Close Menu
Entreacte
    Facebook X (Twitter) Instagram
    • Nosaltres
    • Subscripcions a l’edició en paper
    • Publicitat
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Entreacte
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    Entreacte
    Estàs a:Inici»Entrades»Eines»Autoria en els processos de creació col·lectiva
    Eines

    Autoria en els processos de creació col·lectiva

    Ana Airas i Andrea LeundaPer Ana Airas i Andrea Leunda23 de juny de 2023No hi ha comentaris4 Minuts de lectura
    'Like si lloras', sorgit d'Els Malnascuts de la Beckett © Col·lectiu VVAA

    La propietat intel·lectual és una disciplina que protegeix el conjunt de drets morals i patrimonials (econòmics) que corresponen a les autores i altres titulars (artistes, productores, organismes de radiodifusió) respecte de les seves creacions.

    Així, els drets de propietat intel·lectual protegeixen totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en un futur. D’una banda, tenim els drets de naturalesa moral (són aquells als quals l’autora no pot renunciar) i els de contingut econòmic (patrimonial).

    
    

    Totes les persones que han participat en la creació de l’obra han de quedar acreditades com a autores: la dramatúrgia, l’escenografia i la música solen ser de les més habituals. En cas que es decideixi registrar una obra –cosa que recomanem– cal pactar quin percentatge d’autoria li correspon a cada autora. Moltes vegades, en processos de creació col·lectius és difícil fixar quines són les persones autores i en quin percentatge ja que és freqüent que les intèrprets participin en la creació de les propostes. Així, si les intèrprets han participat de la creació de l’obra, es consideren autores?

    Primer de tot cal tenir en compte que segons la relació entre les autores i les artistes que han participat en la creació de l’obra es pot distingir entre:

    Obra composta

    És la que es forma per la in.corporació de creacions preexistents sense la col·laboració de les seves autores. Per exemple, si s’hi utilitza una música ja preexistent. Per incorporar les creacions existents cal comp.tar amb l’autorització de les seves autores i, si escau, d’altres titulars dels drets. A més, l’autora d’aquesta obra incorporada pot seguir emprant-la de manera independent.

    
    

    Obra en col·laboració

    Es dona quan de la col·laboració entre diverses autores sorgeix una única obra. És a dir, un grup de persones decideixen fer una obra en comú que pertany a totes. Així, entre totes les autores hi ha una relació d’horitzontalitat i actuen en un pla d’igualtat.

    La diferència amb les compostes es troba en el tipus de col·laboració entre les coautores que són considerades autores en la proporció que determinin o en parts iguals. Una altra característica és que la divulgació d’aquesta s’ha de fer amb el consentiment de totes les coautores, i perquè un tercer pugui fer servir aquesta obra haurà de comptar amb l’autorització de totes les autores. En contrapartida, cadascuna de les coautores pot explotar individualment les seves aportacions, sempre que no perjudiqui l’interès comú.

    Un exemple d’aquest tipus d’obra seria una peça escènica col·lectiva en què les intèrprets participen en la creació. Si es pensa a crear aquesta mena d’obra és recomanable reco.llir-ho per escrit abans d’iniciar el procés o al més aviat possible, així com pactar els percentatges d’autoria al més aviat que es pugui.

    Obra col·lectiva

    És l’obra que està constituïda per la reunió de diferents aportacions que es porten a terme sota l’empara o coordinació d’una sola persona i, en conseqüència, la Llei de propietat intel·lectual estableix que els drets pertanyen a la persona que ha portat a terme les funcions de coordinació. Aquesta, a diferència de la duta a terme en col·laboració, és una sola creació composta per moltes aportacions.

    En les col·lectives, la relació de les persones que formen part del procés funciona en sentit vertical, ja que hi ha una persona que concep l’obra, coordina les aportacions i dona les instruccions precises durant el procés.
    Ara bé, els límits a la pràctica no són tan clars, i moltes vegades la qualificació d’una obra dependrà del que la Llei reculli per a casos concrets. Així, per exemple, una creació cinematogràfica podria emmarcar-se com a obra col·lectiva, però la legislació espanyola la regula com a obra en col·laboració.

    En altres casos, la qualificació depèn del que decideixin les autores. Una peça escènica en què les intèrprets participen del procés de creació, si aquest es porta a terme sota la batuta d’una directora, s’entendrà com una obra col·lectiva, encara que sigui un procés molt similar al d’una peça escènica creada en col·laboració. Com que la línia és molt fina, és molt important que quedi clar quin tipus d’obra es crearà entre totes les persones que hi formen part abans de començar el procés de creació.

    Aquest tema és complex, per la qual cosa us recomanem que, davant qualsevol dubte o qüestió, us assessoreu convenientment. Des de l’àrea legal de l’AADPC estarem encantades d’ajudar-vos en allò que puguem.

    Publicitat
    eines espai sindical
    Comparteix. Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp Email
    Article anterior5 passejades imprescindibles de FiraTàrrega 2023
    Següent Article Ajuda’m a enfonsar-me
    Ana Airas i Andrea Leunda

    Advocades de l’àrea legal de l’AADPC

    Articles Relacionats

    Premis culturals: quan el reconeixement artístic tributa

    25 de maig de 2026

    Panorama dels premis a la creació teatral

    29 d'abril de 2026

    Editar teatre sense visibilitat pública

    23 d'abril de 2026
    Deixa un comentari Cancel Reply

    Publicitat
    No et perdis
    Auca 18 de juny de 2026

    Josep Maria Mestres al TNC, garantia de solvència amb incògnites

    El relleu de Portaceli obre una nova etapa entre l’experiència acumulada i els reptes d’un…

    Josep Maria Mestres, nou director artístic del TNC

    Xavi Fernández López porta la veu cantant

    A Europa, els artistes volen manar

    Segueix-nos a les xarxes
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    On aconseguir Entreacte?
    Edició paper
    Núm 233 • Estiu 2026
    Publicitat

    L’única capçalera en català especialitzada en arts escèniques i audiovisuals. Entrevistes, reportatges, notícies, agenda... Tota la informació del sector del teatre, el cinema, les sèries i el doblatge a Catalunya.

    Editat per:
    AADPC
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Últims Articles

    Josep Maria Mestres al TNC, garantia de solvència amb incògnites

    Josep Maria Mestres, nou director artístic del TNC

    Xavi Fernández López porta la veu cantant

    CONTINGUT
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    • Ajuntament de Barcelona
    • Generalitat de Catalunya
    • Cobierno de España
    • +34 93 231 14 84
    • entreacte@aadpc.cat
    • publicitat@entreacte.cat
    • © 2026 Entreacte
    • Nosaltres
    • Subscripcions a l’edició en paper
    • Publicitat

    Escriviu a sobre i premeu Intro per cercar. Premeu Esc per cancel·lar.