Des de l’ AADPC hem pres la iniciativa d’afavorir el consum i l’apropament per part del ciutadà d’aquest bé que esta intrínsecament lligat a la persona i al seu creixement com a individu. També es pretén aconseguir que els projectes i iniciatives culturals disposin de més instruments per la seva conseqüent realització.
El mode d’avançar en aquesta direcció, des d’un punt de vista legal, consisteix en proposar millores fiscals i de liquidació de tributs aplicables a aquest sector artístic. A demes, hem de tenir en compte que no disposem d’una Llei de Mecenatge que s’ajusti a les necessitats que reivindica i necessita aquest sector.
La Generalitat de Catalunya pot intervenir i regular a favor d’incrementar el consum de cultura en la societat civil catalana. En concret, disposa de competències pròpies per abordar aquests dos tributs, l’impost de donacions (LISD) i l’impost sobre la renda de persones físiques (IRPF): Ambdós disposen de reduccions pròpies aplicables, que marca lliurament cada comunitat autònoma i que s’apliquen un cop s’han efectuat les pròpies per part de l’Estat.
Les millores fiscals proposades des de l’assessoria jurídica de l’AADPC beneficiarien el donatari (persona física que rep els donatius de tercers per dur a terme el seu espectacle), en el cas de l’impost de donacions; i en el cas de les millores possibles aplicables a l’IRPF, aquestes beneficiarien de manera directa els ciutadans, que veurien com per consumir cultura podrien deduir-se un percentatge per aquest concepte en aquest impost. Si aquesta mesura incrementés l’interès en la cultura per part de la societat, també els autors i els intèrprets, de manera indirecta, observarien una millora en els beneficis de la seva pròpia producció artística.
Respecte a aquesta qüestió, i arran de la taula rodona Fórmules per atraure públic al teatre (març 2013), que va organitzar l’AADPC, s’han efectuat reunions amb el director general de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Jordi Sellas, el qual ha considerat molt positiva aquesta iniciativa i reconeix que, si es materialitzés, afavoriria el sector. En la reunió entre ambdues assessories jurídiques, s’ha manifestat que els canvis proposats des d’un punt de vista legal són viables. Per tant, en aquests moments aquesta qüestió està en fase de revisió amb la intenció de concretar-la en una futura i possible proposta legislativa. A Andalusia, des de mitjan d’aquest any, s’han aprovat mesures per desgravar l’IRPF per al consum cultural i per incentivar fiscalment el micromecenatge.
Veurem com evoluciona el tema. La proposta presentada per l’Associació és possible. La legalitat acompanya a que aquests canvis prosperin. L’acceptació des de l’àmbit polític suposaria un gest de complicitat i preocupació envers el sector i es transmetria que aquest es valora, que cal preservar-lo i amb el que no es pot frivolitzar. Resta sentir la veu de l’economia i de les finances del Govern i esperar a que aquests siguin mínimament sensibles davant les iniciatives de tantes companyies teatrals o formacions musicals que amb un tractament fiscal mínimament diferent afavoririen el manteniment de la cultura i del pensament. Dos bens (cultura i pensament) immaterials però alhora tangibles i visibles en les persones i en la societat quan aquests estan al seu abast.
Cristina Calvet és l’advocada de l’AADPC
