La mostra d’estiu enceta nova etapa amb Leticia Martín Ruiz al capdavant, eixampla complicitats locals i internacionals per tranformar Barcelona en un gran escenari compartit Auca#155
Renéixer
Hi ha rodes de premsa que signifiquen alguna cosa més, que escapen del marc d’una simple explicació detallada. És el cas de la presentació del Grec, tot un esdeveniment social, posada de llarg informal (a l’estil català) i tret de sortida de la sobreabundància de l’estiu cultural de Barcelona. Enguany, a més, s’hi respirava el vent del canvi, la rumiada transformació que proposa la nova directora del festival, Leticia Martín Ruiz i el seu equip renovat al qual va llançar una primera salutació: “aquest treball no és individual, sinó col·lectiu”. Entre cares conegudes, salutacions afectuoses i altres protocol·làries, l’anècdota del dia la va protagonitzar l’alcalde Jaume Collboni, qui durant el seu parlament va confondre el nom de la protagonista del dia, “Lucía”, ha dit dues vegades. Els canvis sempre són qüestió de temps.
Mirada renovada
Amb Leticia Martín Ruiz al timó, el Grec encara un rumb concret, el d’una “cultura que cal que sigui per a tothom”. El seu principal objectiu, com ens va avançar en entrevista, és “ampliar el treball en xarxa”, tant en l’àmbit internacional com local, transformar la ciutat perquè “tota Barcelona sigui un gran festival” en cada racó. Tot fugint d’una línia temàtica, Martín proposa una “reflexió crítica de les relacions humanes”, perquè “el tema del festival és la societat dels nostres dies”. Seran 90 espectacles, amb una destacada presència de dones creadores en 40 propostes. Tot començarà el 26 de juny i acabarà el 4 d’agost, amb més de 50 espais implicats i una xarxa de complicitats culturals que reivindica el festival com una gran festa compartida. Però anem a pams, que hi ha molta teca a desgranar.
Epicentre Montjuïc
Tot i l’expansió a la ciutat, el cor del festival Grec 2025 continua bategant a Montjuïc, amb el Teatre Grec, el Lliure, el Mercat de les Flors i la plaça Margarida Xirgu com a centres neuràlgics. S’hi presenten espectacles internacionals destacats com Le Petit Cirque (26 de juny), espectacle inaugural de circ i dansa per a tots els públics, amb la presència de la cantant francesa Pomme. Els caps de cartell seran Sidi Larbi Cherkaoui amb Ihsane, “un retorn molt esperat”; Faustus in Africa de William Kentridge, Moeder Courage de Lisaboa Houbrechts, i Medea’s Kinderen de Milo Rau, creador de referència que no havia actuat a Barcelona des d’abans de la pandèmia. Completen els retons la companyia madrilenya La Tristura, que celebra 20 anys amb la recuperació de Renacimiento. També hi haurà espai per al teatre clàssic: d’una banda, Los dos hidalgos de Verona en versió de Declan Donnellan i la Compañía Nacional de Teatro Clásico, i, de l’altra, Hécube, pas Hécube de Tiago Rodrigues, un dels espectacles clau de la darrera edició del Festival d’Avinyó. Al Mercat de les Flors, malgrat les obres, hi destaca el díptic d’Alessandro Sciarroni, així com peces de Christos Papadopoulos, Mario Banushi o Pablo Molina. L’oferta es completa amb una instal·lació artística d’Alejandro Andújar a la plaça Margarida Xirgu.
Descobrir
En el paper de les noves tendències, dues creadores que sacsegen el panorama europeu, Carolina Bianchi i Cara de Cavalo, presenten The Brotherhood, segona part d’una trilogia que gira entorn de la violència sexual de la qual vam veure el primer muntatge durant el Grec 2023. En el panorama de les emergents, destaquen també la directora Lisaboa Houbrechts amb una versió de Mare coratge de Brecht avalada pel KVS belga; l’espectacle NO (espectáculo en devenir) de La Venidera o Gènesi d’Oriol Bellvitge. La Sala Ovidi Montllor servirà de reforç al Mercat de les Flors en obres, amb una aposta per la recerca de nous llenguatges escènics i quatre propostes híbrides: Perdón de Los Informalls, Tenet d’Eunoia Kolektiva, Inferus de Gisela Riba Vera i Candy de Pablo Molina. I sense abandonar els llenguatges “híbrids”, com a proposta sorprenent, La Nit del Músic Alt, un projecte “ambigu” sobre els musicals que capitanejarà IndiGest amb la participació de la Banda Municipal de Barcelona. I com a plat fort, entre les companyies de casa destaca Història de l’amor, la nova proposta d’Agrupación Señor Serrano, una exploració del desig i la recerca de l’amor com a motor vital, que combina narrativa personal, documental i referents cinematogràfics amb el seu llenguatge visual característic (Lliure de Gràcia, 18, 19 i 20 de juliol).
