protagonista al Festival Grec, una peça en la qual explora la seva identitat i arxiu com a artista de la dansa. En aquesta croada per l’autoria pròpia, per Nogal és important desplegar un espai “on el risc, la vulnerabilitat i la recerca siguin valors essencials del fet creatiu”, per això part de la seva idea d’enderrocar murs consisteix a “obrir els marges i desdibuixar els límits”.
La protagonista, del 22 al 24 de gener.
