Aquests drets els té la persona que representa, canta, llegeix, recita, interpreta o executa, en qualsevol forma, una obra. També té aquests drets el director d’escena i el director d’orquestra.
I quins drets té l’artista?
A) Drets patrimonials, amb una durada de 50 anys:
1. Dret exclusiu de fixació
La fixació de les actuacions, és a dir l’enregistrament, requereix sempre l’autorització per escrit. Sense autorització per escrit, està prohibit l’enregistrament de l’actuació.
2. Dret exclusiu de reproducció
Fer còpies de l’enregistrament de les actuacions requereix sempre l’autorització per escrit dels artistes. Altrament, està prohibida. Es pot transferir i cedir el dret o pot ser objecte de llicència.
3. Dret exclusiu de comunicació pública
Llevat que sigui una actuació per a radiodifusió, o que es faci a partir d’un enregistrament autoritzat o que es tracti de comunicació per cable o per satèl·lit, l’artista conserva els drets de comunicació pública.
Cal tenir en compte que es presumeix la cessió d’aquest dret al productor, però això implica que es pot negociar i acordar de forma diferent i, per tant, que l’artista conservi drets o bé es fixi un percentatge.
4. Drets de simple remuneració per la comunicació pública
La Llei preveu com a irrenunciable i de gestió col·lectiva obligatòria el dret de l’artista a percebre una remuneració per la posada a disposició del públic i per la utilització pública de fonogrames i de gravacions audiovisuals. Es a dir, aquests drets es faran efectius a través de l’entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual.
5. Dret exclusiu de distribució
L’artista té el dret exclusiu d’autoritzar la distribució de l’enregistrament de la seva actuació i pot transferir-lo, cedir-lo o concedir-ne llicències.
6. Drets de simple remuneració per la distribució
L’artista percebrà a través de l’entitat de gestió col·lectiva, com a irrenunciable, una remuneració equitativa pel lloguer de les còpies dels enregistraments de les seves actuacions.
B) Drets morals:
1. Dret al reconeixement del nom de l’artista.
2. Dret a oposar-se a qualsevol deformació, modificació, mutilació o qualsevol atemptat sobre la seva actuació que lesioni el seu prestigi o reputació.
3. Dret al doblatge de la seva actuació en la seva pròpia llengua, per al qual és necessària l’autorització expressa de l’artista, durant tota la seva vida.
En morir l’artista, els dos primers drets morals corresponen als seus successors i a les institucions públiques culturals.
Per a l’exercici dels drets, cal tenir en compte dues situacions especialment previstes per la llei:
1. Quan l’actuació es fa en compliment d’un contracte de treball o d’arrendament de serveis, es presumeix la cessió dels drets de reproducció i de comunicació pública (llevat dels de simple remuneració). Això vol dir que si l’artista vol conservar en tot o en part els seus drets, ho haurà de negociar i fer constar específicament en el contracte en els termes que convinguin.
2. Quan l’actuació es fa de manera col·lectiva, els artistes d’un grup musical, un cor, una orquestra, un ballet o una companyia de teatre han de designar, per escrit i per majoria, un d’entre ells per representar-los en l’atorgament de les autoritzacions. No s’hi inclouen els solistes i els directors.
Per tant, tenim tres classes de drets que hauran de comportar plantejaments diferents:
- els innegociables i que queden per sempre en mans de l’artista, els drets morals;
- els negociables i que poden ser objecte de regulació contractual, els drets exclusius;
- els innegociables en ser exercits per entitats de gestió col·lectiva, els drets de simple remuneració.
És important:
- Que l’artista sigui conscient dels seus drets i els faci valer tant en fase de contractacions com en les explotacions successives dels enregistraments.
- Que es negociïn condicions justes de cessió de drets entre artistes i empresaris.
- Que es sigui conscient que, des del moment en què es produeix un enregistrament, l’actuació fixada adquireix una vida pròpia, que cal tenir en compte.
- Que es tingui en compte la funció de l’entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual en aquelles explotacions de l’obra en què l’artista pugui estar impossibilitat d’intervenir o de defensar-se.
En la línia de la defensa col·lectiva de drets, és fonamental reforçar l’associacionisme professional dels artistes i tractar d’enfortir la posició dels artistes per assolir unes condicions justes en l’exercici dels drets de propietat intel·lectual, en base al seu coneixement, a la seva reivindicació i al seu respecte.
Per últim, com que, al llarg de la seva vida professional, els artistes poden assumir papers diferents en l’àmbit de la creació i la difusió cultural, és bo que coneguin també els drets que poden tenir com a autors (del text, de la música, del guió, de la realització i direcció…) i com a productors o empresaris, atès que aquest conjunt de drets de propietat intel·lectual (inclosos els de l’artista i especialment sobre les gravacions) són els que els permetran gaudir de l’èxit de les seves actuacions més enllà del dia en què van ser a l’escena.
