Des d’abans que comencés la gala, els objectius de les càmeres se situaven al voltant dels equips de les dues cintes favorites, Estiu 1993 de la debutant Carla Simón i Incerta glòria, d’un dels directors més reconeguts pels premis Gaudí, Agustí Villaronga, qui en l’edició de 2011 va copsar ni més ni menys que 13 guardons per Pa negre. Ningú a l’Auditori del Fòrum exagera les mides del cinema català però el combat de la nit ve a ser, en les proporcions que toca, el de David contra Goliat. I com a la llegenda bíblica el més petit guanya, per més que Incerta glòria partís amb més opcions, 16 gegantines nominacions.
Un corrosiu David Verdaguer va afegir des del començament el to d’irònica irreverència, contrapunt necessari a un format de gala clàssic dirigit Lluís Danés, amb un escenari ambientat a un bosc tardoral en què el somni de conte de fades intentava ser metàfora del mateix cinema. I encara amb l’efecte dels afilats acudits del començament repartits per Verdaguer, va arrencar una cerimònia que de forma sobtada va liderar la tercera en discòrdia, Isabel Coixet. Va ser un miratge perquè malgrat les 12 nominacions de la seva cinta La librería només va obtenir un parell de premis, a la millor direcció artística i a la millor composició musical.
Van fer falta tres hores per entregar totes les categories, premis on quasi sempre hi havia les mateixes pel·lícules nominades. Com els guardons tècnics s’entreguen primer –terreny abonat per al drama passional ambientat a la Guerra Civil– semblava que Incerta Gloria acabaria transformant-se en la guanyadora de la nit, però no va ser així. Quan la gala encarava la recta final i van fer acte de presència els guardons més importants, els acadèmics ho van tenir clar: Estiu 1993 va guanyar a millor pel·lícula, millor direcció, millor guió, millor actriu de repartiment i millor muntatge. A la sortida l’equip de Carla Simón es mostrava eufòric, els premis venien a arrodonir un dels fenòmens més fulgurants del recent cinema català.
UNA NIT D’ACTRIUS
El cinema català no és aliè als corrents de revolució que unflen les veles del nou feminisme. Per això, el to de reivindicació del cabdal paper de la dona al cinema i a la societat va estar present durant tota la gala. Les mateixes estadístiques de la desena edició dels Gaudí ja eren favorables, amb un 40% de dones nominades i un palmarès resultant paritari, tota una fita històrica.
Moltes de les actrius que van pujar a l’escenari també van aprofitar el micro per dir la seva. Una de les grans triomfadores de la nit, l’actriu Bruna Cusí –doblement nominada per Incerta glòria i Estiu de 1993– va protagonitzar un dels moments més emotius de la nit en recollir el guardó a millor actriu secundària per la segona. Després d’homenatjar un ofici que necessita “energia, constància i esforç”, ha fet extensiu el seu guardó a les “companyes actrius, vosaltres sou el que el públic vol i us mereixeu el mateix que jo”.
Bruna Cusí, premi a la millor actriu secundària.
TOT UN HONOR
La nit de les actrius va comptar amb una altra reina indiscutible, Mercè Sampietro, premi Gaudí d’Honor Miguel Porter a tota la seva trajectòria professional. Després d’una cançó que la cantant Lídia Pujol va dedicar a l’actriu, el discurs de l’homenatjada va començar recordant els paisatges ombrívols de la seva joventut, en què la cultura va ser l’antídot, “el teatre em va salvar la vida”, va manifestar. Sampietro va recordar els seus mestres, grans companys actors que l’han acompanyat i sobretot va donar “gràcies a públic, que m’ha fet arribar fins aquí”.
Amb una lliçó d’elegància majestuosa, Sampietro va guardar un espai al seu discurs per a l’actualitat social. Va reclamar un “ensenyament públic i laic” per aconseguir ciutadans responsables i lliures, per acabar amb un cant d’esperança als joves que són el futur del cinema català. També va fer servir el to de reprovació per carregar contra els polítics i el “temps de cinisme” que s’ha instal·lat en la societat: “es veu que la cultura els resulta incòmoda, només els interessa si la poden domesticar”, tot remarcant l’animadversió que, segons l’actriu, molts gestors senten vers a la cultura.
