Els aires primaverals del Dia Mundial del Teatre s’interpreten en clau de bonança i de canvi de cicle per al sector de les arts escèniques Auca#61
Optimisme
La primavera passada, amb la pandèmia encara fumejant, totes les alarmes van saltar per la falta de públic en les sales. Menys d’un any després, aprofitant la celebració dilluns del Dia Mundial del Teatre, la patronal del sector ens anuncia que “el malson ha acabat”. En els actes de celebració de la diada teatrera, Isabel Vidal, presidenta d’ADETCA, va explicar que el públic ha augmentat en un any un 21%, dada trampa perquè la temporada passada encara es va veure afectada per alguna restricció. La pujada és menys llampant però significativa si la comparem amb les dades d’abans de la pandèmia, amb un augment del 9% d’espectadors respecte de la temporada 2018-2019, l’última “normal”. L’ocupació mitjana fins al març és del 60,4%, i la facturació un 38% més elevada que en l’exercici passat, recaptació estimulada per un augment del preu mitjà de l’entrada. Recordem que les dades són parcials, que l’hivern és més propici per anar al teatre que la primavera i que haurem d’esperar al setembre per tenir la foto completa de la temporada. Crisi sobre crisi, el sector teatral encara no s’havia recuperat de la gran desfeta de 2008 quan va esclatar la pandèmia. Tornar a les xifres de 2019 ja és un pas si no es perden de vista objectius més ambiciosos que tenen a veure amb l’estabilització i la dignificació de tots els graons del sistema creatiu que, en termes generals, viu enquistat en una precarietat que sembla endèmica.
Per altra banda
“Algú més se sent idiota fent un twit sobre el dia mundial del teatre perquè és el que li manté el compte amb números vermells?”, piulava la directora i creadora Carla Rovira el mateix dia de la celebració. Massa vegades, l’optimisme de les xifres i dels titulars no reflecteix el dia a dia d’una bona part de la professió. Ens poden les ganes de bones notícies i ens deixem guiar amb facilitat per un estat d’optimisme que no ens ha de tapar el paisatge complet, el d’un sistema que s’imagina gegant però que se sustenta en peus de fang. Fa una setmana, els autors nominats a Millor Text als Premis de la Crítica feien un diagnòstic sense pèls a la llengua sobre l’estat del gremi. Entre confessions i atacs de sinceritat, Victoria Szpunberg disparava: “no sé si és l’edat d’or de la dramatúrgia catalana, però alhora hi ha molta precarietat. Vivim en una mena de contradicció i paradoxa que defineix com s’està treballant. El nom de dramatúrgia catalana està instrumentalitzat per omplir titulars però al mateix temps la major part dels dramaturgs catalans no tenen on estrenar, escriuen en condicions precàries”. Podeu recuperar el debat complet al següent vídeo.
Nous projectes
Entre l’optimisme i la realitat, dos projectes que treuen el cap per mirar d’eixamplar la base precària que ho sustenta tot. Dues noves sales amb objectius diferents però que venen a reforçar una baula necessària i no prou consistent en l’actualitat, la dels aforaments petits-mitjans que donin cabuda a programació experimental i emergent. Ja vam parlar del projecte de sala que Àlex Rigola prepara en el barri de Badal, que diuen que ha començat a esbossar el seu primer espectacle. Per altra banda, cal celebrar també l’arribada del nou projecte per als cinemes Texas, que reobren tres anys després per exhibir pel·lícules en català i, aquí rau la novetat, incorporarà una nova sala de 200 localitats per fer teatre. Amb l’objectiu de fomentar l’esperit del barri a Gràcia, el projecte compta amb l’aval de gent amb pedigrí: la productora Anna Rosa Cisquella (Dagoll Dagom), l’equip de la Sala Flyhard (Clara Cols, Sergio Matamala i Elisenda Riera), a més de la cooperativa de comunicació i producció cultural BARC (Blanca de Carreras, Rubén Garcia, Sem Pons i Andreu Rami). Professionals més que solvents a qui desitgem molta merda, a més de recordar que han muntat una campanya de micromecenatge mitjançant el web espaitexas.cat i des de la plataforma Goteo.org. Aportacions a partir de 10 euros i, a canvi, es poden obtenir recompenses com ara entrades de cinema, teatre o accés a avantatges i activitats exclusives. Sou a temps de contribuir-hi, ara mateix ja han completat un 20%.
Compte enrere
Els actes al voltant del Dia Mundial del Teatre no acaben fins que els Premis de la Crítica estiguin repartits. La gala serà el pròxim dilluns 3 d’abril al Teatre Romea, i sabrem si obres com Fàtima consoliden el seu paper de favorites. Qui hi vulgui assistir com a públic pot participar en una porra en marxa per esbrinar també quins espectacles són els preferits dels espectadors. Qui es quedi sense entrada, podrà seguir la gala a través de l’streaming de sota. Molta merda també a tots els nominats, ens veiem a la festa.
