El Teatre Lliure fa quaranta anys. I, com ha apuntat Lluís Pasqual, la millor manera de celebrar l’aniversari és ajudar a fer teatre. Per aquest motiu han apostat per una temporada al límit de les seves possibilitats. 36 espectacles que interpel·len a l’espectador, busquen noves maneres d’explicar la realitat, i recorden, segons Pasqual, a l’essència del Lliure de Fabià Puigserver. Perquè si l’any 1976 va caure el mur entre l’escenari i la sala ara -ha subratllat-, ha de caure el que hi ha entre el teatre i el carrer, s’ha d’ampliar fronteres i firmar un nou contracte amb l’espectador.
La temporada començarà el 10 de setembre amb ‘Camí de festa’, a càrrec de Joan Font de Comediants, i es tancarà amb una revetlla popular el 3 de juny. Pel que fa a la programació de sala, la temporada a Montjuïc començarà amb tota una declaració d’intencions: ‘Brickman, Brando, Bubble Boom’, ‘A House in Asia’ i ‘Katastrophe’ d’Agrupación Señor Serrano. Tres espectacles que amb prou feines s’han vist a casa nostra. Després de passar pel Festival Grec, ‘L’inframón’, de Jennifer Haley, serà l’encarregat d’engegar la temporada al Lliure de Gràcia. Els primers a ocupar l’Espai Lliure seran Alfonso de Vilallonga i Ernesto Collado amb ‘La note d’à côté’, un retrat musical del Baró de Maldà.
Compromís polític
Just després arribarà ‘In Memoriam’ protagonitzada pels homes de la Kompanyia i dirigida pel mateix Pasqual. L’espectacle, que també es podrà veure al Temporada Alta, és un homenatge a la lleva del Biberó a partir del testimoni d’alguns supervivents. El debut de les noies de la Kompanyia Lliure, en canvi, es farà esperar fins al 2 de novembre amb un text de Josep Maria Benet i Jornet, ‘Revolta de bruixes’, sota la direcció de Juan Carlos Martel Bayod. A més, el Lliure oferirà tres funcions en suport als refugiats: un protagonitzat per l’actor Viggo Mortensen i el músic Rafel Plana, un altre per Alberto San Juan i l’altre impulsat per Barcelona Playwrights.
Grans noms de l’escena nacional
La temporada vinent també inclourà ‘Ivànov’, de Txèkhov, dirigida per Àlex Rigola, ‘L’ànec salvatge’, d’Ibsen, a càrrec de Julio Manrique, ‘Rhumia’-la segona part de Rhum, dirigida per Martí Torras-, ‘Las personas del verbo’, un homenatge de Joan Ollé al poeta Jaime Gil de Biedma, Cúbit, de Josep Maria Miró i la Ruta 40, una adaptació de Jane Eyre de la mà de Carme Portaceli o Filla del seu pare, de Pau Miró i la Companyia Solitària entre d’altres.
A més, l’actor Juan Echanove i el director Gerardo Vera s’han unit per portar a escena la titànica novel·la de Dostoievski ‘Los hermanos Karamázov’, de la mà del Centro Dramático Nacional. I, després d’exhaurir totes les entrades, Hamlet, el darrer espectacle de Pau Carrió protagonitzat per Pol López, tornarà a fer temporada. També tornaran èxits de l’escena off com hISTÒRIA, de Sixto Paz, i Ragazzo, de Lali Álvarez. El plat fort de la temporada, però, serà la recuperació de l’emblemàtic muntatge de Fabià Puigserver ‘Les noces de Fígaro’.
Presència internacional
I, a diferència d’altres anys, el Lliure tindrà una important presència internacional: El primer en arribar serà ‘Davant la jubilació’, de Bernhard, dirigit per Kristian Lupa i protagonitzat per actors catalans, el seguiran dos espectacles de la companyia Ricci Forte: ‘Macadamia Nut Bruttle’ i ‘Still Life’, poc després arribarà ‘Give me a reason to live’, de la coreògrafa i ballarina Claire Cunningham.
A més, la companyia Forced Entertainment adaptaran les obres completes de Shakespeare “des d’un lloc diferent”. Per la seva banda, Luca de Fusco de la companyia Teatro Stabile Napoli presentarà una adaptació de la trilogia d’Orestes, d’Èsquil i, finalment, Milo Rau estrenarà Five easy pieces: un espectacle protagonitzar per nens en què explica el cas del pederasta i assassí Marc Dutrox.
El Teatre Lliure ha tancat la temporada 2015-2016 amb 127.459 espectadors -un 89% d’ocupació-, i una recaptació de 1.644.753€. Unes xifres que la converteixen en la millor temporada de la seva història. L’espectacle més vist de Montjuïc ha estat ‘El rei Lear’ (99% d’ocupació) i de Gràcia ‘Ser-ho o no’ (100% d’ocupació).
