Al voltant d’una cinquantena de persones van assistir el passat dilluns 19 de desembre a la quarta i última lectura del IV Cicle de Lectures Dramatitzades 2016. Les Verges Virtuals, dirigida per Moisès Maicas, es va poder veure a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, sala que acull per primera vegada una de les lectures dramatitzades organitzades per l’AADPC, AISGE i Fundació Romea.
La protagonista de l’obra és una dissenyadora, caracteritzada per l’actriu Mercè Pons, que manté una relació furtiva amb una amiga casada, Sara Espígul, i que té un bloc anomenat Les verges virtuals on es denuncia la situació de les dones al món sotmeses per diverses creences i religions. Com a conseqüència de la seva postura envers la religió, rep amenaces d’un grup integrista.
El primer tema que surt a escena és llibertat d’expressió i el paper del fanatisme integrista,tot i que la religió és només un tema de fons. Les relacions humanes ( infidelitat, amistat, homosexualitat, amor) són el veritable motor dels personatges que hi apareixen.
Als dos protagonistes anteriors, s’hi afegeix una amiga de la parella que van conèixer a un viatge al Nepal, Andrea Portella, i el veí de l’edifici on viu la dissenyadora, Eduard Buch.
El text Les Verges Virtuals, de Toni Cabré, aconsegueix mantenir l’atenció de l’espectador en tot moment. El director, ajudat per tots els girs en que es desenvolupa la trama, aconsegueix crear una complicitat amb públic.
Segons les pròpies paraules del director, l’escenificació escollida, simple i austera, afavoreix a donar credibilitat als personatges.
La lectura, només trencada per les imatges projectades a una pantalla i que pertanyen al bloc de la protagonista, transcorre darrere dels faristols. Una maqueta il·luminada d’un edifici és l’únic element en escena a part dels actors. Fins al final no descobrirem quin és el seu sentit.
Un cop acabada la lectura vam assistir a un animat col·loqui amb l’equip artístic i on també va participar el seu autor, Toni Cabré. Segons les seves pròpies paraules, la intenció en escriure l’obra ja fa vuit anys va ser provocar al públic i generar controvèrsia.
Per la durada de la xerrada amb el públic, aproximadament una hora, queda sobradament demostrat que l’objectiu ha estat aconseguit. I fins i tot, no es descarta un spin-off que aprofundeixi en alguns dels personatges d’aquesta lectura.
