El videojoc català, la gran promesa europea

La comunitat i les sinergies entre professionals són el punt fort d’un sector que ja destaca internacionalment, però que encara topa amb obstacles econòmics per escalar.

La imatge mental que genera la idea de videojoc varia en funció de la generació a qui preguntis. Uns pensaran en alienígenes pixelats, d’altres en Sonic i Mario, molts visualitzaran els partits de futbol del FIFA i els més joves possiblement mencionaran els cubs de Minecraft o els trets de Fortnite. La realitat és que, amb més de mig segle a l’esquena, el medi ha demostrat una aclaparadora diversitat en tots els aspectes imaginables. Amb una indústria global i la baixada de les barreres d’accés, molts desenvolupadors s’han llançat a la mar amb les seves idees, i a Catalunya s’han concentrat una sèrie d’estudis i creadors que, amb el temps, han consolidat la regió com una de les més dinàmiques d’Europa.

Durant la darrera dècada, el Principat ha estat la llar de diversos videojocs que han assolit un reconeixement internacional palpable. El més recent d’ells és Endling – Extinction is Forever, la història de supervivència d’una mare guineu i dels seus cadells en un món desolat per la contaminació. L’obra de Herobeat Studios va guanyar el Premi BAFTA de l’Acadèmia britànica en la categoria “més enllà de l’entreteniment”, i té l’honor d’haver-se convertit en el primer videojoc que rep un Premi Ciutat de Barcelona. Anys enrere, a finals de 2018, el reconegut il·lustrador Conrad Roset liderava la part creativa de Nomada Studio per enlluernar crítics i afeccionats amb GRIS, un títol que narra la superació d’un trauma psicològic a través d’una estètica singular i una banda sonora que va aconseguir endur-se un guardó a The Game Awards, els principals premis de la indústria.

Un pulmó econòmic

Pel secretari general de l’associació patronal DeviCAT, Iván Fernández Lobo, aquests exemples són els fruits d’un “treball i una il·lusió compartida” encetats ara fa més d’una dècada. “Estudis com Digital Legends, Novarama o SocialPoint van aguantar les dificultats i els vaivens del mercat i van consolidar un grup de professionals, amb molt bona experiència, que van ser el principal atractiu perquè comencessin a arribar projectes profes­sionals”, assegura. I és que, econòmicament parlant, Catalunya és el principal motor de la indústria espanyola: segons el Llibre Blanc. Indústria catalana del videojoc 2022 elaborat pel Departament de Cultura i la patronal DEV, el Principat concentra el 52% de la facturació, el 48% dels treballadors i el 26% de les empreses de l’Estat.

Aquestes xifres s’expliquen pel gran nombre de multinacionals que han nascut o que tenen seu al país. A les ja mencionades per Fernández Lobo cal afegir companyies internacionals que fa anys que treballen des de Catalunya, com la francesa Ubisoft o la sueca King, així com d’altres que han arribat en els darrers anys, tals com Paradox Interactive, IOI Interactive, Rovio o Larian Studios.

Ara bé, no és or tot el que llueix. Si bé aquestes grans empreses concentren la facturació i els llocs de treball, dels 196 estudis que hi ha a Catalunya, el 46% estan formats per cinc o menys treballadors, mentre que el 50% factura menys de 200.000 euros. “Una de les barreres més grans dins de la indústria són els temps de producció. Començar un desenvolupament amb un equip emprenedor, sense una xarxa de suport com és una altra feina, suposa un esforç molt gran”, explica Daniel Santigosa, el director de la fira de videojocs independents IndieDevDay, que aquest 2023 ha superat els 12.000 assistents.

A la diferenciació de mida i pressupost entre petites i grans empreses, l’organitzador en suma una tercera, l’orientació dels jocs: “La creativitat normalment acostuma a ser més gran en els estudis independents que en les grans empreses, que tenen com a focus la productivitat i el negoci”.

