Relatoria de les VI Jornades de direcció d’escena organitzades per l’AADPC el novembre de 2019.
La direcció i la dramatúrgia actoral, a càrrec de Mercè Managuerra
Mercè Managuerra va introduir les lliçons assimilades per grans mestres de la direcció. El primer que va aprendre, abans del text, va ser conduir el cos a la meta que es vol. Ho va aconseguir després de dos anys a còpia de classes de mim i pantomima amb Pavel Rouba, de qui assegura que va arribar a ser un autèntic atleta dels déus. “Sense entrenament no hi ha gramàtica del cos”, va afirmar.
També va citar el detallista i brillant imaginari de Carolina Colom, amb el qual es pot atreure el públic: “Sense imatges no hi ha sentit darrere de les paraules i, per tant, la vida no existeix.” En aquesta línia, va remarcar la necessitat de ser específic a l’hora d’abordar els obstacles, així com a l’hora de treballar una obra: cal saber el material o tipus de teatre que es fa per poder utilitzar les eines adequades. “Si es treballa de manera generalitzada, el resultat serà ambigu i unidimensional.”
Entre les claus per conèixer la dramatúrgia de l’actor/actriu en profunditat, Managuerra rebutja la literalitat del text i al·ludeix a la versatilitat del teatre sensorial: “No et centris mai en el text, perquè si no et perds el magma que emergeix des de dins i que permet que les paraules adoptin veritables dimensions.”
També va compartir l’experiència amb Uta Hagen i, amb les aportacions de Konrad Zschiedrich i Anatoli Vassiliev, va exposar les estructures situacional i lúdica d’una escena.
