Analitzem el panorama que deixa la nova legislació, un canvi en la formació dels futurs artistes.
El passat mes de juny es va publicar al BOE la nova llei que regula els ensenyaments artístics superiors i professionals a tot l’Estat. És el resultat de més de trenta anys de negociació i reivindicació per part del sector de la pedagogia artística, del qual formen part els ensenyaments en arts escèniques o art dramàtic (teatre, dansa, circ, cinema, etc.). La nova legislació suposa un avenç considerable, ja que equipara per primer cop de forma oficial els ensenyaments artístics amb els ensenyaments universitaris de grau i de formació professional.
La llei, aprovada amb 175 vots a favor, 32 en contra i 139 abstencions, és una de les que ha generat més consens en els darrers anys de legislació educativa. Així ho explica Josep Galindo, cofundador i codirector d’Eòlia Centre Superior d’Art Dramàtic, per a qui el document respon a una “mancança històrica del país” i dona validesa i reconeixement a un esforç que els centres superiors ja fa temps que duen a terme: “Si els graus artístics, a tots els efectes, ja tenien el valor de graus universitaris, ara una llei ho recull, i iguala drets i deures”, afirma.
Mentre que per als centres que ofereixen el títol de grau en ensenyaments artístics superiors, com Eòlia o l’Institut del Teatre, la notícia valida i amplia una tasca que ja s’estava fent, per a l’ACET, l’Associació d’Escoles de Teatre de Catalunya, la nova llei ha generat “il·lusió i preocupació alhora”, en paraules de la directora artística de l’escola Lazzigags i secretària de l’ACET, Lídia Linuesa, ja que, davant l’obertura de nous centres públics, escoles privades com la seva han patit “una reducció dràstica del nombre d’alumnes”.
Beques per a l’alumnat i recerca: els principals avantatges
Amb la nova llei, els estudis artístics en art dramàtic de grau i màster (que a Catalunya només ofereixen l’Institut del Teatre, com a centre públic, i Eòlia, com a privat) passen a estar reconeguts com a títols oficials, a l’alçada de graus i màsters universitaris. Això sí, hauran d’estar validats per l’AQU, l’Agència de Qualitat Universitària.
Els centres superiors catalans ja fa anys que fan la feina d’equiparar-se amb les universitats, però encara no gaudien, a escala legislativa, dels avantatges que ara tindran. El més destacat de cara als estudiants és que podran optar a les mateixes beques que als altres estudis universitaris. Pel que fa als centres professionals, sense títol de grau, gaudiran dels convenis de pràctiques cotitzables que tenen els estudis de formació professional.
La nova llei també dona prioritat a la recerca. D’una banda, s’obre la possibilitat de programes de doctorat en l’àmbit de les arts. Això sí, els centres superiors no podran impartir-los pel seu compte, sinó que s’hauran de vincular amb una universitat per fer-los. D’altra banda, el professorat podrà fer investigació a través de la nova iniciativa del Campus de les Arts, que pretén amalgamar tots els centres superiors i la majoria de les universitats sota un mateix paraigua per establir convenis i programes de recerca.
Entre els altres canvis positius que suposa la nova llei, destaquen el reconeixement total dels títols a escala europea i la creació de noves figures i cossos docents, una notícia que Linuesa veu com a “bona per als professionals de les arts escèniques” en matèria d’oportunitats laborals.
Polèmica i assignatures pendents
La nova llei ha generat certes discrepàncies entre la comunitat universitària. Algunes veus reclamen mantenir dos tipus de titulació diferents, ja que creuen que equiparar estudis universitaris i artístics sota una mateixa titulació pot suposar “greuges comparatius”. Així ho recollia el passat mes de març el 3Cat, i Galindo ho confirma, però no s’hi fa mala sang: “Es tracta d’un vell prejudici cap als estudis artístics que no imparteixen les universitats”, afirma, “però val a dir que avui dia els coneixements dels estudis artístics estan, en tots els àmbits, al mateix nivell que els de les universitats”.
Els estudis en art dramàtic de grau i màster passen a estar reconeguts com a títols oficials
Més que no pas veure la llei com una amenaça per a la comunitat universitària, Galindo la veu com una fita que, fins i tot, “encara es queda curta” (tal com apuntava també al març, al 3Cat, Núria Sempere, directora de l’ESMUC). Encara falta, per exemple, que els centres artístics tinguin autonomia pel que fa a la recerca o la creació de programes de doctorat propis, així com equilibrar diferències entre els centres públics i privats (per exemple, pel que fa a les borses de professorat). Galindo creu que “algunes aplicacions de la llei són immediates i d’altres, de llarg recorregut”, i calcula que els resultats complets del canvi no s’apreciaran fins “d’aquí a vuit o deu anys”.
Linuesa explica que, des de l’ACET, se’ls va convidar a participar en un grup de treball –també hi serà l’AADPC– que, a partir de l’octubre, analitzarà el possible desplegament i implementació d’aquesta llei a Catalunya. “És aquí on podrem plantejar les nostres inquietuds i quin paper hi volem i hi podem tenir”, comenta. Per a l’ACET, i per a l’escola Lazzigags en particular, la llei suposa un nou reconeixement dels cicles formatius de grau superior (CFGS) d’arts escèniques, com una alternativa de qualitat als estudis superiors de l’Institut del Teatre o Eòlia. Ara bé, lamenta que, malgrat que “són les escoles de l’ACET les qui van desenvolupar aquests estudis conjuntament amb el Departament d’Educació”, un cop consolidats els estudis, “es van començar a obrir centres públics sense tenir en compte com això afectaria els centres privats que els havien impulsat”.
Caldrà veure com pren forma tot plegat en els mesos vinents, que poden ser decisius per a les escoles. Amb tot, Galindo projecta un horitzó prometedor: “Si hi posem molta feina, el recorregut pot ser molt bo. Els qui treballem avui en l’àmbit pedagògic hem de ser generosos per obtenir uns fruits que seran més per a les generacions futures que per a nosaltres”, assevera.
