Símbol escènic de la lluita contra la injustícia social, incansable activista i mestre de mestres, inesgotable dramaturg amb més de cent obres publicades, bufó satíric sempre disposat a qüestionar el poder; Dario Fo ens ha deixat avui als 90 anys a Milà com a conseqüència de la complicació d’uns problemes respiratoris.
Nobel de Literatura l’any 1997, Fo entra en la llegenda com a renovador de la sàtira i del teatre còmic fortament polititzat. Del seu geni, a més van sortir també novel·les i assajos considerats manuals de creació dramàtica.
D’orígens humils, Dario Fo va néixer el 26 de març del 1926 a la localitat italiana de San Giano, fill d’un cap d’estació. El seu període formatiu més important va ser el pas per l’Acadèmia de Belles Arts de Milà, institució que li va obrir les portes de la RAI, on va treballar com a actor i autor de texts satírics.
El 1968, al costat de la seva dona, Franca Rame, Massimo de Vita, Vittorio Franceschi i Nanni Ricordi va fundar Nuova Scena, un grup teatral caracteritzat per una forta crítica al poder i amb el clar objectiu tornar als orígens populars del teatre i als seus valors socials i de classe.
Malgrat que a l’any 1995 un ictus va estar a punt de deixar-lo cec, la seva activitat no es va aturar, si bé es va centrar més en la seva faceta d’escriptor en detriment de la producció escènica.
Fins als seus últims moments va mantenir el seu compromís cívic i polític, donant suport, per exemple, al moviment Cinc Estrelles que lidera el seu amic i deixeble Beppe Grillo.