Festival en expansió
El Grec 2025 desplega una ciutat escènica en xarxa, amb aliances entre institucions, creadors i espais de tota Barcelona, des de l’Arc de Triomf —amb Teatres de campanya de Marc Salicrú, que compleix el compromís de programar “un gran espectacle de carrer a cada edició”— fins al Santuari de la Mare de Déu del Carme, escenari inèdit que acull The Veil of the Temple de Simon Halsey i Pau Masaló. L’esperit en xarxa ressonarà també als Jardins Rubió i Lluch, amb L’espai, alliberat de Llorenç Barber, i al Jardí Botànic, amb Carlos Cuevas qui llegirà Thoreau: La vida als boscos. La Fundació Miró celebra 50 anys amb accions com la proposta de Núria Andorrà sobre Aigua bellugada d’Hugo Roelandt, mentre que el CCCB acull noms en expansió com Marco D’Agostin, LaMula, o el projecte Martinicos amb artistes flamencs com Leonor Leal. L’òpera es reinventa amb Òh!pera al Liceu, i la dansa s’explora a La Caldera amb peces de Raquel Gualtero o Ligia Lewis. Al Centre de les Arts Lliures –La Brossa– s’estrenen Oasi d’Irene Vicente Sala i el díptic Autòpsia + Autoritat de Roger Bernat. Finalment, el programa “Creació i Museus” porta espectacles com Double Beat de Rubén Ramos Nogueira al Museu de la Música, Naturstudium III de Luis Tabuenca al MUHBA, PICASSa de Lorena Nogal al Museu Picasso, Assemblea coral ocellaire d’Elena Maravillas a Fabra i Coats, i Dissenyar Connexions de Companyia Pagans al DHub. Un Grec que vibra en plural i que activa la ciutat com un escenari viu i compartit.
Mapa del Grec
L’escena independent i la recerca formal trobaran espais “punkis” com l’Antic Teatre, amb noms com Kika Superputa, Victoria Aimé, Luqui Lagomarsino i Los Torreznos. Més calmats a l’Àtrium, amb obres de Glòria Balañà, Moreno Bernardi i una nova estrena de Lluïsa Cunillé, Xavier Albertí i Oriol Genís; i a l’Akadèmia, amb Massilia de La Jarra Azul. També s’hi sumen al Grec 2025 Badabadoc, amb Se baila; Heartbreak Hotel amb Sixto Paz i Qui va matar el meu pare?, sobre el conegut llibre d’Édouard Louis; i el Tantarantana amb Kruid. La Gleva s’hi incorpora enguany al festival amb El somni de la senyora Macbeth de Ferran Madico i Pablo Ley. Les sales mitjanes i grans, públiques i privades, acullen propostes ben diferents: al SAT!, hi trobem circ i espectacles familiars; la Sala Beckett estrena noves obres d’Helena Tornero i Josep Maria Miró; Oriol Broggi dirigeix La Tempestat de Shakespeare amb La Perla 29; el Poliorama aposta pel teatre valencià afectat per la dana amb companyies com Albena Teatre, L’Om Imprebís i L’Horta Teatre; i el TNC presenta The Hours sota la direcció d’Eline Arbo. Per la seva banda, el Romea acull Gegant amb Josep Maria Pou; La Villarroel presenta Grand Canyon de Sergi Pompermayer i la lectura de Cartes d’amor; al Goya hi arriben Clavells d’Emma Riberola i El cuarto de atrás de Carmen Martín Gaite; i, finalment, el Condal tanca amb Forever de Kulunka Teatro i dues propostes musicals en català: Sardana Superstar i Tots els nens creixen.
Cultura a l’abast
Tota aquesta allau no és completa, cal afegir-hi molta música, també un pessic de cinema amb esdeveniments com la Sala Montjuïc, que es trasllada de forma provisional a les Tres Xemeneies de Sant Adrià. Pel que fa a les 160.000 entrades que es posen a la venda, es poden adquirir a partir del 7 de maig a les 15 h. Abans, però, dimecres 30 d’abril s’obre un període per al bescanvi d’entrades ja adquirides als vals de regal que, com a novetat, seran vàlids per a tota classe d’espais i espectacles. A més, hi haurà activitats gratuïtes i descomptes per a joves, famílies nombroses, aturats i persones grans. Tot perquè el Grec 2025 completi la seva aspiració i esdevingui una vivència compartida, una festa col·lectiva que arribi a tots els racons de la ciutat. Se’ns ha girat feina, amb el nou Grec!
