La directora María José Cifuentes reordena el curs perquè la dansa es desplegui per Barcelona i el territori abans de la clausura de la seu a partir del maig.
Entre totes les rodes de premsa de presentació de curs que tindrem aquests dies, la del Mercat de les Flors era una de les més esperades. La gran pregunta és evident: què farà la casa de la dansa quan el seu edifici tanqui per obres a partir del maig? La nova directora, María José Cifuentes, hi ha respost sense girs retòrics: el Mercat entra en una temporada pensada ja amb un peu fora de casa. I ho ha posat en un lema que funciona com a declaració d’intencions: Ballant cauen murs.
La presentació ha anat carregada d’una energia que apunta a la idea de desplaçament: la constatació que la casa de la dansa es disposa a convertir la itinerància i la col·laboració entre equipaments en el seu segell de les pròximes temporades. “El Mercat surt del seu edifici per desplegar-se per tot el territori”, ha dit la directora. “En un moment marcat per fronteres físiques i simbòliques, genocidis i guerres, la dansa i el moviment permeten transcendir certs límits i barreres socials”. El missatge és net: no és un any de transició “a mig gas” fins al tancament, sinó un curs per assajar una institució més porosa i oberta al món.
Aquesta lògica ja es veu en l’arrencada. La inauguració es trasllada al Saló del Tinell amb La Veronal i Living & Leaving, primer capítol de La trilogia de la vida, en una obertura concebuda com a proposta site-specific fora de la seu de Montjuïc. S’avança així un curs en xarxa amb la programació del final de temporada repartida per diferents espais de la ciutat. En el fons, és un primer gest d’aquest Mercat que Cifuentes descriu com una oportunitat de gaudir d’un espai “sense murs, obert a la ciutat”.
Per donar coherència al cartell, la direcció proposa quatre itineraris que funcionen com un mapa de lectura. El primer apunta als “murs que s’aixequen sobre els cossos”: vigilància, control, norma, tecnologia i rendiment. Aquí s’hi situen noms com Candela Capitán, Núria Guiu, Guillem Jiménez (laSADCUM), Ester Guntín, Lorena Nogal, Inka Romaní o Taiat Dansa. El segon itinerari se centra en quan els murs produeixen crisi: esgotament, incertesa i sensació de col·lapse, amb creadors com (La)Horde, Katerina Andreou, Marlene Monteiro Freitas, Ewa Dziarnowska, PSIRC i LaCerda.
El tercer recorregut posa el focus en la relació: allò que separa, però també allò que es pot reconstruir en comunitat. És on el Mercat connecta amb una constel·lació de complicitats i col·laboracions: Israel Galván i Mohamed El Khatib, María Muñoz i Amala Dianor, i projectes concebuts fora del teatre, com els d’Aina Alegre, Pablo Lilienfeld i Federico Vladimir o Vero Cendoya. El quart itinerari obre la pregunta sobre legitimitats: quines identitats i cultures són reconegudes i quines continuen als marges. Aquí hi apareixen Mette Ingvartsen, Jefta van Dinther, Alice Ripoll, Piny, Aina Lanas, Mamela Nyamza, Vanesa Aibar, Silvia Batet i el col·lectiu WAN (Cèl·lula #7).
Tot plegat es resumeix en una idea que Cifuentes ha repetit més d’un cop perquè no quedés com un simple marc teòric: “La dansa emergeix com una pràctica eminentment col·lectiva. Cos col·lectiu per assajar nous espais de convivència”.
Altres novetats
La novetat de fons del curs és el programa d’artistes associats, que intenta donar continuïtat a les recerques en el temps i no limitar-se a encadenar estrenes. La primera generació la formen Inka Romaní, Lorena Nogal, Guillem Jiménez i Candela Capitán.
En paral·lel, la temporada manté un bloc familiar i educatiu ampli —amb Anna Rubirola, Cécile Brousse i Manel Salas Palau, Marc Lacourt, Laura Alcalà, Animal Religion, Montdedutor, AzkonaToloza o Roger Bernat— i el treball amb l’aula, amb propostes de Roser López Espinosa, Quim Bigas i Aimar Pérez Galí.
Finalment, com a novetat institucional, el Mercat de les Flors assumirà la coordinació del Festival Dansa Metropolitana, un nou marc per traçar nous lligams entre les diferents localitats de l’àrea de Barcelona que integren la mostra i per posar en pràctica el treball en xarxa.
Obres i alternativa descartada
La roda de premsa ha acabat al terreny més prosaic: on es faran les actuacions quan la seu de Montjuïc tanqui per reformes. Davant la pregunta sobre si s’ha buscat un teatre alternatiu de grans dimensions, Cifuentes ha estat taxativa: “S’han explorat totes les opcions”, inclòs un teatre desmuntable de 2 milions d’euros que finalment no es podrà assumir, apunten.
La clausura s’activarà a partir del maig —més tard del calendari inicial previst al febrer— i obliga a reordenar el tram final del curs. La redistribució ja té alguns punts fixats i part de la programació es desplaçarà a equipaments com el Teatre Lliure, el Gran Teatre del Liceu, el TNC i el SAT! Sant Andreu Teatre, i també a espais no convencionals com el Castell de Montjuïc i les Piscines Municipals, a més de projectes fora de Barcelona previstos a Tarragona i Girona.
Amb aquest primer mapa en xarxa, la direcció vol que el tancament no sigui només una solució logística, sinó una manera de “fer caure murs”: que la dansa guanyi presència en altres espais i hi consolidi aliances i públics. L’objectiu és que aquest desplegament no sigui un parèntesi i que, quan la seu de Montjuïc reobri en 2029, la dansa hagi consolidat espais més enllà del Mercat.
