Close Menu
Entreacte
    Facebook X (Twitter) Instagram
    • Nosaltres
    • Edició Paper
    • Publicitat
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Entreacte
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    Entreacte
    Estàs a:Inici»Entrades»Actualitat»Notícies»Manifest complet de suport al sector del doblatge
    Notícies

    Manifest complet de suport al sector del doblatge

    EntreactePer Entreacte23 de novembre de 2016No hi ha comentaris9 Minuts de lectura

    Amb la iniciativa de l’AADPC i el suport de més de seixanta personalitats dels àmbits de la cultura, la llengua i la comunicació, dimarts es va subscriure un manifest en suport al doblatge en català, que reclama que es situï el català al nivell de les llengües fortes del seu entorn en l’àmbit audiovisual, i que es posi tota la determinació política per posar fi, de manera efectiva, a l’enorme desequilibri que pateix la llengua en un àmbit de consum massiu com aquest.

    L’escriptor Jaume Cabré, el músic Jordi Savall, l’actor Àlex Casanovas, el filòsof Xavier Antich, l’escriptora Maria Barbal, el presentador Jordi Hurtado, l’actriu Sílvia Bel, l’il·lustrador Jaume Capdevila (Kap) i l’exconsellera Carme Laura Gil, són alguns dels signants del manifest.

    Qualsevol ciutadà es pot subscriure mitjançant el següent web: http://peldoblatgeencatala.org.

    Reproduïm de forma íntegra el contingut del manifest.

     

    EN SUPORT AL DOBLATGE EN CATALÀ
    Arran del debat sobre la fortalesa i les eines de difusió de la llengua catalana i, més
    concretament, sobre el paper que ha desenvolupat en aquest sentit el doblatge en català,
    els sotasignats del present manifest

    EXPOSEM QUE:
    L’any 1983, amb l’inici de les emissions de TV3, la llengua catalana guanyava presència
    pública de manera substancial i assolia un dels avenços més importants de la seva història
    recent. Amb aquesta fita s’intentava posar fi a la voluntat del franquisme de trencar la
    corretja de transmissió entre la llengua i els mitjans de comunicació, amb la consegüent
    desconnexió amb la ciutadania i la posterior caiguda en desús que això hauria suposat.
    Amb l’arribada de la televisió en català ho va fer també el doblatge en aquesta llengua,
    prohibit durant la dictadura. Es va reprendre així una història iniciada l’any 1933 amb el
    doblatge de la pel·lícula “Draps i ferro vell”. Algunes anècdotes recorden que l’arribada
    del català a la televisió durant els anys vuitanta va ser rebuda inicialment amb relativa
    estranyesa per part de la població, que per primer cop sentia la forma normativa
    d’algunes paraules que avui es troben plenament incorporades al vocabulari corrent. Així,
    tant la producció pròpia com, molt especialment, el doblatge, van tenir una important
    funció pedagògica –tant pel que fa a la fonètica com a la normativa en general- que cal
    tenir present quan actualment es pretén abordar aquesta qüestió. El primer que
    reivindiquem els sotasignats és que avui, en un context més global que el de fa 30 anys, la
    funció pedagògica dels mitjans de comunicació i del doblatge, en la part que li correspon,
    té més sentit que mai. Demanem, doncs, serietat, rigor i cura quan es tractin temes que
    afecten una qüestió tan sensible com la de la llengua.
    Així mateix, hem observat amb preocupació el fet que el doblatge, una de les eines que
    han impulsat de manera clara la difusió oral del català, hagi estat qüestionat sobre la base
    d’una controvèrsia fictícia i extemporània que consisteix a fer creure que la ciutadania ha
    d’escollir col·lectivament entre doblatge o subtitulació de manera excloent i exclusiva,
    talment com si les llengües fortes del nostre entorn haguessin pres una decisió semblant i
    oferissin els seus productes només en una de les dues versions. Afirmem que, en ple segle
    XXI i amb la tecnologia actual, el debat sobre si escollim només doblatge o només
    subtitulació és fal·laç, ja que totes les plataformes de consum ofereixen la possibilitat de
    seleccionar entre múltiples versions, doblades i subtitulades, i en diverses llengües. A
    partir d’aquí, l’espectador escull individualment i lliurement la versió que prefereix en
    cada moment.
    Per això, volem puntualitzar que algunes declaracions fetes en relació amb aquesta
    qüestió no tracten realment sobre una hipotètica disjuntiva entre doblatge o subtitulació,
    sinó únicament sobre doblatge en català sí o no. Plantejar-ho com una disjuntiva entre
    doblatge o subtitulació és un subterfugi. L’única cosa que realment es posa en qüestió és
    la continuïtat del català al mercat del doblatge i, en tot cas, si s’hi renuncia i es deixa tot
    aquest mercat al castellà. Aquesta és l’única decisió que depèn exclusivament de
    Catalunya: en cap cas s’evitarà –ni s’ha de procurar– que les productores de cinema
    doblin els seus productes al castellà, al francès quebequès, al portuguès brasiler o a
    l’hongarès, tal com passa avui en dia. El que sí que cal procurar des de les institucions
    catalanes és que el català es trobi, com a mínim, en un pla d’igualtat amb aquestes
    llengües, i sigui capaç d’oferir la mateixa varietat de productes. No podem acceptar,
    doncs, que, basant-se en aquesta disjuntiva fal·laç, es prenguin decisions que situïn la
    llengua en inferioritat de condicions respecte a d’altres que gaudeixen de molt més bona
    salut i necessiten moltes menys eines de difusió que la catalana. No es pot pretendre que
    el català faci uns sacrificis que altres llengües, amb una situació molt més favorable, ni
    tan sols es plantegen.
    Així mateix, cal recordar que el fet que l’evolució tecnològica permeti a l’espectador
    escollir la versió que prefereixi en cada moment, fa possible que ara el mercat reflecteixi
    d’una manera molt més nítida quins són els graus de preferència dels espectadors catalans
    en el seu conjunt. Així, diversos estudis demostren que la versió doblada és l’escollida
    majoritàriament pels catalans. Deixar d’impulsar el doblatge en català, doncs, suposaria
    retirar la llengua de l’àmbit de consum majoritari, i iniciar un procés de
    “desnormalització” inaudit en un àmbit massiu, que arribaria just en un moment en què
    des d’instàncies de l’Estat s’ataca un dels altres grans pilars de la llengua com és l’escola.
    Limitar i fomentar la presència del català únicament a l’àmbit de la subtitulació (que
    algun estudi situa al voltant del 6% del consum a cinemes), suposa capitular
    completament en l’aspiració de convertir-la en una llengua d’ús normal.
    Més enllà del fet que no és de sentit comú voler afeblir el català en l’àmbit de consum
    majoritari, cal recordar també que la versió doblada és l’única a la qual poden accedir
    molts ciutadans per raons diverses –dificultats de visió, velocitat de lectura o ceguesa, per
    exemple– de manera que, sense doblatge, aquests espectadors quedarien totalment
    exclosos de la possibilitat de consumir cinema en català.
    Així mateix, reivindiquem molt especialment la contribució del doblatge a fer més
    atractiva la llengua quan s’han produït casos d’èxit d’algunes sèries emeses per TV3 –en
    són exemples “Bola de Drac” o “Els Joves”–, la qual cosa ha provocat que gent amb
    llengües inicials diverses s’identifiquin amb la llengua
    catalana i encara avui decideixin

