Els Premis Zirkòlika de Circ de Catalunya 2025 han homenatjat el pallasso i creador Marcel Gros amb el guardó a la Trajectòria, reconeixent la seva influència com a figura clau del circ contemporani. Conversem amb ell sobre els seus més de quaranta anys de dedicació al clown.
Com recordes els teus primers passos?
De petit ja m’atreia el món de l’espectacle. El meu pare i un veí eren músics. En aquella època, els entreteniments culturals eren esdeveniments per a tota la comunitat. El públic omplia els cinemes, els teatres, els circs, els envelats i les sales de ball. Als 16 anys vaig entrar a treballar d’empleat de banca, però les meves inquietuds sempre em portaven a compaginar la feina amb activitats artístiques. El dia que vaig deixar el que la majoria de la gent considera una feina “normal” em va aparèixer tot un univers de possibilitats.
Com descriuries l’essència del teu llenguatge escènic i què busques transmetre al públic?
La meva manera d’entendre el llenguatge del pallasso és fer paròdia tant del món de l’espectacle com de l’espectacle del món… És a dir, agafar la vida quotidiana i convertir-la en un acudit i portar-lo a l’escenari en forma d’espectacle.
Has treballat amb mestres com Willy Colombaioni i Philippe Gaulier. Què van suposar per a la teva evolució com a artista?
Em van ajudar a comprendre que el pallasso no representa cap personatge, es representa a si mateix davant del públic. “Sigues autèntic i fes realment el que tens ganes de fer i utilitza l’humor com a vehicle de comunicació”.
Com ha canviat la teva relació amb el públic al llarg de les dècades?
Quan estic davant del públic miro de recuperar l’autenticitat, fer un petit parèntesi sense artificis on, en temps real i en tres dimensions, puguem tenir una experiència immersiva sense pantalles.
Existeix algun moment de la teva carrera que consideris especialment significatiu?
Quan vaig decidir, dins de totes les especialitats del món de l’espectacle, triar el pallasso com a ofici.
