Durant molts anys el Manifest del Dia Mundial del
Teatre ha estat escrit per una persona rellevant
del món cultural i teatral del nostre país. Enguany
no hem cregut necessari que cap veu fos la
protagonista. Els professionals de l’escena ens
dirigim a la ciutadania.
Des del segle XIX ens acompanya el lema “The show
must go on”. L’espectacle ha de continuar malgrat el
que pugui passar. I així, durant anys, hem anat fent
camí. Aquest camí s’acosta a un precipici que ens fa
plantejar, justament, si l’espectacle ha de continuar
malgrat tot. Som corresponsables d’haver arribat fins
aquest punt crític però, al mateix temps, ens erigim
com el principal actor per reconduir aquesta feixuga
realitat.
Vivim del sobrant: El preu mitjà d’una entrada de
teatre a Catalunya és de 20€. Si assumim que la gran
majoria d’entrades tenen algun descompte, podem
dir que el preu és de 17€. A aquests li descomptem
el 21% d’IVA i el 10% de drets d’autor. L’espectacle
s’ha de visibilitzar i, per fer-ho, ens cal invertir un 15%
en publicitat. Això ja ens deixa un 54% del preu total
de l’entrada. Però la cosa no acaba aquí. D’aquest
percentatge hem de descomptar el 35%, 40% o, fins
i tot, el 50% de la recaptació. Posem-nos en aquest
darrer supòsit, el 50%… finalment hem arribat al
27% que ens pertoca del total de l’entrada, és a dir,
4’59€. D’aquest 4’59€ hem de viure actors, directors,
escenògrafs, figurinistes, utillers, etc… Qui, a la
vegada, hauran de descomptar un altre percentatge
del que hagin guanyat per tal de poder-ho cobrar.
Els creadors, la clau de tot l’engranatge, rebrem les
sobres. La recompensa vocacional que ens suposa
fer la nostra feina ja no és suficient.
Volem l’aplicació immediata d’un IVA cultural
raonable.
No volem tenir l’IVA cultural més alt d’Europa que pot
suposar la pèrdua de 43 milions d’espectadors, la
reducció d’un 30% de la recaptació a l’Estat, la pèrdua
de 4.500 llocs de treballs directe i el tancament del
20% de les empreses de la indústria cultural.
Volem que els professionals puguin viure del seu
ofici.
No volem que els professionals de l’espectacle hagin
d’abandonar la professió per poder viure amb una
mínima qualitat de vida.
Volem que s’assumeixi que la cultura és el tercer
sector ocupacional de la Unió Europea.
Volem una Llei de Mecenatge justa i raonable.
No volem que s’incompleixin els convenis.
Volem una reformulació de la política de subvencions
culturals.
No volem unes subvencions que marginin una gran
part del motor teatral del país.
Volem que la inversió en cultura no vagi a
infraestructura.
Volem que les institucions garanteixin l’accés a la
cultura i al teatre a tota la societat.
Volem que ens feu costat, que seguiu omplint les
sales de teatre de Catalunya i arreu. Nosaltres
seguirem treballant, com sempre, per fer-vos gaudir
d’aquest art.
