La nova edició del gran esdeveniment de les arts de carrer potencia el discurs paisatgístic, recupera el gran format i presenta alguns espectacles que faran història Auca#73
Publicitat
A caminar!
Passejar com “una forma elegant de perdre el temps”, temps perdut “en termes d’economia tradicional”, però el “benefici és immens” en termes personals. Anna Giribet, directora artística de FiraTàrrega, citava en la presentació l’antropòleg David Le Breton per argumentar l’eix central de l’edició d’enguany, la passejada, caminar per reivindicar el paisatge de Ponent i de secà. 46 espectacles, un programa molt nou, amb 25 estrenes, i força internacional, ja que un 28% de la programació serà transfronterera. Passada la pandèmia, es recupera l’espectacularitat del gran format, tot i que, per altra banda, s’aposta també per propostes petites i fórmules participatives. FiraTàrrega 2023 (43a edició) vol ser per a tothom, per als hipsters, però també per a les famílies, inclús per aquells que busquen un toc d’espiritualitat. Aquí van algunes passejades possibles, itineraris amb alguns espectacles imprescindibles de l’edició.
Tamborada
Després emergiran les sorpreses, com cada any, però sobre el paper, si hem d’escollir un espectacle que desperta tots els entusiasmes, hi ha un favorit. Potser ja heu vist Sonoma de La Veronal, creació que ha fet història com el primer espectacle de dansa català que trepitja el Palau dels Papes del Festival d’Avinyó. Doncs bé, prepareu l’agenda (7 i 8 de setembre) perquè arriba el més difícil encara, una versió de carrer gratuïta que a més convida a la participació, una crida perquè dones de tota condició es presentin amb un tambor o qualsevol instrument que es toqui amb baquetes. Serà espectacular.
Més gran format
Una grua aixecarà una enorme escultura mòbil de peixos mentre els nens construeixen la seva pròpia versió en miniatura. Aquesta és la proposta de Fish Mobile dels anglesos Kaleider. Per la seva banda, L’home Debout passejaran un enorme titella mecànic per les nits de Tàrrega, un nen ben gran que potenciarà la part més espectacular amb un format habitual als grans festivals d’arts de carrer d’Europa. Finalment, entre les grans propostes, la confluència entre Alba G. Corral i l’Orquestra Julià Carbonell, que a Les nostres terres proposa un agermanament visual i musical entre les terres de l’Ebre i el ponent de l’Urgell.
Participació
L’espectador passiu ha begut oli. 14 propostes demanen la participació activa del públic (també s’accepten els tafaners passius de sempre). En aquest sentit, Joan Català (sempre recordarem Pelat i el seu pal característic) presenta enguany Idiòfona, un recorregut a l’aire lliure que acaba donant forma a una instal·lació plàstica i sonora. Uns altres imprescindibles de les arts de carrers dels últims anys, la companyia Circ “eia”, demanaran als espectadors que trobin el seu propi punt de vista de l’obra La pedra de fusta, nou espectacle sobre els equilibris i la confiança. Tanca el bloc d’implicació Orelles, de Marga Socias, una reflexió sobre l’escolta que pren forma de joc entre l’humor i la música, un concert, esclar, al carrer.
Llenguatges del carrer
Al carrer tot és possible, tot troba l’espai i la forma. A Tàrrega veurem el parkour de Be flat, les escultures urbanes de Svalholm, el circ minimalista de Teatro do Mar, les protestes a mà alçada d’Agniete Lisickinaite i el seu Hands Up i, fins i tot, el claqué barrejat amb percussió dels joves debutants targarins A-rítmiks. Tants caps, tants barrets, si el que us agrada és cantar, teniu una cita amb el karaoke-espectacle que Anto Rodrígues muntarà a la plaça de les Nacions. Coses més rares s’hi veuran, com els ornitòlegs acròbates d’1+(1+1) i els rinoceronts gegants ballarins de Zum-Zum Teatre. Tothom trobarà una definició per a la seva idea de carrer, si no que preguntin els Electrico 28 que amb les seves Definicions Ambulants volen canviar el significat de molts dels elements que ens envolten en la nostra vida quotidiana.
Identitat, memòria i arrels
Discurs. Els festivals ja no són contenidors neutres d’espectacles. En l’etapa Giribet, FiraTàrrega aposta per creacions que reivindiquen el paisatge, els rituals amb arrel, la diferència que ens uneix. Ens ajudaran a recordar els Farrés Brothers i Cia, que presenten el seu primer espectacle per a públic adult, Hohihu, que aborda amb humor algunes de les pitjors atrocitats de la història de la humanitat. Roberto G. Alonso i Josep Maria Miró estrenaran la versió de sala de Jo, travesti després del seu pas per La Model durant el Grec, un dels espectacles més esperats de la temporada, homenatge a les grans figures del transvestisme. Sobre la grassofòbia, ButacaZero presenta Lo único que verdaderamente quise toda la vida es ser delgada, i, en clau més ritualista, Cia Atzucac ens proposa Noves espiritualitats per a persones atees. Molt esperat també el treball de Maria Palma, artista de circ que a La veu submergida, primer treball personal, buscarà respostes des de dins d’un aquari de grans dimensions. Tantes propostes possibles, tantes passejades a l’abast. Aquesta és una tria d’espectacles possible, però, com sempre, el millor és que cadascú es deixi portar per trobar el seu itinerari personal i intransferible. Apunteu les dates, ens trobem del 7 al 10 de setembre a FiraTàrrega.
