El 2014 va ser un any en què els nord-americans no van tenir un Iron Man, un Batman o un James Bond que actués com a locomotora de la taquilla local. I es va reduir un 5,2%, una de les xifres més baixes en gairebé dues dècades. I, és clar, en la segona indústria del país, han saltat les alarmes.
Molts pensaven que The Amazing Spider-man o Els jocs de la fam farien que els percentatges pugessin, però no ha estat així. I sort que Guardianes de la Galaxia, Perdida, The Lego Movie o Maléfica han estat èxits inesperats, que han ofert una cosa nova, fresca, en una indústria que es basava potser massa en els paràmetres de les franquícies. Però el cert és que els espectadors més joves han estat reticents a anar als multiplexos. Què està passant?
Senzillament, que l’audiovisual ja no es consumeix només als cinemes. La tecnologia ha creat noves alternatives i distraccions. I d’això, els creadors de continguts n’hem d’estar molt atents. Els estudis s’han afanyat a dir que és millor fer menys pel·lícules però amb pressupostos més alts. Però el cert és que hem de ser molt més estratègics. I l’estratègia, un cop més, passa per l’àmbit internacional que s’ofereix no només com un complement indispensable per a nosaltres, un lloc on fer negocis i deixar-se veure, sinó com a testador de tendències.
Qualsevol que es vulgui iniciar en el terreny internacional audiovisual hauria de fer una visita a CATALAN FILMS & TV. És el nostre motor d’internacionalització, que estableix lligams locals, nacionals i internacionals i promou la presència de productes i empreses catalanes arreu del món. Amb iniciatives de showcasing, que donen suport a la difusió i a la promoció de l’audiovisual català, a la distribució internacional i a la coproducció. En altres articles analitzarem les possibilitats que ens ofereixen consorcis com aquest i altres eines útils per sortir al món, i també les noves tendències que apareixen.
