La temporada començarà forta amb reposicions, però també importants estrenes que marcaran el ritme del curs 23/24 Auca#81
El cos d’un senglar
Mentre acabem de gaudir de les escasses però selectes obres que ofereix la cartellera d’agost, els teatres escalfen motors per a una arrencada enguany més matinera del que és costum. Des de principis de setembre i durant tot el mes tindrem reposicions i estrenes importants. Tan destacades com el duel de monòlegs de dos grandíssims actors a diferents sales de la ciutat. Pere Arquillué torna a interpretar al Romea, a partir del 6 de setembre, la peça El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, de Josep Maria Miró, guanyadora dels Premis de la Crítica a millor interpretació i text; no és poca cosa. Abans, a partir de l’1 de setembre, el gran Joan Carreras reprèn a la Villarroel el monòleg que li va valdre un Max, Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), de Gabriel Calderón, obra viva i ben viva que no para de girar per a sort dels espectadors. Impossible triar entre una o l’altra, per tant, dues parades obligades si encara les teniu pendents.
Alt en calories
El Lliure aixeca el teló amb una de les obres més esperades de la temporada, un dels asos a la màniga de l’últim exercici de Juan Carlos Martel. Le congrès ne marche pas és l’estrany títol que La Calòrica ha triat pel seu nou muntatge que podrem veure a partir del 20 de setembre. S’espera que torni la versió de la companyia més “rabiosament política”, la dels seus darrers espectacles Els ocells i De què parlem…, que han girat fins a posicionar-los com una de les formacions en millor forma de l’Estat. La nova peça s’ubica al Congrés de Viena (1814), un moment decisiu de la història passada, un argument, però, que segur estén els seus tentacles fins al present.
La festa de la comèdia
Sergi Belbel viu un moment d’ebullició professional, com a director i també com a recobrat dramaturg. El Grec passat va estrenar Lali Symon, obra que va escriure i dirigir amb Emma Vilarasau que tornarà al Romea a final d’any. Sense gaire descans a l’estiu, Belbel obrirà la temporada del Poliorama amb la direcció de The Party, de Sally Porter, alta comèdia amb un repartiment de luxe format per Queralt Casasayas, Jordi Diaz, Biel Durán, Àngels Gonyalons, Montse Guallar, Marta Ribera i Lluís Soler. A partir del 15 de setembre.
La fórmula de l’èxit
Setembre acostuma a estar assenyalat per l’estrena d’algun musical amb la marca Barcelona. Àngel Llàcer tornarà a provar sort amb l’adaptació d’una peça d’èxit internacional entre la cartera d’obres disponibles. Enguany toca The Producers, la premiada obra de Mel Brooks sobre uns productors que intenten muntar un espectacle fallit. Llàcer es tornarà a envoltar dels seus col·laboradors habituals: Enric Cambray, que codirigirà el muntatge; Manu Guix, qui assumirà la direcció musical al costat de Gerard Alonso, i Miryam Benedited, que es farà càrrec de les coreografies. A partir del 15 de setembre.
Visites oportunes
Setembre és el mes de provar sort amb fórmules diferents, un mes de transició fins que la temporada roda a ple rendiment a partir d’octubre. Las guerras de nuestros antepasados es veurà al Goya a partir del 6 de setembre. Es tracta d’una producció madrilenya d’un text de Miguel Delibes amb el segell d’un director argentí ben conegut a Barcelona, Claudio Tolcachir (La omisión de la familia Coleman). Amb un repartiment encapçalat per Carmelo Gómez, la peça arriba precedida per les bones crítiques a la capital del Regne, tot i que això no sempre és garantia d’èxit aquí.
Contemporitzar
Una de les sales que s’ha quedat sense vacances a l’agost, el Teatre Gaudí, també serà de les primeres que estrenarà el mes de setembre amb una nova obra. Private és el nou text de Daniel J. Meyer (A.K.A.) i tracta el tema de la intimitat, amb un enfocament jove i decididament contemporani com el que hem vist en els seus últims textos. Ramon Bonvehí dirigeix el muntatge que interpreten Martí Castellarnau, Cristina Terzi i Silvia Sabaté. S’estrena l’1 de setembre, per tant, resten només dues setmanes de vacances teatrals, aprofiteu-les (o no).
