Arriba la intel·ligència artificial (IA), la clonació digital, les tecnologies immersives, multinacionals més fortes… Com canviarà el sector audiovisual en els pròxims anys? Hem demanat a sis experts que ens ho responguin.
Com influirà la intel·ligència artificial en l’audiovisual del futur?
Joan Rosés, editor de Collateral Bits
“L’audiovisual neix de la fusió entre tecnologia i creativitat humana. Si la tecnologia canvia, aquest llenguatge es transforma”, explica Rosés, que acaba de presentar l’informe Switch: L’audiovisual augmentat, una útil compilació de tendències del sector disponible en obert al web del Clúster Audiovisual de Catalunya. “Apareixen noves tecnologies que potencien l’audiovisual, el fan encara més central. Cal actuar amb responsabilitat”.
Rosés observa que la IA ja s’utilitza de manera habitual en postproducció i en la creació d’efectes visuals i creu que serà un recurs per a la redacció de textos, el disseny d’imatges i la creació de música. A més, alerta de l’anomenada “immortalitat digital”, que permet la clonació de veu i la generació hiperrealista de personatges. Es pot rejovenir, doblar de manera automàtica o, directament, substituir actors i actrius. “Els guionistes dels Estats Units han estat pioners a reivindicar clàusules de protecció pels possibles efectes de la IA en els seus treballs”.
Menys de la meitat de la població no va al cinema ni un cop a l’any. Ens ha de preocupar?
Celeste Barria, de l’AMMAC, Associació de Muntadores i Muntadors Audiovisuals de Catalunya
“Tot canvia, però viurem en un món on seguirà manant la immediatesa i el consum multipantalla”, apunta. “La llàstima és que hi ha intencions que tenen lloc a la sala de muntatge que, en un mòbil, es perden”.
Hi ha pel·lícules cada cop més taquilleres, solen ser nord-americanes. El 2017, 10 films van representar el 23% de la recaptació europea. El 2022, aquests 10 films van generar el 32%.
Per Barria, el cinema d’autor continuarà tenint el seu espai. “Aquesta convivència seguirà, hi haurà festivals amb pel·lis que triguen a arribar a les plataformes. Algunes es poden convertir en alguna cosa exclusiva, com el vinil”.
El nombre de dones que ocupen llocs de lideratge en la indústria audiovisual catalana no supera el 30%. Això canviarà?
Carme Puche, portaveu de Dones Visuals
“Això canviarà, perquè ha de canviar”, afirma. “Quan fa 5 anys va néixer la nostra associació, Dones Visuals, les dones que ocupaven llocs de lideratge eren la meitat que ara. Hem notat canvis gràcies a mesures correctores de les subvencions públiques cinematogràfiques. Però s’ha estancat, en especial per les dones que pertanyen a col·lectius minoritzats. Hi ha una estructura racista, colonial i patriarcal molt forta, cal acompanyament i donar eines perquè això canviï”.
L’edat mitjana dels telespectadors és de 60 anys. Seguirà així?
Elena Neira, professora de comunicació de la UOC
“La tele lluita perquè això no passi. Hi ha un envelliment de les persones que la miren de manera convencional, però també molta audiència diferida. En el futur, la tele no serà un sinònim d’una demografia, sinó una experiència de visionat. Fins fa un temps, la tele era l’electrodomèstic central de cada casa. Internet ha canviat el paradigma. Les empreses d’streaming apostaran pel directe perquè les audiències joves voldran seguir mirant coses en directe… si es converteix en un fenomen col·lectiu interessant. Hi ha un consum omnívor de pantalles. Un espectador més líquid. La tele democratitza l’audiència, s’ha de protegir”.
Quin futur té el català en un sector més globalitzat i en mans de multinacionals?
Antoni Maria Piqué, director de projectes a ElNacional.cat
“El futur passa per la qualitat. Seguim fent programes d’humor de tota la vida, que fa 15 anys que funcionen… Això no pot ser, hem d’impulsar projectes de qualitat. Hi ha sèries croates o finlandeses que es miren per tot el món que haurien de servir-nos de referència. O empreses com Filmin, per a qui la llengua no ha estat el problema. Hem de fer amb el català el que tothom fa en la seva llengua: agafar la realitat i transformar-la en sèries. Cal traslladar al món audiovisual els èxits que aquest país ha tingut en el món literari, futbolístic, de la gastronomia… S’ha de donar oportunitats a la gent jove, arriscar. Però apostant per la qualitat”.
| Una nova Llei de l’audiovisual a l’horitzó |
| La Generalitat va aprovar el juny l’avantprojecte de Llei de la comunicació audiovisual, que vol garantir un 25% de català o aranès a les plataformes ubicades a Catalunya. “Pot representar un avenç”, admet Xevi Xirgo, president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). “Però es queda curta, ni que només sigui per temes d’àmbit competencial. Caldrà treballar conjuntament amb el sector per redreçar algunes situacions”. Xirgo creu determinant que el català sigui una llengua oficial a Europa: “Pot contribuir a garantir el futur de la nostra llengua, també en el sector audiovisual”. |
Aquest article forma part del dossier Entreacte 35 anys que reflexiona sobre el futur de les arts escèniques i audiovisuals.
