L’èxit d’una pel·lícula o d’una sèrie sempre depèn de la història que s’explica. En un moment d’esclat de continguts audiovisuals, hi ha qui es dedica a buscar les novel·les i els guions amb més potencial. Són els agents literaris o, ara també, els agents audiovisuals.
Fins fa poc, els llibres d’èxit eren els que arribaven a la gran pantalla. Això ha canviat. Ara hi ha novel·les que, abans de trobar qui les publiqui, ja tenen compromesos els drets audiovisuals. O llibres escrits perquè després funcionin com a sèrie. O, fins i tot, agències que s’asseguren que un llibre es converteixi en una pel·lícula produint-la.
Hi ha també produccions audiovisuals que amb pocs dies, o hores, acumulen milions de visionats d’arreu del món. Abans s’ha assegurat l’anomenada “cadena de drets” a través de videoconferències, correus electrònics i persones que treballen des de casa. Els diners viatgen online i els contractes són cada cop més extensos, en funció de la legislació de cada país.
Els grans mercats audiovisuals s’han transformat per posar al mateix nivell els assistents presencials amb els virtuals. Les connexions professionals es fan als cinc continents i els creixements poden ser exponencials.
Una agència pionera
Un dels primers a veure-ho venir és l’agència literària Pontas. Va ser fundada a Barcelona l’any 1992 per Anna Soler-Pont. Tenia 24 anys. “Vam començar amb un fax, màquina d’escriure, Google no existia… Tot ha anat canviant moltíssim, però ho estem gaudint”.
El seu interès pel món audiovisual va néixer l’any 2000, quan van rebre una trucada de Warner Bros. perquè l’actor neozelandès Russell Crowe volia contactar amb un escriptor maori que representaven. Soler-Pont se’n va anar a Los Angeles. La pel·lícula no es va fer, però així va néixer la seva primera experiència.
Si primer es preocupaven només per aconseguir traduccions, de seguida van veure que també era important buscar adaptacions audiovisuals. Van començar a viatjar a Canes, Berlín i Los Angeles. Ara ja han produït o coproduït tres pel·lícules, com ara Rastres de sàndal (2013).
Els resultats van començar a arribar. De l’escriptora Dolors Redondo van vendre l’adaptació de la seva famosa trilogia del Baztán abans que es publiqués. “Va ser a Canes, amb un productor alemany visionari”, recorden.
L’altre gran moment va ser quan van subhastar els drets audiovisuals de la novel·la L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra (2009), del suec Jonas Jonasson. Una desena de productores estaven interessades en un llibre que s’ha llegit en una quarantena de llengües. “Vam poder demanar un percentatge molt alt de benefici que la productora va poder recuperar fàcilment. Va ser una de les pel·lícules més vistes a Suècia”.
Un 2020 explosiu
A Pontas, el 2020 els va tornar a sorprendre. Van decidir buidar les seves oficines i ara tothom teletreballa. Representen, de manera digital, autores i autors de 26 països. A la vegada, van veure augmentar les seves vendes, tot i que van deixar d’agafar dos avions al mes.
“A les plataformes s’ha vist tot, busquen nous continguts”, expliquen. “Tenim una autora xinesa-estatunidenca amb un llibre del qual potser abans venem els drets audiovisuals que els editorials. L’interès dels productors per la literatura creix. A nivell mundial, més del 30% de projectes audiovisuals es basen en textos publicats.” L’últim exemple? El cas de Nomadland, guanyadora de tres Oscar. “Si hi ha un problema amb el guió d’una pel·lícula i hi ha un llibre darrere, tot l’equip pot tornar al llibre”, afegeix.
Sense formació específica
Les persones que treballen en agències literàries no solen tenir una formació específica. Si bé hi ha màsters d’edició o assignatures d’alguna carrera que tracten el tema, encara no existeix cap diploma que englobi tot el que els cal saber. Es tracta d’una feina que fins ara combinava els coneixements en dret i en literatura. Ara, cada cop més, també d’audiovisual. Cal també tenir instint de venda per no defallir, saber transmetre entusiasme i, a la vegada, intuir a quines portes trucar en cada moment.
Necessiten un bon equip administratiu per gestionar pagaments en diferents monedes, evitant dobles imposicions i buscant el millor tracte per als seus representats, d’on surt el 15-20% de les comissions. Necessiten també deduir quins són els pressupostos reals de les pel·lícules per poder calcular quins drets d’autor reclamar.
Reivindicant els clàssics
Blanca Pujals va estudiar Dret, va treballar d’advocada i, després d’un Màster d’Edició a la Universitat Pompeu Fabra, va decidir fer un canvi laboral. Ara és editora a Viena Edicions.
És una aliança que fa anys que funciona. Hi ha històries que, més enllà d’èpoques, poden arribar a funcionar sempre.
“Actualment, el que més diners mou són les sèries i les pel·lícules”, corrobora. “Hi ha una batalla per aconseguir bon contingut, que acaba dirigint-se als drets dels llibres. Les millors pel·lícules de la història són grans clàssics de la literatura. És una aliança que fa anys que funciona. Hi ha històries que, més enllà d’èpoques, poden arribar a funcionar sempre.” Ha augmentat també la competència de plataformes, internet, televisió, etc., per captar la nostra atenció. “La nova generació, la de TikTok, vol sèries que durin menys. La manera com es consumeix audiovisual ha acabat influint la mateixa literatura”. És per això que Pujals va crear la col·lecció Petits Plaers, centrada en novel·les curtes.
Agències audiovisuals
Focus també disposava d’una agència per gestionar els drets dels grans espectacles teatrals de Broadway que s’estrenaven aquí. Des dels últims cinc anys, la seva empresa Scenic Rights s’ha reenfocat i ara representa els drets audiovisuals d’una cinquantena d’agències literàries i de grans segells editorials.
En el seu cas no tan sols busquen vendre els drets, sinó també que s’executin els projectes. “Treballem amb una vintena de guionistes”, explica Ignacio Díaz, director d’operacions. Tenen seu a Barcelona, Madrid i Los Angeles, i ara volen obrir-ne a Mèxic DF i a Praga, la porta de l’Europa de l’est.
“Quan Netflix estrena una sèrie a Espanya ja ho fa pensant que tingui èxit a l’Amèrica Llatina. Nosaltres també compartim aquesta vocació, la de treballar el potencial dels autors hispans”, explica. Així, acaben de vendre drets de l’argentina Claudia Piñeiro a l’Índia, del madrileny Juan José Millás a Egipte i de l’aragonès David Lozano a Turquia.
A nivell mundial, més del 30% de projectes audiovisuals es basen en textos publicats.
El que comença sent una novel·la es pot acabar convertint en un còmic o un podcast. “Per influència de la covid, el que veiem és que funcionen molt bé les històries menys fosques, més amables, comèdia familiar. També les que incloguin la diversitat sexual, de gènere, la qüestió mediambiental, però ben integrades a la trama.”
Les noves sèries ja estan pensades, des del màrqueting i la comunicació, per crear debat i generar impacte. És la seva feina saber-ho veure. “Som un model únic en el món hispà, on el que hi sol haver són agències literàries clàssiques o departaments de drets d’autor d’editorials que han evolucionat.” Díaz creu que vivim una explosió de continguts: “Cada vegada es produeix més i de millor qualitat. És un moment perfecte, no tan sols per vendre molt, sinó també per vendre bé”.