    consumir aquests continguts en català cada vegada que en tenen l’opció. És també a causa
    d’aquests èxits de TV3 que les sales de cinema decideixen programar majoritàriament la
    versió catalana d’aquests continguts quan en tenen l’opció. Quan es produeix aquest
    cercle virtuós, la llengua avança. Aquests exemples demostren que, oferint productes de
    qualitat i amb un bon doblatge a través dels mitjans públics, es pot ajudar a corregir el
    desequilibri que pateix la llengua catalana al cinema. Juntament amb l’impuls
    indispensable de la televisió pública, la Llei del Cinema aprovada l’any 2010 suposava
    començar a posar fil a l’agulla per acabar de realment amb la discriminació històrica del
    català en aquest sector.
    A més a més, afeblir, reduir o subordinar el doblatge en català a la televisió pública no
    només condemnaria la presència, encara insuficient però significativa, de versions
    catalanes al cinema –que, amb el pas del temps i sense el suport incondicional de la
    televisió, acabarien resultant estranyes per a l’espectador–, sinó que també dinamitaria el
    potencial comercial de TV3 davant la competència de la resta de televisions que emeten a
    Catalunya.
    La funció desenvolupada per TV3 en aquest sentit, doncs, és imprescindible i ha de
    continuar exercint-se sense fissures, buscant nous èxits que generin successives onades
    d’empatia vers la llengua.
    Per últim, els sotasignats demanem que, quan es posin a debat qüestions que afecten la
    presència pública del català, s’eviti fer anàlisis comparatives simplistes en relació amb el
    que passa en països amb realitats lingüístiques que no tenen res a veure amb la catalana.
    La implantació i la fortalesa de llengües com, per exemple, el suec o el finès, suposen una
    realitat ben diferent de la del català. D’entrada, per exemple, en el cas de Finlàndia -país
    sovint comparat amb Catalunya-, cal dir que el finès és la primera llengua del 94% de la
    població. Prepondera tant, que fins i tot una quarta part dels finlandesos declaren no tenir
    coneixements de cap altra llengua (dades del Baròmetre de la Comissió Europea del
    2012). En el cas del català, en canvi, gairebé el 100% dels seus parlants dominen una
    altra llengua.
    Addicionalment, en molts dels països amb què es compara Catalunya no es dóna el fet
    que la població tingui al seu abast productes cinematogràfics doblats en una segona
    llengua que domini plenament, com passa aquí. Tot i aquestes enormes diferències, en
    algun d’aquests països, com ara Suècia, s’han pres mesures importants per tal de protegir
    la llengua pròpia de la pressió exercida per altres llengües potents del seu àmbit
    d’influència. La simple equiparació amb aquests països com a argument per justificar cap
    política que redueixi la presència del català en qualsevol àmbit es fa, doncs, des de la
    manca de rigor.

