El món de l’escena plora una veu singular que com a creador es va apropar al flamenc i als gitanos
L’actor, dramaturg i director Manuel Veiga ha mort avui a Barcelona a l’edat de 55 anys, a causa d’una complicació sobtada d’una malaltia que patia, segons ha informat l’Associació d’Actors i Directors de Catalunya.
Popular entre el gran públic gràcies a la seva participació en sèries com La Riera, Hospital Central, El comisario o Nissaga de poder, al llarg de la seva carrera Veiga va combinar les seves grans passions: l’escriptura dramàtica i l’actuació, tant en teatre com cinema i televisió.
Va participar en sèries de TV3 com Nissaga de Poder, Laberint d’ombres i Temps de Silenci, entre d’altres, tot i que la carrera de Veiga com a actor de teatre havia començat l’any 1985 amb el Romeo i Julieta que va dirigir Esteve Polls al Teatre Victòria. Des de l’aleshores, va treballar amb directors com Rafel Duran, Genoveva Pellicer, Ricard Salvat, Ramon Simó o Sergi Belbel, amb qui va coincidir en nombroses projectes com Rumors, En pólvora, Agost o La Bète, entre d’altres.
“Tenir-lo com a actor ens els muntatges que vam fer plegats va ser un luxe. Era una persona meravellosa. Sempre eficaç. Sempre atent. Era segurament més dramaturg que estrictament actor. Donava seguretat a tots els que l’envoltàvem. Mai fallava. Mai “ens” fallava. Era fidel, sensible, intel·ligent, bona persona. Era un home especial i irrepetible. Una pèrdua terrible” explica Belbel. També Esteve Soler, que va coincidir amb Veiga durant el projecte T6 del Teatre Nacional, ha lamentat la mort de l’actor i dramaturg en un emotiu missatge a les xarxes socials:
Els anys d’ofici de Manuel Veiga com a actor van anar configurant l’ordit a través del qual va teixir una trama com a dramaturg, amb més d’una desena d’obres estrenades. Veiga, de fet, sempre es va definir com un actor que escriu perquè, segons explicava, escrivia des de l’escenari, des de la seva experiència com a intèrpret. Bona part de seves obres, com Jar-Carmen Amaya In memoriam (2013, Teatre Akadèmia), Els altres Candels (Editorial Pagès) o Siempre a la verita tuya, estrenada l’any passat a La Seca Espai Brossa i guanyadora del Premi SGAE, estaven centrades en el món del flamenc i els gitanos. “El món andalús, Lorca i el món de la música flamenca i dels gitanos era la seva gran i absoluta passió. Lola Flores, Carmen Amaya, La Maña…” explica Sergi Belbel.
En els darrers anys, l’havíem pogut veure a espectacles com Vilafranca de Jordi Casanovas, Don Perlimplín con Belisa en su jardín de Genoveva Pellicer i telefilms com 14 d’abril. La República i Vilafranca, l’adaptació de l’obra de teatre de Jordi Casanovas.
Manuel Veiga serà traslladat demà dimecres 9 de gener a les 12:30h al Tanatori de Sancho d’Àvila i la cerimònia de comiat tindrà lloc dijous a les 10:30h al mateix lloc.
1 comentari
Pingback: Manuel Veiga, in memoriam