La darrera obra guardonada amb el 23è Premi BBVA de Teatre al Millor Espectacle Teatral va ser Boja, de Mariona Esplugues (creadora, codirectora i intèrpret) que va rebre la menció d’interpretació, a més d’una gira per diversos equipaments de Catalunya.
Com sorgeix la idea de crear Boja, una proposta teatral que submergeix el públic en les complexitats de la salut mental?
Sorgeix de la necessitat de compartir-me i parlar d’un patiment que havia estat silenciant durant anys. Volia donar veu a la importància de la salut mental i reivindicar-la com a part essencial de la vida de les persones. Sovint es minimitza el que ens passa o s’atribueix a factors superficials que et fan sentir exagerada o dramàtica. Crec que cal trencar aquest estigma i deixar de jutjar-nos.
Quin creus que és l’èxit d’aquesta obra?
Mai vaig imaginar aquest recorregut quan escrivia Boja. L’obra neix d’una necessitat personal, sense més pretensió que expressar-me i riure’m de mi mateixa i de la vida. M’he quedat molt sorpresa quan molta gent m’ha escrit per xarxes socials o s’ha acostat després de les funcions compartint experiències similars.
Boja és una obra que mostra la teva experiència personal. Aquest era l’objectiu inicial?
Inicialment havia de ser un llibre. Durant la pandèmia vaig escriure molt i vaig veure que podia explicar la meva història. Sempre he estat molt fan de les autobiografies escrites per dones, m’han inspirat i m’han acompanyat en moments molt difícils. Paral·lelament, va sorgir l’oportunitat de crear una peça teatral i vaig adaptar alguns textos del llibre. Havia de ser una proposta molt petita, però va créixer inesperadament i es va convertir en el que és avui. El llibre potser l’acabo publicant, qui sap!
Com va ser el procés creatiu i què ha estat el més difícil fins a arribar a on ets?
Va ser un procés de dos anys que em va remoure molt i, durant un temps, vaig pensar que no ho mostraria mai a ningú. Amb el temps, vaig entendre que podia ser una manera d’expressar-me i potser que altres persones s’hi sentissin identificades. El suport de l’equip, especialment de l’Andrea Castellanos, directora escènica de la peça, i molt amiga meva, va ser clau per fer possible l’estrena.
Estàs immersa en la gira, però penses ja en altres projectes per al futur?
Després de quatre anys amb Boja, sento la necessitat de crear alguna cosa nova. Estic treballant en un altre projecte que podria veure la llum cap al 2027. Em sento una mica nerviosa perquè ara tinc moltes expectatives cap a mi mateixa i vull que torni a sortir molt bé, però he entès que el resultat d’una obra de teatre és incert, i això també forma part del seu encant.
L’èxit de l’obra ha fet que hagis deixat altres ocupacions. És difícil dedicar-se plenament al teatre?
No m’imaginava poder dedicar-m’hi al cent per cent. He combinat durant tres anys la docència amb la gira de Boja, però era molt exigent energèticament i acabava esgotada. Ara m’he centrat en el teatre per cuidar-me a mi mateixa. Tot i això, la docència és molt important per a mi. A part de teatre vaig estudiar Pedagogia, i espero reprendre-la en el futur, trobant un equilibri més sostenible.
| PREMI BBVA DE TEATRE |
| El premi, que consisteix en una gira per Catalunya valorada en 20.000 euros, està promogut per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport de BBVA, i engloba cinc teatres, incloent-hi el Festival Temporada Alta. El seu objectiu és donar suport a les creacions teatrals, incentivar la creativitat i l’ofici teatral i vetllar per la difusió dels espectacles guanyadors. |
