Amb aquestes contundents paraules i, malauradament, tant d’ actualitat aquests últims dies, va concloure l’actriu Susan Sarandon la Masterclass que ens va oferir a la carpa Norai de l’Hotel Melià, dins del marc del Festival Intenacional de Cinema Fantàstic de Sitges dissabte 7 d’octubre. Gràcies a les invitacions que va posar a la nostra disponibilitat el Festival, una cinquantena d’associats de l’AADPC i AISGE van ser els afortunats a assistir durant l’hora i mitja que va durar la xerrada.
Àlex Casanovas, President de l’AADPC, i Sergi Mateu, Vicepresident i Delegat de Barcelona de la Fundación AISGE, es van encarregar de la presentació, reconeixent la seva admiració per la trajectòria professional de l’actriu nord-americana. Convidada pel Festival per rebre el Premi Honorífic en la seva 50ª edició, va estar acompanyada a la taula també pel Subdirector artístic del Festival, Mike Hostench, que va fer de moderador i traductor, i d’Àngel Sala, Director del Festival Internacional de Cinema Fantàstic, que es va disculpar no poder estar present durant tota la masterclass.
La xerrada va consistir en torns de preguntes efectuades pels assistents i les respostes de l’actriu. Susan Sarandon va transmetre als assistents, jugant amb la complicitat i proximitat amb el públic, la passió per la seva feina, entesa com una professió que “si no la fas, et sents ferit, et mal no desenvolupar-la”.
D’entre els papers protagonistes que ha fet al cinema, va destacar el de Helen a Pena de Mort, amb el què va obtenir un Òscar l’any 1995 i de com les històries serveixen per fer un món millor. Aquesta pel·lícula va ajudar al canvi de mentalitat als EUA respecte la condemna a pena de mort que es practica a alguns dels seus estats. Va confirmar que Hollywood mai innovarà, i s’han d’explicar històries imaginatives per distingir-se de la resta.
En resposta a com preparava un personatge que no tenia res a veure amb la seva personalitat, va afirmar que “en realitat les persones no som tan diferents les unes de les altres. Només has d’obrir el cor i trobar dins de tu mateix els espais que tens en comú amb el personatge”. Llavors, només has d’esperar a que salti de dins aquesta part.
Va explicar que estava encanta quan feia teatre, encara que no tant participar en les grans produccions de Broadway. Va treure el somriure del públic en afirmar que la diferència entre treballar al teatre i al cinema “era com fer l’amor o masturbar-se”, perquè a les pel·lícules no existeix la interacció amb el públic.
L’actriu no va deixar anar l’oportunitat de parlar sobre la incorporació de la dona al sector cinematogràfic. Va assenyalar que els últims films que ha interpretat han estat dirigits per dones, però de totes maneres, li agradaria tenir l’oportunitat de treballar amb molts més projectes amb dones.
Pràcticament al final de la xerrada, Susan Sarandon va apel·lar als presents, la majoria dels quals eren actors i actrius, a ser els Guardians dels Somnis. Una de les últimes preguntes havia estat relacionada amb la manera en que ella aconsellava als professionals del nostre país a afrontar la situació actual de crisi i manca de produccions suficients per donar feina a tothom.
