El director de La pell cremada va ser un gran impulsor del cinema en català, tant per la seva filmografia al voltant de la història de Catalunya com per la seva labor en l’àmbit institucional. Josep Maria Forn va morir ahir a l’edat de 93 anys.
Nascut a Barcelona el 1928, Josep Maria Forn era director, guionista i productor de cinema. La seva pel·lícula més coneguda és La pell cremada (1966), un llarg sobre la immigració a Catalunya que va aconseguir traspassar la censura. Durant la seva carrera, Font va haver de lluitar en diverses ocasions contra la repressió, amb pel·lícules com La respuesta (1968), que va ser prohibida fins al 1976, o l’adaptació de l’obra homònima de Manuel de Pedrolo M’enterro en els fonaments, que no es va poder estrenar fins al 1984. Altres obres de renom són Muerte al amanecer (1959) o Un, dos, tres… ensaïmades i res més (1985), en què va treballar amb Ovidi Montllor.
En la seva extensa filmografia s’hi troben des de comèdies fins a drames policíacs, sempre amb la història de Catalunya més o menys reflectida. En aquest sentit, destaquen pel·lícules sobre personatges rellevants com Companys, procés a Catalunya (1979) i El coronel Macià (2006). O la seva última producció, El somni català (2015), un recorregut per diferents esdeveniments de la lluita catalana per a la recuperació dels drets nacionals des dels inicis del segle XX.
Més enllà de les seves creacions, la seva figura destaca per les institucions que va dirigir. El 1975 va fundar l’Institut del Cinema Català, òrgan del qual va ser president durant els períodes 1976-78 i 1982-86. Del 1987 al 1988 va ocupar la Direcció General de Cinematografia de la Generalitat. I entre el 1994 i el 1996 va presidir el Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.
La seva trajectòria ha estat premiada en diverses ocasions. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 2010 va ser reconegut amb el Premi Gaudí d’Honor.