Mercè Sampietro, Gaudí d’Honor Miguel Porter
“La política s’ha convertit en un gran espectacle”, va continuar Sampietro, “com hem pogut comprovar últimament. Em sembla que prou dificultats tenim per treballar, sobretot les actrius, com perquè a sobre en surtin uns competidors tan poderosos i mediàtics. Per això m’agradaria fer un prec als polítics: parlin, discuteixen, pactin, facin política en majúscules i deixi’ns a nosaltres els actors l’emoció, la posada en escena, l’èpica i la ficció que és el que millor sabem fer”. Un fragment de discurs que van acompanyar els aplaudiments del públic.
VIRATGE A GROC
Malgrat les paraules de Sampietro, no tots els moments de la gala es van mantenir al marge dels colors polítics. El groc va ser el to que els organitzadors de la gala van imprimir en molts moments. El discurs de la presidenta, Isona Passola, més que de cinema va tractar sobre els polítics absents, que tenien el corresponent seient buit. Montserrat Carulla van aprofitar també l’entrega d’uns premis per fer proclames independentistes. També un dels números musicals, amb un cor de nens, va fer broma sobre l’adoctrinament a les escoles. No obstant això, en termes generals els premiats va evitar fer referències a la volcànica actualitat política.
TOT EL PALMARÈS DELS GAUDÍ
MILLOR PEL·LÍCULA
‘Estiu 1993’
de Carla Simón
MILLOR DIRECCIÓ
Carla Simón
per ‘Estiu 1993’
MILLOR GUIÓ
Carla Simón
per ‘Estiu 1993’
MILLOR ACTRIU PRINCIPAL
Núria Prims
per ‘Incerta glòria’
MILLOR ACTOR PRINCIPAL
David Verdaguer
per ‘Tierra firme’
MILLOR ACTRIU DE REPARTIMENT
Bruna Cusí
per ‘Estiu 1993’
MILLOR ACTOR DE REPARTIMENT
Oriol Pla
per ‘Incerta glòria’
MILLOR PEL·LÍCULA EN LLENGUA NO CATALANA
‘Tierra firme’
de Carlos Marques-Marcet
MILLOR DOCUMENTAL
‘La Chana’
de Lucija Stojevic
MILLOR PEL·LÍCULA PER A TELEVISIÓ
‘La llum d’Elna’
de Sílvia Quer
MILLOR PEL·LÍCULA D’ANIMACIÓ
‘Tadeu Jones 2: el secret del rei Mides’
d’Enrique Gato i David Alonso
MILLOR DIRECCIÓ ARTÍSTICA
Llorenç Miquel
per ‘La librería’
MILLOR DIRECCIÓ DE PRODUCCIÓ
Aleix Castellón
per ‘Incerta glòria’
MILLOR MUNTATGE
Ana Pfaff i Didac Palou
per ‘Estiu 1993’
MILLOR MÚSICA ORIGINAL
Alfonso Villalonga
per ‘La librería’
MILLOR FOTOGRAFIA
Josep M. Civit
per ‘Incerta glòria’
MILLOR VESTUARI
Mercè Paloma
per ‘Incerta glòria’
MILLOR SO
Fernando Novillo, Xavier Mas i Ricard Galceran
per ‘Incerta glòria’
MILLORS EFECTES VISUALS
Manuel López Egea i Bernat Aragonés
per Incerta glòria’
MILLOR MAQUILLATGE I PERRUQUERIA
Alma Casal
per ‘Incerta glòria’
MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA
‘Dunkerke’
de Christopher Nolan
GAUDÍ D’HONOR
Mercè Sampietro
PREMI DEL PÚBLIC
‘La llamada’
de Javier Ambrossi i Javier Calvo
