Repassem alguns informes publicats en els darrers mesos per posar xifres al panorama audiovisual i escènic #Auca95
Hàbits i pantalles
2007. Encara no havia esclatat la bombolla immobiliària i Catalunya tenia vora 800 pantalles actives. Cada habitant anava al cinema una mitjana de 3,7 vegades l’any. Quinze anys després, amb una pandèmia superada, han desaparegut un 20% de les sales i la mitjana d’assistència ha caigut fins a l’1,46, vol dir que la majoria dels catalans no van anar ni dos cops al cine el 2022, segons dades de l’Anuari SGAE. Tot això no vol dir que el consum audiovisual hagi decrescut, més aviat al contrari. L’ús de les plataformes de contingut a demanda ha augmentat exponencialment des de 2018.
I què fa la pública?
En aquest context, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) acaba de llançar la seva pròpia plataforma, 3Cat, que en dues setmanes va aconseguir mig milió d’usuaris registrats. També La Xarxa+ s’ha establert com un servei per accedir a demanda al contingut d’una trentena de canals locals. La transformació sembla imparable, però estan els mitjans audiovisuals catalans preparats per afrontar-la? Enguany, la CCMA tancarà l’exercici amb més de trenta milions d’euros de dèficit. Mentrestant, el sector necessita més que mai que l’audiovisual públic faci de motor perquè indústria i llengua puguin estar a l’altura del desafiament.
El final de la cadena
Si ens aturem en les arts escèniques i ens agafem al darrer informe anual del CoNCA, en els últims cinc anys analitzats han desaparegut un 9% dels espais teatrals. Alguna cosa pareguda passa amb les companyies catalanes: abans de la pandèmia eren unes 170 (incloent- hi teatre, dansa i circ), però un 10% s’ha quedat pel camí. També han caigut el nombre de representacions un 16% i les funcions un 14%. Les dades, que corresponen a tot Catalunya, dibuixen un panorama en xifres globals que contrasta amb una certa sensació d’optimisme que s’injecta des de Barcelona a l’actual temporada. A la capital i motor escènic s’acaben d’inaugurar dues sales, el Heartbreak Hotel, a Sants- Badal, i l’Espai Texas, a Gràcia, aquest últim en la seva doble naturalesa de sala de cinema i teatre. Cada cop hi ha més butaques disponibles a la ciutat, malgrat que sembla que el nombre d’espectadors no creix en la mateixa proporció.
Baules
En el dossier que encapçala el pròxim número número d’Entreacte –que està a punt d’arribar a subscriptors i punts de venda– repassem les baules més febles de la cadena, les sales petites, projectes independents i de proximitat que han de fer constants equilibris per mantenir el teló pujat en un escenari de canvis i crisis constants. L’Entreacte 223 també fa un tomb pels equilibris precaris de la producció audiovisual catalana quan el motor de TV3 ha grimpat. Parlant amb els uns i els altres apareixen preguntes recurrents: hi ha públic i recursos per a tothom? Com posem fi a la precarietat crònica del sistema?
