La Generalitat fa prou perquè existeixin pel·lícules parlades en català?
Fa uns quants anys sentia i llegia comentaris que criticaven el fet que moltes pel·lícules produïdes a Catalunya forçaven a parlar en català personatges que difícilment farien servir aquesta llengua. No posaré en dubte que es produïen casos d’inversemblança lingüística que afectaven la credibilitat d’aquests films, sobretot si volien ser realistes. Les crítiques solien donar per fet que, per aconseguir una subvenció per part de la Generalitat, es feia parlar en català a qui no en podia tenir ni idea.
Des de fa un temps, però, és possible preguntar-se què fa que hi hagi tan poques pel·lícules parlades en català, de manera que fins semblaria que els Gaudí tenen problemes per completar el nombre de nominades en aquesta categoria. Les productores, més sensibles a la llei del mercat que al català, no estan disposades a fer la tasca. Troben altres (i fins i tot més) recursos de finançament renunciant al català? La Generalitat fa prou perquè existeixin pel·lícules parlades en català?
Han canviat criteris de subvenció que, vegem un cas significatiu, afavoreixen que en una pel·lícula com Sis dies de corrents, de Neus Ballús, convisquin naturalment el català, el castellà i l’àrab? Sigui com sigui, un model a seguir. En canvi, sense que res xerriqui en la narració, la posada en escena i el to de Libertad, estranya el fet que, essent un film ambientat en un lloc innominat de la Costa Brava, no s’hi senti ni una paraula en català. Clara Roquet, la seva directora, va dir-me a propòsit de la presentació del film a Cannes: “Criteris de producció a partir del fet que els diàlegs de les dues adolescents protagonistes (una filla d’una família burgesa barcelonina i la filla d’una cuidadora colombiana) són en castellà”. No parla ningú en català, a la família? Ni ho fa ningú als bars on van les adolescents?
En recollir el Goya a la millor pel·lícula per El buen patrón, Jaume Roures va felicitar Tono Folguera i Sergi Moreno (que han produït films en català) per haver fet possible altres produccions nominades (la mateixa Libertad i Mediterráneo, també en castellà) amb ambició i amplitud de mires. Què volia dir? El patró de Mediapro va fer-ho usant un “25 per cent de català” en el seu discurs, però quines llengües s’hi parlen, en les pel·lícules en què més inverteix? Una altra cosa són els documentals “cobrats” en català.
A la manera d’epíleg: des que Albert Serra ha trobat producció a França, el català (ric i popular) quasi no se sent als festivals internacionals de cinema. I una esperança que obre camí: Carla Simón ha guanyat l’Os d’Or a la Berlinale amb Alcarràs, amb el català que parlen els habitants d’aquesta població del Segrià.
