En aquest cas i per primera vegada, va ser la patronal qui va denunciar el conveni anterior, per poder pactar unes condicions salarials a la baixa. Fins ara sempre havia estat la part social qui havia denunciat els convenis amb la intenció d’aconseguir millorar les condicions laborals i salarials del sector.
La crisi econòmica i la reforma laboral, que va possibilitar que caduquessin i que no es renovessin els convenis denunciats, ens va fer prendre consciència que la pretensió de disminuir els salaris anava de valent i que hauríem de fer equilibris per aconseguir un bon acord. Les circumstàncies no afavorien, en efecte, la negociació de cap conveni a l’alça, però tampoc no garantien la pròrroga del que hi havia.
En aquest marc, i pel que fa a aquest III Conveni, és evident que no han desaparegut les condicions laborals que tenien els actors i que s’apliquen des del I Conveni; ara bé, el que ha passat és que s’han acceptat i s’han incorporat les modificacions relacionades amb la crisi econòmica que estem patint.
En aquests moments, s’ha posat l’accent a continuar comptant amb uns mínims, quant a contractació laboral i salarial dels actors/actrius de teatre, que garanteixin i preservin la normalitat d’aquest sector; la qual, difícilment, es podria garantir si no es disposa d’un conveni col·lectiu. Una normalitat de què també es beneficien els actors i actrius que no pertanyen a l’Associació.
Certament, el moment actual ha restringit les opcions de millora salarial; millores que des de l’AADPC sempre s’han defensat. Tot i això, considerem que aquesta pèrdua o disminució salarial pot ser en part recuperable a llarg o mitjà termini. Aquest és el nostre convenciment.
Extret de la conversa mantinguda amb el vicepresident de l’AADPC, Àlex Casanovas
