El primer director d’Entreacte, Enric Cervera, dedica aquestes paraules a l’impressor Manuel Baratech, que ens ha deixat aquest dilluns. La família Baratech, al capdavant d’Ediciones Rondas, ha imprès la revista de l’AADPC des dels seus inicis, l’any 1989.
El Manuel Baratech ha estat un home que ha tingut molt a veure amb la comunicació dels intèrprets, per això em plau dedicar-li les quatre línies següents.
En ple confinament, i per whatsapp, he rebut la mala notícia de la mort de Manuel Baratech. Quin greu que m’ha sabut, i més en aquests moments en què no es pot ni anar-lo a acomiadar ni tampoc pots donar el condol als seus familiars. En especial m’hauria agradat poder donar una abraçada al seu fill Javier, al qui més vaig tractar últimament, ja que és el continuador del negoci que va crear el seu pare. L’última vegada que ens vam veure amb en Manuel Baratech va ser en una tertúlia a l’Ateneu Barcelonès a la que ell molt amablement em va convidar a participar-hi.
Vaig conèixer el Manuel Baratech l’any 1989 quan buscàvem una impremta per imprimir el número 0 de la revista Entreacte. Ell era l’empresari de Gràfiques Fomento, una impremta que estava al carrer Perill, una impremta especialitzada en revistes. Era exactament davant de la que, anys més tard, es va obrir la ja desapareguda Sala Artenbrut. Avui, no hi ha ni el Teatre ni la Impremta. Anys després la impremta es va desplaçar a Esplugues. Curiosament era davant dels estudis que hi havia de TVE a Catalunya. Semblava que la impremta del Manuel Baratech tingués alguna cosa a veure amb el teatre, amb la televisió, amb els intèrprets, i no ho tenia, no, però les coincidències m’hi havien fet pensar.
Durant tots els anys que vaig ser el responsable de la revista Entreacte i de les publicacions de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), la impremta del Manuel Baratech va ser-ne la responsable. Totes les revistes, guies d’actrius i actors, textos teatrals i altres publicacions diverses, es van fer allà. El contacte mantingut amb ell sempre va ser afable, entranyable i enriquidor. Era un home que creia en la comunicació, i amb la pràctica del seu ofici com a impressor va demostrar durant tota la seva vida el seu compromís.
Ara fa un parell d’anys arran d’una petita cita que jo li vaig fer en el meu llibre de la Memoria de la Escena Española publicat per la Fundación AISGE el 2018, ell em va demostrar efusivament el seu agraïment, un acte que, sens dubte, l’honora en escreix.
Reproducció de la cita d’Enric Cervera a Manuel Baratech al llibre ‘Memoria de la Escena Española’
Amb el seu ajut i amb el d’altres també —per descomptat—, vaig desenvolupar un altre ofici amb ell com a tutor indiscutible, l’ofici d’editor, que vaig posar sempre al servei de la comunicació del col·lectiu de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya al qual jo pertanyia. Sempre li ho agrairé. Com sempre li he agraït també al meu amic Albert Catalán —que tampoc no hi és ja—, que m’incités a introduir-me i a abraçar el món del teatre en aquell llunyà 1969.
Crec que tots els que hem conegut al Manuel Baratech, i en especial tots els que vam estar implicats en l’aventura d’endegar i de tirar endavant la revista Entreacte, l’hauríem de recordar i estar-li molt agraïts, no solament pels serveis, consells i suggeriments que ens va anar posant a l’abast, sinó bàsicament per la humanitat que ens ha demostrat durant tota la seva vida, tant amb el seu tracte com amb el seu tarannà personal. Descansa en pau Manuel Baratech. Recordem-lo.
Enric Cervera, actor, membre fundador de l’AADPC el 1981 i de la revista Entreacte el 1989. Des de l’any 1969 fins ara, ha fet d’actor, ha dirigit, ha escrit i ha adaptat textos teatrals.
Més textos d'Enric Cervera al seu blog Reflexions d'un actor
