Dues setmanes després de la constitució dels ajuntaments, l’extrema dreta ja s’ha posat a cancel·lar espectacles sense que li tremoli la mà Auca#75
Ofici de tenebres
“No hi ha més tenebres que la ignorància”, li diu el bufó al majordom Malvolio de Nit de Reis. La realitat, però, no va de comèdia de Shakespeare. El drama de l’actualitat comporta ja la desinhibició total de la ignorància, la sortida de la cova d’un conjunt d’idees retrògrades i reaccionàries que estan passant a primera línia política. Feixisme, diguem-ho clar, amb bona part dels seus ingredients de sempre: odi al diferent i atac a qualsevol idea discrepant. Entre les eines que es gasten, per descomptat, la censura. Dues setmanes després de la constitució dels ajuntaments, una cascada de cancel·lacions gens casuals preocupa al món de la cultura. Gairebé totes han ocorregut a consistoris on el tàndem PP+Vox ha entrat com un bou en uns encants.
Anatomia de la censura
Hi ha, per una banda, l’hostilitat irracional cap a les idees divergents, l’educació, per exemple. Des d’aquest punt de vista, la història d’un mestre republicà afusellat no seria tolerable, com demostra la cancel·lació d’El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai, obra de Xavier Bobés i Alberto Conejero que ha caigut de la programació municipal de Briviesca (Burgos). En una croada tronada, s’han proposat acabar amb la igualtat que representen els moviments LGTBI, per això, per “motius ideològics”, fora l’Orlando de Virgina Woolf que s’havia de representar a Valdemorillo (Madrid). Intolerable també el petó entre dues dones de la pel·lícula Lightyear, que ha estat suprimida del cinema d’estiu de Santa Cruz de Bezana (Cantàbria). Però alerta perquè no totes les censures són tan previsibles. L’obra NUA (Radiografia d’un trastorn), d’Ann Perelló, tampoc seguia la nova “línia de programació” a Palma, una peça que parla dels trastorns alimentaris. No se salva ni Lope de Vega perquè Vox demana censurar (SIC) l’obra La villana de Getafe de la jove CNTC per les seves “insinuacions sexuals”. En cas que seguim per aquest camí, prohibiran La celestina com ja va fer la Inquisició.
Llarg termini
Com els vells cacics maldestres, confonen institució i personalisme, governen només per a una part de la població i es permeten el revengisme de tombar les programacions ja tancades per anteriors equips, sense gens de respecte pels artistes. Tanmateix, el que espanta no és la natura censora dels nous regidors, el que hauria de preocupar-nos són els pròxims quatre anys. Les noves majories falcades des de l’extrema dreta seran les que configuraran les programacions culturals de gran part dels ajuntaments i d’alguns governs autonòmics dels territoris de parla catalana. Poden acabar arraconades les propostes i discursos que no combreguin amb les seves idees o que no parlin la llengua que volen transformar en l’única possible. Els casos de les darreres setmanes només són un avís, i ja se sap que després de la censura arriba l’autocensura. Independentment del resultat de les eleccions generals, els artistes en els pròxims anys estaran al bell mig de la batalla ideològica i cultural que s’albira. No és casual que Vox hagi posat el seu punt de mira sobre les carteres de Cultura.
Publicitat
Mobilització
El món de la cultura no ha trigat a plantejar una resposta. Ahir dimecres, institucions com el TNC, el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, associacions com l’AADPC, l’APCC i l‘APdC, festivals com Temporada Alta i milers de professionals des dels seus comptes personals, van fer una crida unànime a través de xarxes: “Les i els professionals del món de la cultura volem denunciar el retorn de la censura que està atemptant contra la llibertat d’expressió, un dret consolidat socialment i democràticament en la Constitució. Sense CULTURA no hi ha democràcia”. Serveixin aquestes dues setmanes d’exemple del que podria arribar a l’Estat si li donen les claus del govern a l’extrema dreta. “Una casa tan fosca com la ignorància”, com respon Malvolio al bufó, i “una ignorància tan fosca com l’infern”.
