Llicenciada en Història, la nova directora del Mercat de les Flors, María José Cifuentes (Santiago de Xile, 1980), va entrar en el món professional del moviment a través de la investigació, tot i que també havia estudiat dansa.
A Xile, Cifuentes va fundar i dirigir el centre de creació NAVE de Santiago de Xile (2013-2022) i va treballar de directora de programació del Centro Cultural Gabriela Mistral de la mateixa ciutat (2022-2025). El setembre passat va prendre el relleu a Àngels Margarit en la direcció del Mercat de les Flors, institució que encara una etapa marcada per l’imminent tancament del teatre per obres i amb el centenari a la vista. El 2029 farà cent anys de la inauguració de l’emblemàtic edifici, quaranta des que es va convertir en el primer equipament municipal i vint que és la casa de la dansa.
La teva relació amb el Mercat ve de lluny, oi?
Sí, el 2009 vaig traslladar-me a Madrid per estudiar un màster, gràcies al qual vaig entrar a formar part del grup ARTEA, que col·laborava amb la revista de pensament del Mercat de les Flors, Cos de Lletra. Durant aquest projecte vaig conèixer Francesc Casadesús i també vaig entrevistar molts artistes catalans. Quan vam crear NAVE va ser amb l’acompanyament del Mercat i del Graner, i també vaig dirigir un projecte, MOVE-S, amb el qual vam desenvolupar accions a llarg termini entre Europa i l’Amèrica Llatina a través del Mercat. Conec molt bé l’ADN de la institució, perquè d’una manera o altra hi he estat vinculada.
La sala Maria Aurèlia Capmany (MAC) i la Pina Bausch quedaran tancades per obres a mitja temporada 2026-2027. Quines estratègies esteu buscant i trobant?
Des que vaig iniciar la meva etapa com a directora, juntament amb l’equip del Mercat hem estat desenvolupant una cartografia àmplia d’espais, identificant teatres públics i privats, centres cívics, museus i espais patrimonials, i mantenint converses i visites amb molts d’ells. Hem trobat una molt bona disposició per consolidar un circuit en l’àmbit català. Tanmateix, el principal repte continua sent la ciutat de Barcelona. Avui és evident que el Mercat és l’únic espai que reuneix les condicions tècniques i professionals necessàries per acollir la dansa, especialment en grans formats.
Com us ho fareu, doncs?
Hem arrencat l’estudi d’un projecte d’infraestructura temporal que ens permeti sostenir la programació durant els dos anys de tancament de l’edifici. Es tracta d’analitzar la viabilitat d’un teatre temporal, una construcció provisional amb una escala i unes condicions tècniques similars a les de la sala MAC, que ens permeti donar continuïtat a la programació. La ubicació encara no està definida: la plaça de la Margarida Xirgu seria, sens dubte, l’ideal per la seva relació amb el Mercat, l’entorn i els públics, però estem analitzant les condicions tècniques, urbanes i d’accés, així com altres possibles esplanades a Barcelona. Ens trobem encara en una fase d’estudi i conversa per tal que no afecti els recursos destinats a la programació artística, ni el sector.
Fora del seu espai propi, com fareu present el Mercat a la ciutat?
Estem pensant a com “constel·lar” o “atomitzar-nos”. El tancament temporal de l’edifici ens desafia a activar projectes innovadors en l’espai urbà –hem visitat piscines i tot!–, a través de propostes site-specific, comunitàries o en museus, que permetin explorar noves formes de trobada amb els públics, ampliar els contextos de presentació i reforçar el valor de la dansa com a dret cultural.
Quins temes o eixos curatorials podrem detectar en les properes temporades?
Volem aprofundir en la dansa com a espai de trobada i de democràcia des d’una diversitat de llenguatges que pensen el cos com a territori polític, de memòria i de transmissió. Busquem propostes que dialoguin tant amb les dimensions ancestrals del moviment com amb les preguntes sobre el present i futur del cos en relació amb la natura i amb la societat. En un context de crisi humanitària, social, migratòria, ambiental i política, entenem la dansa com una pràctica capaç d’obrir espais de reflexió i pensament crític des de l’experiència corporal. En aquest sentit, ens interessa potenciar una programació que connecti el cos com a espai de memòria i de futur, integrant un diàleg Sud-Nord entre escenes del Sud Global i Europa, i reforçant especialment l’eix ibèric Espanya-Portugal.
“Des de les institucions ens pertoca fer d’agents articuladors”
Al llarg del mandat de l’Àngels Margarit, el Mercat ha produït (#Cèl·lula) i ha coproduït molts artistes i companyies locals. Com acompanyareu l’escena local a partir d’ara?
Seguirem produint gran format, i potser canviarà el nom de Cèl·lula. Ara bé, haurem de diversificar les lògiques de coproducció i de fet, una de les accions centrals serà l’acompanyament a artistes i companyies locals en diferents etapes de la seva trajectòria, amb una atenció especial a la producció i la coproducció, la recerca coreogràfica i la circulació dels projectes. Ens interessa apostar per artistes associats que puguin créixer dins de la casa. Cal que des de les institucions acompanyem als artistes, buscant socis estratègics perquè els seus projectes creixin i siguin més sostenibles. Des de les institucions ens pertoca fer d’agents articuladors. També impulsarem una línia específica de noves dramatúrgies i acompanyament artístic, centrada en la dramatúrgia de la dansa i en el treball interdisciplinari.
La dansa contemporània és un sector petit, però molt connectat a escala internacional.
El Mercat ja participa activament en projectes i xarxes europees, però una de les nostres prioritats serà consolidar i reforçar el seu lideratge com a institució impulsora de projectes en xarxes europees i iberoamericanes. Apostarem per la presència d’artistes de reconegut prestigi internacional i per la presentació d’obres innovadores que dialoguin amb els grans debats contemporanis.
Em consta que esteu en procés de fer accessible l’arxiu. Quins plans teniu pel que fa a l’espai de pensament?
Com a historiadora tinc moltes ganes de ficar-me en l’arxiu, a mi en l’àmbit personal m’agradaria molt poder fer una exposició de l’arxiu del Mercat de les Flors, i també crec que seria interessant crear una pàgina web específica. Encara no tenim les eines tecnològiques correctes per arxivar i catalogar l’arxiu. Avui ens interessa molt aprofundir en l’arxiu, seguir amb les publicacions i el pensament. Volem mostrar que la dansa genera pensament.
Vens amb molta experiència en l’àmbit de la mediació, i el Mercat fa anys que hi treballa de valent. Quina presència tindran els programes educatius o familiars?
Volem sostenir una presència activa de les famílies al llarg de tot l’any, amb activitats i propostes que apropin els nens i nenes a la dansa, fomentant des d’edats primerenques la relació amb el cos, el moviment i l’experiència artística com a forma de coneixement. Continuarem desenvolupant els projectes educatius existents, alhora que reforcem la mediació artística com a espai de vincle entre creació, públics i institucions, articulant entre infàncies, transmissió i públics del futur.
