Parlem amb la nova directora del Festival Grec mentre ultima la programació de la gran cita escènica de l’estiu a Barcelona.
El seu nom no sortia a cap travessa, i l’elecció com a directora del Festival Grec va ser una sorpresa el maig passat. Des d’aleshores, s’ha tornat una presència habitual de tota classe d’esdeveniments culturals, un perfil no adscrit a cap família escènica que vol programar per a tothom. Historiadora de l’art i musicòloga, Leticia Martín Ruiz (Granada, 1978) atresora experiència en l’SGAE i els Teatros del Canal de Madrid, i en l’última dècada ha estat lligada a la direcció del Liceu. De Francesc Casadesús rep com herència una mostra en forma però amb una estructura precària que aviat farà 50 anys. Ens explica el seu aterratge en el càrrec.
Per què decideixes presentar-te a directora del Grec?
Després de deu anys treballant al Liceu sentia una necessitat de canvi. Volia tornar al teatre, ja que la lírica, tot i ser molt interessant, em semblava un món bastant acotat. Vaig veure en la convocatòria del Grec l’oportunitat d’integrar tot el meu bagatge i tornar a relacionar-me amb el món cultural des d’una altra perspectiva.
Quan et vas presentar, quina idea tenies per al Grec?
Hi proposava un festival que sigui per a la ciutat, més per a tothom. Vaig proposar que el festival mantingui la seva personalitat, però amb més presència a la ciutat, no només a Montjuïc. La meva idea era que Barcelona estigui més contaminada pel festival, i que tothom se’l senti una mica més seu. El projecte parlava bastant de la interrelació entre els artistes i la ciutadania.
Has hagut de rebaixar les expectatives després d’arribar al càrrec?
La realitat sempre és diferent, i a tots ens agradaria tenir molts més diners. Has de ser pragmàtica, no pots estar queixant-te tota l’estona per no tenir més recursos.
Amb tres milions i mig d’euros de pressupost es pot mirar cara a cara a festivals com el d’Avinyó?
Pots mirar cara a cara a altres festivals per plantejar coproduccions o per contractar artistes, però no pel volum del festival. No pots competir amb algú que té més pressupost que tu, però sí que pots estar en el circuit internacional. I és fonamental, com ja s’ha demostrat. Cal que la gent conegui el festival també fora
de Catalunya.
Pel que fa al personal que hi treballa tot l’any, el Grec mereix una estructura més gran?
Hem incorporat la Núria Ramis com a adjunta a la direcció artística, i també la Montse Portús, que fa la coordinació executiva. Tot i que som poques, els canvis estan suposant una mena de revulsiu per a l’equip. Barcelona mereix un Grec més gran? Parlem d’una ciutat que té molts festivals, i una mostra pública com el Grec no hauria de competir amb cites com el Sónar o el Primavera Sound. No negaré que si tingués un milió més de pressupost seria molt més feliç, però cal preguntar-se si hi ha públic i espais per tenir un festival més gros. Ara mateix, la graella del Grec és molt potent.
Turisme i Grec són incompatibles?
És una patata calenta que ha passat per les diferents direccions, la possibilitat d’integrar els turistes en el públic del festival, com la gent que visita Mèrida, Almagro o Edimburg. Ara mateix, el 90% del públic és barceloní, i caldria seduir espectadors de fora. És viable que la gent compri entrades, per exemple, al Nadal, tot i no saber encara la programació. Això s’ha d’assolir a poc a poc amb un treball de públics molt intens.
I el públic jove?
El públic jove és important, però no una obsessió, també cal mantenir l’atenció al públic que ja tenim, tots són importants. La diversitat és un repte, no només per edat, sinó també per factors com el barri o la llengua. El diàleg amb la ciutat és complicat, perquè Barcelona està en canvi constant i hem de treballar estratègies de comunicació per arribar a tothom.
“Hi haurà algunes accions gratuïtes, però el Grec se centra en l’experiència de qualitat i la venda d’entrades”
Com, per exemple, arts de carrer i els espectacles gratuïts?
Sí, hi haurà algunes accions gratuïtes. Però cada festival té el seu perfil: el Grec se centra en l’experiència cultural de qualitat i la venda d’entrades, mentre que altres esdeveniments com la Mercè tenen un enfocament diferent, més orientat a la gratuïtat. Tot i això, estem treballant per fer accions conjuntes entre Mercè, Grec i FiraTàrrega per obrir el festival a més audiències.
Es mantindrà la proporció de gèneres i l’equilibri entre propostes convencionals i nous llenguatges?
Sí, crec que enguany el festival mantindrà una bona proporció entre música, dansa, teatre i circ, que és una de les seves característiques. El Grec també ha de ser un festival versàtil que doni cabuda a tots els llenguatges contemporanis. Cal arriscar més en certs espais exclusius del festival. En d’altres, com el Grec Ciutat, hem de trobar un equilibri per garantir la qualitat sense perdre la personalitat del festival.
La teva elecció va ser una sorpresa en imposar-se a candidats com Àlex Rigola o Natalia Álvarez. Com ha sigut l’acollida del sector?
La meva elecció va ser una sorpresa, sobretot perquè molta gent només em coneixien del meu pas pel Liceu. Però també vaig percebre una certa esperança en el sector, perquè no pertanyia a cap de les famílies tradicionals del teatre. Des del primer moment vaig intentar ser a tot arreu, parlar amb tothom i explicar la visió que tinc per al festival.
Com va la relació amb els càrrecs polítics responsables del festival?
La relació amb el regidor [Xavier Marcé] és bona. Encara que entenc que l’Ajuntament, com a institució pública, ha de vetllar pel festival, no he experimentat cap mena de pressió. La meva feina és mantenir-me al marge dels colors polítics i continuar treballant en la línia de la llibertat creativa.
Ni tan sols de cara a la inauguració hi ha pressions?
La inauguració sí que ha sigut un malson des del minut zero. És un moment molt delicat, perquè és impossible complaure tothom. Els polítics l’únic que volen és que sigui curta. Tot i la pressió, crec que la inauguració és més una trobada social que un acte cultural, no s’hi venen entrades. El més important és que els mitjans, la societat i les autoritats estiguin en la mateixa línia, perquè hi ha la creença que la inauguració marca la intenció del festival.
Com conviuen dos festivals escènics tan importants com el Grec i Temporada Alta de Girona?
Ens comuniquem molt amb Temporada Alta per evitar la competència entre programacions. Tot i que cada festival té la seva personalitat, treballem conjuntament per garantir que les produccions tinguin visibilitat i una vida més perdurable, a més de tractar d’evitar la sobreproducció.
“He intentat que tothom tingui una reunió per presentar propostes, però no es pot programar tot”
Programar suposa dir “no” a moltes propostes. Com ho portes?
És una part difícil del meu càrrec. He intentat que tothom tingui una reunió per presentar les seves propostes, però és evident que no es pot programar tot.
Què és el que més t’ha sorprès d’aquests mesos en la direcció?
La gran varietat d’espectacles i esdeveniments que passen a la ciutat i al país. És un repte estar al dia de tot.
El Grec farà 50 anys el 2026. Tens alguna idea pensada per a la celebració?
Ja hi estem treballant. Cal que sigui una festa, perquè a més serà el cinquantè aniversari de la democràcia. El 1976 va ser un any molt important per a la cultura d’aquest país. Esperem poder fer coses, i per això sí que necessitarem més diners.
