Així com en el món del llibre, el cine o la música és relativament fàcil estar a l’última del que succeeix en un context internacional, en les arts escèniques, i especialment en el teatre, l’accés als nous artistes, a les darreres produccions o tendències és complicat. El llibre, el cine, la música tenen canals de comunicació i de distribució molt desenvolupats a escala global. Els festivals, els premis, les supervendes, les editorials especialitzades, els mitjans formen una xarxa prou atapeïda i interrelacionada per fer arribar les novetats en molt poc temps als racons més inaccessibles del planeta. El teatre és, diguem, més domèstic o, almenys, el que es fa a casa nostra sí que ho és.
Aquesta manca d’un flux constant d’informació internacional provoca carències en els artistes, les companyies i les organitzacions que es volen donar a conèixer a l’exterior. El coneixement de la realitat artística internacional és un factor clau perquè aquesta sortida es faci amb les millors garanties que l’esforç donarà bons resultats. Però, no tot està perdut, com vaig dir en aquesta columna en el número 182: “La informació no és el problema”.
Cal saber que s’esdevé a l’escena internacional per tenir una idea clara de si una proposta té possibilitats de ser acceptada en un circuit d’un altre país. No hi ha el mateix nivell de creació artística a l’Europa del Nord, a l’Amèrica del Sud o a l’Extrem Orient. Una posada en escena pot ser molt ben rebuda a Alemanya i rebutjada a la Xina o a Itàlia, per citar una realitat més propera.
Conèixer la realitat internacional permet esbrinar quines són les similituds i les diferències respecte a altres treballs de referència. Detectar el que s’anomena en termes de màrqueting “la competència” permet aprendre molt del treball propi i dels passos que cal seguir per millorar-lo i adaptar-lo als circuits internacionals. Analitzar la “competència” és una de les feines més engrescadores en l’estudi de la viabilitat d’un projecte a escala internacional. Dels altres treballs i artistes es pot saber què és el que funciona en un determinat circuit o país, quins són els seus elements clau en el sentit creatiu, en la distribució, la gestió o la comunicació.
Conèixer la competència permet definir també el que s’anomenen “avantatges diferencials”. Aquestes són les característiques del treball artístic, d’un projecte o companyia que els fan únics i els atorguen un valor afegit respecte a altres treballs similars. El fet de descobrir en el propi treball que és el que el fa únic i diferent respecte dels altres és a la base d’una campanya de comunicació correcta.
En definitiva, visitar festivals internacionals, navegar per webs de companyies i artistes d’altres països i mirar el seus vídeos (sencers), accedir a les plataformes d’informació escènica d’altres països, participar activament en les reunions de xarxes internacionals, i un llarg etcètera, són accions que estan a l’abast i permeten conèixer la realitat internacional. Aquesta realitat serà indispensable per conformar un estil propi, en sintonia amb els corrents internacionals.
