En què es diferencia el teatre familiar del teatre que es fa per a adults? Davant la contractació artística d’actors i actrius per a una representació de teatre familiar, les condicions laborals i, en concret, les salarials són diferents? La resposta legal és clara en aquest sentit: no existeix cap diferència en la seva contractació.
El III Conveni col·lectiu de treball del sector dels actors i les actrius de teatre de Catalunya estableix que el que s’hi conté és d’aplicació a tots els actors i actrius i a totes les empreses, ja siguin públiques o privades, que duguin a terme una activitat teatral amb independència de si aquesta es realitza o no en espais que habitualment ofereixen una altra activitat. Tanmateix, el Conveni col·lectiu del sector d’actors de la Comunitat de Madrid estableix de similar manera aquest criteri en el seu àmbit funcional i inclou en el llistat de gèneres teatrals, expressament, el teatre familiar.
És greu que es pretengui tractar el teatre familiar d’una altra manera, menysvalorant-lo.
Per tant, quant a contractació i consideració del treball que els artistes realitzen en obres de teatre familiar, aquesta serà sempre laboral, amb l’alta corresponent en el Règim General de la Seguretat Social, en el Règim Especial d’artistes, i estant les empreses o entitats que contracten subjectes a retribuir amb el salari mínim que es prevegi en els convenis col·lectius esmentats en funció de les categories professionals que hi apareixen.
Caldria que per part de tots els agents que intervenen en aquest circuit/teixit teatral s’apliqués el que la normativa determina en aquest sentit. És greu que es pretengui tractar el teatre familiar d’una altra manera, menysvalorant-lo.
La gravetat d’aquest funcionament podria evidenciar el fet de no donar valor suficient tampoc als menors d’edat (infants i/o joves), espectadors que estan àvids de conèixer, pensar i entendre el que és la vida, amb les seves ombres i les seves llums. El teatre mostra històries que ens condueixen a tots (gran i petits) a fer-nos preguntes. Podríem demanar més respecte i valoració a aquells que aposten pel teatre familiar de qualitat i pels seus espectadors: el futur de la nostra societat.
Cap d’ells (intèrpret i infant) mereix sentir-se de segona. En el cas de l’intèrpret, aquest està treballant, i en el cas del menor/infant, és un espectador que pot exigir igual que un espectador adult i al qual se l’ha de tractar de la mateixa manera o fins i tot millor.
Cristina Calvet. Advocada titular del Departament Jurídic i Laboral de l’AADPC
