Des de 1986, el Taller de Tecnologia de l’Espectacle ha format prop de 3.000 professionals que avui fan possibles obres de teatre, festivals, concerts i altres produccions d’aquí i d’arreu del món.
Martín Curletto guarda en un calaix del seu despatx del Taller de Tecnologia de l’Espectacle (TTE), al Centre Cultural La Bòbila de L’Hospitalet de Llobregat, desenes de fotografies que resumeixen quaranta anys d’història. Mentre les va traient una rere l’altra, també desfilen noms. Noms de professors, de tècnics, de directors d’escena i, sobretot, dels prop de 3.000 alumnes que han passat per l’escola. Els recorda gairebé tots. “La meva gent treballa”, diu amb orgull. És, assegura, el millor indicador de l’èxit del projecte que va posar en marxa fa quatre dècades.
La paradoxa és que Curletto no és tècnic. És actor, mim i director de teatre. Però precisament la seva experiència damunt dels escenaris el va portar a crear la primera escola de l’Estat especialitzada en la formació de tècnics de l’espectacle en viu. “Cada vegada que formava un tècnic, anava a treballar a una altra empresa”, recorda. A mitjan anys vuitanta el sector vivia una autèntica explosió i la demanda de professionals qualificats era enorme. Les empreses se’ls disputaven i ell es trobava contínuament sense equips. La solució va ser tan senzilla com ambiciosa: deixar de formar tècnics un per un i crear una escola perquè el sector disposés d’una base estable de professionals.
Aquella idea pionera va reunir alguns dels tècnics més prestigiosos del moment –Curletto cita, entre altres noms, els dels Germans Salvador o Joan Escrig, així com l’empresa Focus, que també aleshores es trobava a les beceroles– i va trobar recer a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que va cedir espais per impartir els primers cursos. També hi van col·laborar teatres com el Condal o els Lluïsos d’Horta, on els alumnes podien fer pràctiques. “Quan vam començar no hi havia res semblant a tot Espanya, vam ser pioners”, recorda Curletto.
De la UPC a Zona Nord
El camí, però, no sempre ha estat fàcil. Després dels primers anys, el projecte es va interrompre temporalment arran de canvis a la universitat. El 1991 va renéixer al Centre Cívic Zona Nord de Barcelona, i el 2004 es va traslladar definitivament a l’Hospitalet de Llobregat. L’Ajuntament els ha facilitat des d’aleshores l’espai on treballen, però Curletto lamenta que el centre hagi hagut de sobreviure sovint amb recursos molt limitats i sense el suport econòmic necessari per mantenir tota l’oferta formativa que havia arribat a tenir.
Malgrat les dificultats, hi ha una cosa que no ha canviat mai: la manera d’entendre l’ofici.
Al TTE, els professors no són docents desvinculats del sector, sinó professionals en actiu que expliquen als alumnes el que han après als escenaris. “Per a nosaltres, un professor que no treballa en la professió no pot ser professor”, sentencia Curletto. Aquesta és la filosofia que, segons ell, ha convertit el TTE en una escola de referència. L’alumnat no només aprèn a operar una taula de llums o a coordinar una producció; aprèn també la cultura de l’ofici, el treball en equip i la realitat del dia a dia d’un espectacle. “Nosaltres no formem només tècnics; formem gent de la professió”.
Del taller als grans escenaris
Aquest model ha donat fruits. Antics alumnes ocupen o han ocupat llocs de responsabilitat al Gran Teatre del Liceu, el Teatre Lliure, la Sala Beckett o l’Auditori de Girona; dirigeixen equips tècnics, treballen en grans productores internacionals com Live Nation o desenvolupen la seva carrera en països com els Emirats Àrabs, les Seychelles o l’Argentina. A això també hi ha ajudat els llaços establerts entre l’alumnat: “Un tetero sempre ajuda un altre tetero. Som una gran família”, manifesta el director i fundador del TTE.
No obstant això, l’evolució del sector també ha obligat l’escola a adaptar-se. Si durant molts anys va impartir especialitats com il·luminació, so o maquinària escènica, l’encariment d’aquesta formació i la desaparició d’algunes subvencions van fer que es concentrés en els cursos de Regidoria d’Escena i Producció de l’Espectacle en Viu, Audiovisual i Arts Visuals, dues especialitats estretament vinculades a les necessitats actuals del mercat laboral i impartides, com sempre, per professionals en actiu. Curletto assegura que, quan feien les especialitats tècniques completes, arribaven a inserir laboralment prop del 80% de l’alumnat i que una gran majoria continuava exercint la professió al cap dels anys.
| Un acte solemne |
Quatre dècades de vida bé mereixen una celebració, i la del TTE està agendada per a la tarda de dilluns 5 d’octubre. Serà un acte solemne al mateix Centre Cultural La Bòbila amb persones de la comunitat TTE i representants institucionals. Ben segur que els parlaments que es pronunciaran serviran per recordar la trajectòria i els diferents moments viscuts des que a mitjan anys vuitanta del segle passat un actor i mim va detectar la necessitat de formar bons professionals en tecnologia d’espectacles. Una escola que treballés entre bambolines perquè els espectacles brillessin damunt l’escenari. |
