Una repassada a la transformació de la televisió pública catalana.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), nascuda com a Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), acaba de complir 40 anys. És l’ens que gestiona Televisió de Catalunya i les emissores de Catalunya Ràdio, i que el passat octubre va encetar una nova etapa amb la presentació de la plataforma de continguts audiovisuals digital 3Cat. “Un Netflix català”, van dir per presentar-la. Què significa aquest canvi?
La Corpo segueix sent el motor de l’audiovisual del país? I en tot cas, de quin motor estaríem parlant? “Això té un punt de trampa”, adverteix el periodista Àlex Gutiérrez, autor del llibre Objectiu TV3 i cap de la secció Mèdia del diari Ara. “Pot ser el d’una motoreta de 50 centímetres cúbics o d’una moto de gran potència, de 500. El què és innegable és que, d’un temps ençà, ha perdut cilindrada. Des de les productores audiovisuals es queixen perquès’han reduït els projectes, encara que ara s’està revertint”.
Sempre s’acaba anant a parlar del pressupost. La CCMA calcula que tancarà l’actual exercici amb un dèficit d’uns 31,9 milions d’euros i ho atribueix a la creació de la nova plataforma de continguts. “En els últims anys es va reduir l’aportació del Govern i els ingressos per publicitat”, apunta Gutiérrez. “Van optar per no acomiadar els treballadors de la plantilla i han hagut de retallar dels continguts externs”.
La idea de tancar TV3 i començar de zero com ha passat al País Valencià amb Àpunt no li sembla una bona opció. “Quan tens 2.000 treballadors… l’has de reconvertir. En el cas d’Àpunt tenen una audiència del 3%, així que potser no és tan inútil aquesta estructura dinosàurica que té la CCMA”.
Una competència desigual
Malgrat que TV3 segueix sent líder de la televisió lineal per no tenir pràcticament competència en català, les plataformes ofereixen continguts de gran qualitat. “Si en el teu entorn s’inverteix 600.000 o 800.000 euros per capítol i tu 200.000, és clar que el que ofereixes es veu de nyigui-nyogui”, apunta Gutiérrez.
És també per aquestes xifres cada cop més altes que hi ha experts que creuen que una televisió privada en català tampoc no tindria èxit. Això es contradiu amb la quota de consum televisiu de TV3 (14% a l’octubre), molt inferior al percentatge de parlants que té la llengua. En tot cas, el castellà arrasa, tal com passa a les finestres digitals.
Dinamitzar i condicionar a la vegada
“Cada estratègia que té la Corpo acaba condicionant molt el sector”, explica Lau Delgado, cap de continguts del Mercat Audiovisual de Catalunya. “Dinamitza, però també hi ha una part del sector que n’acaba depenent. Si decideix apostar per documentals, per esports o per ficció… això té un gran impacte”.
El Mercat Audiovisual de Catalunya, que se celebrarà el juny a Granollers, posa el focus en els mitjans locals i de proximitat, que no tenen potència per crear ficcions. Aquestes televisions també s’han unit per crear una plataforma OTT pròpia, La Xarxa+, on ofereixen continguts relacionats, per exemple, amb el món teatral. Un fet important després que la Corpo hagi deixat de tenir un canal 100% cultural.
“Veurem com evoluciona”, reflexiona Delgado. “Moltes plataformes han apostat per la ficció per tenir el màxim de subscriptors, però ara aniran a per realities, esdeveniments esportius i continguts que els faran assemblar-se a la televisió convencional”.
“A més de donar pocs diners es volen quedar amb un paquet de drets que no permet fer les produccions viables” — Jordi B. Oliva (PROA)
Complint objectius o no?
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya ha conclòs recentment que la CCMA va complir el passat 2022 amb l’obligació de finançar obres audiovisuals, que la normativa europea quantifica en el 6% dels ingressos. Aquesta dada és discutida per professionals del sector, que no entenen per què el percentatge es calcula a partir dels ingressos publicitaris i no segons el finançament total que rep. L’esperança és que la nova Llei de l’audiovisual que s’està tramitant ho especifiqui d’una manera més clara.
“Som en un punt on això és delicat”, adverteix Jordi B. Oliva, president de la Federació de Productores Audiovisuals (PROA). “És amenaçant per al sector de la producció. La CCMA hauria de ser impulsora del sector i anar més enllà d’aquest 6%”.
Consideren que, com que fan aportacions molt petites a les produccions, això fa molt difícil que des de Catalunya es puguin liderar projectes audiovisuals ambiciosos, al contrari del que passa en altres països amb llengües equiparables. “A més de donar pocs diners es volen quedar amb un paquet de drets que no permet fer les produccions viables. Així es perd capacitat de ser competitius a nivell europeu”, diu Oliva.
Sense una perspectiva clara
Des de PROA demanen que hi hagi una previsió clara de quin pressupost tindrà la CCMA en els pròxims anys. “Ara el Departament de Cultura de la Generalitat ha fet una aposta per les sèries en català, hi està posant molts diners. El que ha de passar és que la tele hi acompanyi. Si com a productor pots aconseguir el 50%, tens molt camí fet. Si només pots ser un coproductor minoritari, tens molt menys a dir-hi. En projectes d’animació que potser valen 12 milions, a vegades hi volen aportar 50.000 euros”.
“Estem fent el que hem de fer, però tenim la limitació del pressupost” — Oriol Sala-Patau (TV3)
A l’espera del 2024
A la CCMA creuen que s’estan revertint les retallades dels últims anys i que s’aposta per produccions cada vegada més potents. Posen com a exemple els Premis Gaudí. Aquest any s’hi presenten 81 produccions, un rècord en la història dels guardons. La versió original catalana suposa un 40%, i el pressupost mitjà de les pel·lis s’ha duplicat en dos anys: de 720.000 euros el 2021 a 1,4 milions d’euros el 2023. “Estem fent el que hem de fer, però ens agradaria anar a més. Tenim la limitació del pressupost”, diu Oriol Sala-Patau, cap del Departament de Ficció i Cinema de TV3.
Prometen un 2024 amb estrenes de diversos projectes de ficció “molt competitius”. Amb la nova plataforma 3Cat ara també els serà més fàcil apostar per sèries de durada curta, que fins llavors tenien difícil encaix a la televisió lineal. “Cada vegada hi ha més espectadors avesats a veure audiovisual en altres llengües, com en el cas de la sèrie de televisió danesa Borgen. Volem anar en aquesta direcció, incentivant productes d’alta qualitat i aconseguint que el català viatgi per tot arreu”.
