Vint-i-cinc anys al capdavant d’un festival de les dimensions i de la projecció del Temporada Alta donen per omplir caixes i més caixes de records, records de nits irrepetibles, d’espectacles dels quals només uns privilegiats poden parlar. Però Salvador Sunyer, que avui ha presentat en roda de premsa la nova edició del festival, no s’aferra al passat i reinventa el seu festival en cada nova edició.
Potser per això, fins i tot els noms habituals d’aquesta cita de tardor presenten novetats ressenyables: és el cas de Krystian Luppa, director genial i assidu visitant del Temporada Alta, que en l’edició del vint-i-cinquè aniversari dirigirà, per primer cop, un muntatge amb actors catalans: Mercè Arànega, Pep Cruz i Marta Angelat es posaran a les ordres del polonès per explicar el cas real d’un polític alemany dels anys setanta que va dimitir quan el seu passat nazi va sortir a la llum, i que un altre gran de l’escena, Thomas Bernhard, va immortalitzar a Davant la jubilació.
Les atrocitats comeses pel règim nazi planen també pel damunt de Les benignes, el retorn de Guy Cassiers a Girona, i el ja clàssic Art de Yasmina Reza sortirà de nou a escena dirigit per Miquel Górriz, amb Francesc Orella, Pere Arquillué i Lluís Villanueva com els tres amics que veuen trontollar la seva amistat davant d’un quadre blanc. Completen el llistat de grans noms de l’escena internacional Peter Brook, Thiago Rodríguez, Thomas Ostermeier, Fabrice Murgia, Sergio Blanco, Alain Platel, Oskaras Korsunovas o Milo Rau, entre d’altres.
Enguany tenim una presència important de produccions internacionals, de coproduccions, d’aposta per la creació contemporània jove, diu Sunyer. Cada cop som més els que treballem mirant cap a l’exterior, perquè la nostra creació surti fora, és la tendència que es percep darrerament.
Amb un centenar de propostes, el Temporada Alta no és només un aparador, sinó també un generador de propostes, un revulsiu en un país que no està prou per la cultura. O aconseguim entre tots que s’entengui que la cultura és essencial per al desenvolupament del país, que és un bé social, o el carro anirà pel pedregar. Els partits polítics, de dretes o d’esquerres, no ho entenen, mentre que en èpoques passades sí que ho feien. O posen la cultura on li correspon ser, o això es pagarà en el futur, perquè no se n’haurà generat prou.
