L’element cabdal per ampliar l’àmbit geogràfic de l’activitat artística o professional és disposar d’una densa xarxa de relacions en els països, les regions o els continents on interessi anar. Conèixer les persones capaces d’influir i d’ajudar a entrar en un altre país és determinant per abordar l’aventura internacional. Per tant, cal construir aquesta xarxa, cuidar-la i fer-la créixer en la direcció més adient al projecte o a la carrera professional que es vulgui emprendre.
Construir una xarxa de contactes internacionals és un procés al qual s’ha de dedicar temps i alguns diners. No obstant això, la manera de fer-ho no és gaire més complicada que crear la xarxa a altres regions del mateix estat. Em consulten molts artistes o gestors que tenen claríssim que volen sortir fora. Després de xerrar una estona, els pregunto: qui coneixes fora?, quants festivals internacionals visites?, vas a reunions de xarxes o jornades professionals a l’estranger?, quins diners tens disponibles per fer tot això? En general, les preguntes es queden sense resposta i se’n van pensant que ho deixen per quan vinguin temps millors. En realitat, aquests temps millors és possible que no arribin mai. Malgrat tot, el temps és gratis i els diners… bé, si es planifica amb temps i cura, no en són tants.
Les fires i festivals són els llocs més idonis per conèixer persones i establir la necessària xarxa de contactes. A mi m’agrada anomenar-los “punts de trobada” ja que són els espais on professionals d’un determinat sector es troben per relacionar-se cara a cara, saber de l’altre i tractar d’establir vincles que vagin més enllà. A les fires es coneix gent nova i es retroba gent coneguda. De punts de trobada n’hi ha molts, per citar-ne alguns exemples: si en el món de les arts escèniques vull conèixer gent vinculada al petit format i a les varietats a Europa aniré a la Kulturbörse Freiburg; si és a les arts de carrer, probablement aniré a Chalon sur Saône, per al teatre i la dansa contemporània aniré a l’IETM, etc.
Tot això ho saben molt bé les institucions públiques culturals, ja que és una de les mesures de projecció exterior a què més eficaçment donen suport. A Catalunya s’han creat fires amb suport públic que tenen vocació internacional: Tàrrega, Manresa, Vic, Come & See. A més, l’ICEC concedeix ajuts per a visitar fires d’altres països. Per viatjar a fires les condicions estan ben servides; no hi ha excuses per no posar-s’hi.
| COM APROFITAR L’ASSISTÈNCIA A LES FIRES D’ARTS ESCÈNIQUES |
|
Val la pena assistir a fires? Vendré bolos? Com em dono a conèixer al programador que m’interessa? A partir del cas concret de Fira Tàrrega, i de la mà de Mike Ribalta (cap de l’àrea de professionals), les associacions professionals d’arts escèniques organitzen aquest proper dilluns, dins del cicle Píndoles Informatives, una sessió en la qual es donaran les claus per a aprofitar al màxim les fires d’arts escèniques. L’artista Jaume Navarro, membre de la companyia La Industrial Teatrera, també explicarà en primer persona la seva experiència a diferents fires d’arts escèniques nacionals i internacionals. Serà el 2 de març de 10 a 14 h. a la seu de SGAE (Passeig de Colom, 6, Barcelona). Sessió gratuïta per als associats de les entitats organitzadores i a 3€ per a la resta d’assistents. Més informació al següent enllaç. |
