Els principals guardons teatrals de Catalunya ajuden nous creadors i permeten produir, estrenar, investigar i fer girar els seus projectes escènics; repassem alguns dels més importants.
Una obra de teatre sol ser la síntesi d’una explosió d’idees, però cap idea brilla tota sola si no té estructura i suport. Per això hi ha diversos premis teatrals: per impulsar nous creadors i facilitar-los l’entrada al circuit professional, donant cobertura a projectes emergents que sovint topen amb la manca d’espais de producció i exhibició.
Algunes convocatòries, a més, són especialment sensibles perquè la majoria no reconeixen una peça ja tancada, sinó una il·lusió. Enriqueixen les ganes de fer teatre i esdevenen una via per seguir jugant i creient en allò que tot just està brotant. Hem conversat amb alguns dels organitzadors dels premis d’escenificació i dramatúrgia més coneguts de Catalunya, que ofereixen una ajuda econòmica per fer créixer un projecte teatral. Em refereixo al Premi Quim Masó, als Premis BBVA de Teatre, al Premi Adrià Gual i al Premi d’Acció Social i Comunitària de l’Institut del Teatre, i al Premi Teresa Cunillé.
El Premi Quim Masó és un premi de producció teatral en llengua catalana que s’atorga anualment a un projecte escènic amb l’objectiu de fer-ne possible la producció i l’estrena. Ofereix un suport econòmic de 40.000 euros i acompanyament a un projecte ja presentat però pendent de producció. Josep Domènech, cocreador de Bitò, subratlla: “Un element clau en la selecció del projecte guanyador és que tingui vida, que sigui de text (no necessàriament de nova autoria) i que sigui viable”. Sovint també aposten per equips joves dels quals ja han vist treballs previs. El jurat, format per set persones, s’endú els projectes durant l’estiu i al setembre n’escull els finalistes. Segons Domènech: “És un dels pocs premis de teatre que premia el projecte d’escenificació, no un text”.
Des de l’Institut del Teatre, Jordi Fondevila destaca la importància dels premis impulsats per la institució per abraçar el talent. El Premi Adrià Gual i el d’Acció Social i Comunitària, dotats amb 30.000 euros i destinats a graduats del centre, posen l’accent en la contemporaneïtat i en el moment que estem vivint. “En l’àmbit artístic”, precisa Fondevila, “és difícil objectivar criteris, però es valora especialment el punt de partida i la solidesa dels fonaments: que el projecte fomenti nous llenguatges, que tingui una bona dramatúrgia, un projecte d’escenificació coherent i indicis que tots els llenguatges proposats es poden desenvolupar amb solidesa”.
“És difícil objectivar criteris, però es valora especialment el punt de partida i la solidesa dels fonaments”
Laura Cendrós i Araceli Vilarrasa relaten l’origen del Premi Teresa Cunillé, nascut d’una anècdota emotiva i que, en certa manera, és un homenatge. Vilarrasa explica que “després de la mort d’un familiar proper, vaig decidir cedir documentació teatral d’arxiu sobre la Companyia Maragall al fons del Museu de les Arts Escèniques”. En constatar que tenia poca consulta, es va plantejar impulsar una iniciativa que ajudés a preservar i projectar la memòria teatral, tot generant alhora noves oportunitats de recerca i creació.
El Premi Teresa Cunillé, de la propietat del Teatre Romea, compta amb un jurat de professionals de caràcter universitari que també es reuneix durant l’estiu. El guardó promou el pensament crític, la investigació i la reflexió teòrica sobre el teatre. Està dotat amb 4.000 euros i la publicació del text guanyador.
Com a anècdota, les organitzadores assenyalen que aposten per revisitar obres que havien vist durant la seva infantesa, però muntades d’una altra manera. Per exemple, un text de Sagarra dirigit per Xavier Albertí que, quan elles eren petites, es representava amb teló pintat i que ara compta amb una escenografia completa.
Girar pel territori
Pel que fa als Premis BBVA de Teatre, Joan Roura i Belén Latorre apunten que el premi organitzat i impulsat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes està al darrere de tot el procés: en fa la difusió, organitza l’acte de lliurament i gestiona la gira del guanyador, consistent en una sèrie de funcions de l’obra premiada per Catalunya, valorada en 20.000 euros. En paraules de Roura, “l’ofici ja es percep en la posada en escena i en
la interpretació; sense tot això és difícil arriscar”. És un premi, per tant, que aposta per un obra ja feta, i n’ajuda la gira.
Veiem que, en aquest panorama de premis, hi ha la possibilitat de fer un recorregut que va des d’una idea, passant per la seva execució, fins a la seva distribució. Però són suficients aquests premis per a tots els estudiants, independentment de l’edat, que surten d’una escola d’art dramàtic i tenen ganes de dedicar-se al món de l’escena?
Hi ha altres premis i residències que es poden consultar a l’IT Impulsa, al tauler de convocatòries. Tot i així, crec que caldria assumir que la poca experiència només es pot afrontar des de la imperfecció pròpia de la joventut, quan encara s’està aprenent l’ofici, i que aquests premis haurien de tenir-ho en compte. Si no tens bagatge i ets poc conegut, és difícil competir en igualtat de condicions amb equips més consolidats i, al final, quan et llances des del trampolí, mai no saps com serà l’aigua.
