L’estrena d’Els encantats a la Sala Beckett ha desfermat una polèmica sobre la inviolabilitat del text dramàtic i la llibertat dels directors a l’hora d’aixecar adaptacions Auca#59
Barreja de gèneres
Després de guarir la ferida d’algun sonat fracàs –com una primera estrena de La gavina a Sant Petersburg–, la nit del 17 de gener de 1904 va ser una festa teatral i un homenatge. El Teatre de l’Art de Moscou va estrenar L’hort dels cirerers entre grans aplaudiments. Anton Txékhov pujava a l’escenari molt dèbil per saludar el públic (l’autor moriria sis mesos després amb quaranta-quatre anys). Segons Konstantin Stanislavski, director de la companyia, aquella estrena va tenir un “aire de funeral”. A causa de la seva salut, Txékhov va passar penes i treballs per escriure l’obra, tot i això, va poder assistir als assajos del muntatge. Segons explica la seva biògrafa Natalia Ginzburg, Txékhov es va queixar del sentit que Stanislavski havia donat a la seva peça, pensava que no havia entès la seva obra: “no he escrit un drama sinó una comèdia, és més, en alguns punts és una farsa”, va voler puntualitzar. Director i autor ja havien tractat l’afer per carta: Stanislavski hi llegia una tragèdia en la derrota dels personatges i no entenia per què s’havia etiquetat el text com a “comèdia”, Txékhov li va respondre, “les anomeno comèdies perquè a mi aquella gent em fa molt de riure”. Malgrat la intenció de l’autor, la partida del cànon la va guanyar el director, des d’aleshores la tradició de representació s’escora cap al drama. Com a la vida, els gèneres es barregen i es confonen, no hi ha drama sense comèdia i viceversa.
La Polèmica
Les xarxes en van plenes: el tema teatral de la setmana s’ha discutit profusament. El dramaturg David Plana va mostrar en públic el seu desacord per l’adaptació que la directora, Lucia Del Greco, havia fet del seu text Els encantats, estrenat divendres passat a la Sala Beckett: “la història i el to de l’obra” han quedat “distorsionats”, es va queixar Plana. Des d’aleshores, molta reacció a Twitter i diversos articles per atiar la brega. Dilluns, Andreu Gomila obria foc directe a El Temps de les Arts: “si un autor consolidat vol que una obra seva es faci així com l’ha pensat, ho té molt fàcil: la pot dirigir”. Dimarts, Núria Juanico mapejava a l’Ara el context amb declaracions dels implicats: “M’agradaria que les opinions fossin sobre el muntatge i no sobre la polèmica que s’ha generat al voltant”, deia Del Greco sobre l’afer. Quasi simultàniament, l’impagable Oriol Puig Taulé marcava el to a Núvol gratant el rerefons del debat: “la primera pregunta que em ve al cap és si aquesta polèmica hauria sigut la mateixa si la directora no fos dona i jove”. Arribats fins aquest punt, quan tant s’ha escrit ja, l’única cosa que falta esbrinar és si finalment ens agafem el cas com una comèdia o bé com un drama.
Debats i premis
El cas “Encantats”, això sí, ha servit per revifar diferents qüestions relacionades amb la dramatúrgia, sobre el paper i la consideració de l’autoria en els nostres dies, també al voltant de la literatura dramàtica i el teatre com a art col·lectiu fet de diferents llenguatges i capes. Casualment, dimecres vinent, dia 22 de març a les 19 h a la SGAE (passeig de Colom, 6), els finalistes en la categoria de Millor Text en els Premis de la Crítica debatran sobre aquestes i altres qüestions. Hi seran presents Josep Maria Miró, Victoria Szpunberg i Jordi Prat i Coll. El text d’aquest últim, Fàtima, i el muntatge que el mateix autor va dirigir al Lliure, parteixen com a favorits en els guardons. Si d’alguna cosa serveixen els premis és per veure com es multipliquen les felicitacions i les alegries, com es torna a parlar d’obres que ja no estan en cartell i com alguns espectacles passen d’un relatiu oblit a una certa idea de consens. La gala dels XXV Premis de la Crítica tindrà lloc al Teatre Romea el pròxim 3 d’abril. 
Un sol portal
S’acaba de presentar la renovació d’una plataforma de consulta habitual per a investigadors de les arts escèniques. La nova Escena Digital de Catalunya, impulsada pel Museu de les Arts Escèniques (MAE), agrupa una gran quantitat de documentació dels espectacles que s’estrenen a Catalunya i de la història del teatre fet a casa nostra. Fins ara, el MAE havia disposat de quatre grans catàlegs en línia que apleguen un milió i mig de documents. Ara, amb el renovat portal, tota aquesta documentació s’integra en una única plataforma de manera que, d’una forma més precisa, es podrà obtenir tota la informació relativa a les consultes. Benvingudes siguin totes les eines que mantinguin viva la memòria del teatre. 