     

    Per tot el que acabem d’exposar, RECLAMEM:
    – Que, en consonància amb l’ambiciosa voluntat de crear estructures i polítiques
    d’estat –i, per tant, en un escenari teòricament contrari al de fer cap pas enrere–,
    es prenguin mesures definitives per impulsar i situar el català al nivell de la resta
    de llengües fortes del seu entorn en el sector dels continguts audiovisuals, tant pel
    que fa a l’àmbit del doblatge com també al de la subtitulació i al de la producció
    pròpia.
    – Que, recuperant el camí iniciat per la Llei del Cinema, s’explorin les possibilitats
    que actualment ja ofereix la via legislativa per acabar definitivament amb el
    desequilibri excepcional que pateix el català en l’àmbit cinematogràfic.
    – Que no s’afebleixi de cap manera la presència i la competitivitat del doblatge en
    català ni als mitjans de comunicació públics ni en cap altre àmbit d’exhibició. Que
    això no perjudiqui, per tant, el potencial comercial de TV3 ni, estretament lligat a
    aquest potencial, el compromís dels exhibidors que ofereixen pel·lícules en versió
    catalana.
    – Que els poders públics prenguin consciència de les responsabilitats que tenen en
    relació amb la llengua i en siguin dignes; que assumeixin que no els correspon fer
    passos enrere en cap dels espais en què el català ha guanyat presència d’ençà del
    final del franquisme; que, en conseqüència, aturin qualsevol gest de menyspreu
    envers el doblatge o qualsevol altre àmbit de consum en la pròpia llengua; que
    prenguin consciència que el doblatge ha estat i ha de continuar sent una eina
    important per a la difusió oral del català i un focus d’atracció de nous parlants; i
    que, per tant, centrin els seus esforços a garantir-ne la màxima qualitat, el prestigi
    i la competitivitat en el si del seu àmbit.

    Barcelona, 22 de novembre de 2016

     

    Publicitat
    Advertisement
    actualitat Audiovisual Doblatge
    Comparteix. Facebook Twitter LinkedIn WhatsApp Email
    Article anterior'La mort dins d'una baralla de naips', una lectura en imatges
    Següent Article El Miniput aposta per la televisió de qualitat
    Entreacte
    • Web
    • Facebook
    • X (Twitter)

    Revista d'arts escèniques i audiovisuals de Catalunya. Des de 1988.

    Articles Relacionats

    Dagoll Dagom s’acomiada dels escenaris amb una última funció de ‘Mar i Cel’

    14 de juliol de 2025

    Mor Toni Cruz, productor televisiu i membre de La Trinca

    11 de juliol de 2025

    Grans idees, pressupostos petits

    11 de juliol de 2025
    Deixa un comentari Cancel Reply

    Publicitat
    Advertisement
    No et perdis
    Actualitat 14 de juliol de 2025

    Dagoll Dagom s’acomiada dels escenaris amb una última funció de ‘Mar i Cel’

    La companyia tanca cinquanta anys de trajectòria amb la represa del seu musical insígnia que…

    Mor Toni Cruz, productor televisiu i membre de La Trinca

    Grans idees, pressupostos petits

    El FITT 2025 obre la temporada amb 18 espectacles que celebren la diversitat escènica

    Segueix-nos a les xarxes
    • Facebook
    • Twitter
    • Instagram
    On aconseguir Entreacte?
    Edició paper
    Núm 229 • Estiu 2025
    Publicitat
    Advertisement

    L’única capçalera en català especialitzada en arts escèniques i audiovisuals. Entrevistes, reportatges, notícies, agenda... Tota la informació del sector del teatre, el cinema, les sèries i el doblatge a Catalunya.

    Editat per:
    AADPC
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Últims Articles

    Dagoll Dagom s’acomiada dels escenaris amb una última funció de ‘Mar i Cel’

    Mor Toni Cruz, productor televisiu i membre de La Trinca

    Grans idees, pressupostos petits

    CONTINGUT
    • ACTUALITAT
    • PERSONATGES
      • ENTREVISTA
      • PERFIL
      • PROTAGONISTES
    • A FONS
    • AUDIOVISUAL
    • OPINIÓ
    • Ajuntament de Barcelona
    • Generalitat de Catalunya
    • Cobierno de España
    • +34 93 231 14 84
    • entreacte@aadpc.cat
    • publicitat@entreacte.cat
    • © 2025 Entreacte
    • Nosaltres
    • Edició Paper
    • Publicitat

    Escriviu a sobre i premeu Intro per cercar. Premeu Esc per cancel·lar.