“Començar un desenvolupament amb un equip emprenedor, sense una xarxa de suport com és una altra feina, suposa un esforç molt gran” — Daniel Santigosa

Comunitat i mercat internacional

Siguin grans o petites, un aspecte en què bona part del sector coincideix és en la capacitat que ha tingut la indústria de generar un ecosistema en constant interacció. “Un dels avantatges fonamentals de Catalunya és l’energia que hi ha, la sensació que no només són els projectes, sinó tot un entorn que acull les persones que hi volen treballar. Hi ha una visió 360°, amb formació, incubació i comprensió de l’Administració pública i, cada cop més, dels mitjans i de la societat”, considera Fernández Lobo. “Això dona lloc a cocreacions, sinergies entre estudis i professionals que es converteixen en projectes de millor qualitat”, rebla Santigosa, que posa com a exemple d’aquesta pràctica Koa and the Five Pirates of Mara, una coproducció dels catalans Undercoders i Talpa Games i l’empresa valenciana Chibig Studio.

Tot i que el territori ha cridat l’atenció de corporacions internacionals, encara hi ha algunes limitacions que impedeixen que Catalunya segui a la taula dels principals hubs del sector. Des de DeviCAT n’identifiquen dues de principals: d’una banda, els salaris que ofereixen les empreses de territoris amb un nivell de vida més elevat i, de l’altra, un tractament fiscal favorable equiparable al de països veïns o al d’altres indústries artístiques. “Si moltes vegades posem el videojoc a la mateixa alçada que el cinema com a sector cultural, no té sentit que l’excloem dels seus beneficis”, lamenta Fernández Lobo. Per la seva banda, tot reconeixent l’esforç que des de la Generalitat s’ha estat fent en els darrers anys, Santigosa demana un “suport institucional més fort” i una reavalua­ció de determinats requisits per accedir a ajuts públics: “A vegades s’ha de tenir en compte que el videojoc no és com la resta d’indústries, i que no es poden posar tots els projectes vinculats al sector audiovisual dins d’un mateix sac”.

EL CATALÀ, ASSIGNATURA EN BOLQUERS

Fins fa relativament pocs anys, trobar un videojoc disponible en català era una situació pràcticament anecdòtica. Les aventures de Tintín: El secret de l’Unicorn, desenvolupat per Ubisoft, és recordat com un dels poquíssims exemples de principis dels 2010 en què els jugadors catalans van poder gaudir d’una obra en la seva llengua. La implicació de la comunitat, les empreses locals i l’Administració ha canviat radicalment en la darrera dècada, i avui el català ja és present en el 53% dels jocs desenvolupats a Catalunya i en el 25% dels títols creats a Espanya. La base de dades VDJOC, impulsada per la Secretaria de Política Lingüís­tica de la Generalitat, recull més de 160 videojocs que incorporen el català entre les seves opcions idiomàtiques, sigui de manera oficial o amb traduccions creades per fans. La creació d’una línia d’ajuts econòmics per implementar la llengua en videojocs, que aquest 2023 s’ha incrementat fins als 625.000 euros, i el naixement del Projecte Ce Trencada, un col·lectiu de voluntaris que s’encarrega de traduir videojocs locals i internacionals al català de manera gratuïta, han suposat dos grans impulsos. Tanmateix, a diferència del que passa en altres sectors culturals, encara és impossible trobar el català en els videojocs comercials de masses. Dels 20 videojocs més venuts a l’Estat durant el 2022, cap es troba disponible en català de manera oficial (Minecraft té una traducció comunitària per a la versió Java d’ordinadors, però no per a la resta de plataformes). De fet, cap de les grans consoles del mercat (Nintendo Switch, Xbox i PlayStation) ofereixen les interfícies en català o permeten filtrar els jocs per la llengua, una opció que va incorporar Steam, la principal botiga virtual de jocs de PC, el 2022. Per esmenar-ho, la Plataforma per la Llengua ha llançat una recollida de signatures per reclamar a Nintendo, Microsoft i Sony que implementin aquest moviment. Mentrestant, la mateixa associació busca donar visibilitat als videojocs que sí que es poden jugar en català amb l’organització de SAGA Festival del Gaming.